Estimar-se com s'estima la gent normal

Un relat de: betixeli
Una mà subjectava el mòbil,
ho sé perquè els mòbils no suren sols a 160 cm del terra, en posició horitzontal.

La teva mà subjectava el mòbil,
ho sé perquè el mòbil suspès a 160 cm del terra duia el meu cor dibuixat.

La teva boca besava els meus llavis.
ho sé perquè era una boca unida a un cos, que en una extremitat hi subjectava un mòbil amb el meu cor dibuixat.

I sé que eren els meus llavis perquè, creu-me, no em cal cap aplicació per a saber aquestes coses.

Els teus ulls responien mentalment el següent missatge, ho sé perquè els meus es perdien sense saber on havien d'aterrar.

I ha estat llavors, amb els ulls a la deriva i els llavis aterrant en un aeroport sense benvingudes, que he decidit obrir-me un perfil de Facebook i començar-te a estimar com s'estima la gent normal.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de betixeli

betixeli

112 Relats

294 Comentaris

90824 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,
i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.