El peix i el gat

Un relat de: Olga Cervantes

L’espigó del Fòrum s’obria davant meu aquell matí d’hivern, les espurnes de llum jugaven a fet i amagar entre les roques i jo passava entre elles cap a l’horitzó. M’anava acostant al cau d’un peixet de colors que havia vist feia temps i amb qui ens havíem fet amics.
Li havia parlat moltes vegades com de bé viu un gat en una caseta d’una sola planta al Poblenou, al costat de la platja.
-Puc entrar i sortir quan vull, em fan el dinar i tinc una safata sempre plena de sorra neta on amago el pipí i les caques.
És tot molt bonic però em manca llibertat.
-No saps pas la sort que tens, estimat mixeta. -m’explicava el peixet- Jo, pràcticament, no puc sortir del cau; els perills m’envolten per tot arreu, trobo els paranys dels pescadors dia i nit, venen nens a llençar pedres al mar i adults a treure sorra de l’aigua. No creguis que és tan bonic això de viure en llibertat.
-No m'expliquis més desgràcies, peixet! Mira, avui t’he portat el meu amo. És aquell que crida “vigila mixeta, vigila!” Està molt preocupat per mi, perquè la dona ha tingut una criatura, i diu que els pèls de gat no beneficien res la higiene ambiental, que té por que em mengi el seu bebè i que no vol a casa una bèstia ferotge.
He portat l’amo perquè et conegui i s’adoni que si tinc un amic tan tendre com tu, vegi que també puc ser curós amb un nadó. I que li expliqui a la seva dona que serà bo que el nen tingui una mascota.

Ha passat molt temps i des d’aquell dia no he tornat a veure el meu amic el peixet. Ara viu en un pis del Poble Sec, al costat de les Drassanes, fent pessigolles de colors a un infant que el mira amb ulls esbatanats, a través del vidre de la peixera que hi ha sobre la nevera.
Jo visc a l’espigó i ara sí que sóc un gat salvatge! Els meus pèls estan impregnats de mar, de cel i d’aromes de peix a la planxa. I comparteixo la meva soledat amb altres gats en llibertat.
És clar que mig món se’n riu del altra meitat.

Comentaris

  • molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 04-08-2015 | Valoració: 10

    un relat precios, que m´ha fet pensar en un conte que jo explicava als meus fills de petitons.
    Ens llegim
    Montse

  • molt ben escrit[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 19-02-2015 | Valoració: 10

    M" encanten els teus escrits.
    Gracies per valorat
    Ens veiem
    Montse

  • betixeli | 13-05-2014

    Ja és ben cert que tots volem el que no tenim; tot i que, ben mirat, del que es tracta és de quedar satisfets amb els canvis, i si no és així, tornar a canviar de nou. Molt bon relat!

  • Molt bo.[Ofensiu]
    magda | 08-05-2014

    M'ha agradat molt. Una abraçada!

  • Tendre[Ofensiu]
    Naiade | 08-05-2014 | Valoració: 10


    Una historia sortida d’una ànima sensible. Ben narrat i que fa pensar. És ben cert que quasi tothom voldria la vida d’un altre. Ben pensat val més valorar el que tenim.
    M’ha agradat molt.
    Una forta abraçada

  • El teu relat[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 30-04-2014

    és dels que fa pensar. La majoria de les persones no donem valor al que tenim. En aquest cas el peix enveja lo ben cuidat que està el gat i el gat enveja la llibertat del peix. i jo pregunto: Durarà molt la felicitat en el seu nou estat de vida?
    Molt bon relat, Olga.
    Una abraçada a tu i al teu encantador marit.

  • M'agrada molt.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 28-04-2014 | Valoració: 10

    És una història imaginativa i agradable. Sí, a vegades la vida és així: crua però a la seva manera romàntica; vistosa; a la seva manera viva; i amb un gust agredolç.

    T'he afegit com un dels meus relataires preferits perquè penso que podries valdre la pena com a autor per a llegir. Parlo sincerament. :-)

    Ens veiem per aquí, Pinya de rosa!!!

  • Estimats animals[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 27-04-2014 | Valoració: 10

    Una història finíssima de bestioles estimades. M'ha agradat molt que la situïs en un indret tan proper i bonic com la desembocadura del Besòs. Això de ficar-se en la pell dels animals és un exercici preciós. Quantes fàbules s'han escrit així? Magnífica reflexió, posant a la balança l'amistat i la llibertat. Una abraçadassa!

    Aleix

  • Vaja ironia !![Ofensiu]
    Annalls | 26-04-2014


    Un gat i un peix que de tan en tan passa son amics... cadescú enveja l'altre i per aquestes coses de la vida acaben intercanviant-les ... a canvi perdent l'amistad, no és veuen més...
    Que diria el peixet ara que té una casa? Deu estar content o anyora la seva llibertat i al seu amic?
    LLibertat i amistat o casa i amistat, però sempre amistat.

    Anna

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Olga Cervantes

Olga Cervantes

37 Relats

225 Comentaris

22858 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Nascuda a Barcelona fa uns anys, he viscut gairebé sempre a l'Hospitalet de Llobregat, però la meva etapa literària va començar al Poblenou. Es veu que el mar m'inspira. Potser, algun dia faré arribar el mar fins la muntanya.