El missatge de les estrelles (conte)

Un relat de: Nonna_Carme

En Marc és un vailet molt eixerit. Té set anys i ja és un apassionat de les estrelles, afició heretada del seu pare. Els Reis els hi varen portar un telescopi i , cada nit, abans d'anar a dormir i , acompanyats per la seva gosseta Menuda , pugen al terrat i en Marc contempla embadalit els fanalets que li piquen l' ullet. Coneix gairebé totes les estrelles que formen l'Ossa Major que , si us hi fixeu bé, té forma com de paella. No recorda el nom de totes , tan sols el de dues : la Dubhe i la Merak que són les confidents dels seus secrets.

-Sabeu què? Avui he fet un gol al millor porter de l'escola!-
-Sabeu què? El meu amic Jordi ha tingut una germaneta!-
-Sabeu què? El pare m'ha dit que , si milloro la lletra, aquest Nadal em portaran a Disneyland.-

I així un dia i un altre i un altre...
Avui, quan anava a explicar-les-hi que la Júlia , la profe, l'havia felicitat perquè les lletres ja no semblaven cues de gat en moviment sinó que havien millorat molt, de sobte...

-No! No pot ser!!-
-Has vist, pare? No hi ha cap núvol , ni boira, ni pluja i la Dubhe i la Merak han desaparegut!-
-És veritat, fill. Avui no es veuen però demà quan pugem, segur que tornen a estar al seu lloc. I ara anem a dormir que després, al matí, cada dia dius que és diumenge i no vols aixecar-te.-

Passaren tres dies i les estrelles seguien sense aparèixer.
Una tarda , la mare i en Marc anaren a veure l'àvia Mercè que s'havia trencat una cama i el Doctor Ribó, que la coneixia molt bé, havia dit que convenia que fes repòs, així és que li varen posar una butaca molt aprop del balcó perquè estigués més distreta i pogués veure el cel i el carrer.

-I doncs, Marc?Ja han aparegut la Dubhe i la Merak?-
-No àvia. No encara. No puc entendre on s'han ficat.-
- Vine, asseu-te aquí al meu costat i t'explicaré com les pots trobar.-
- Veuràs. Aquesta nit jo també he parlat amb elles i m'han donat un missatge per a tu. M'han dit que no cal que miris al cel quan vulguis veure-les, que són més aprop teu del que et penses. Que les trobaràs en els ulls de la mare, quan fent-te el petó de bona nit, et diu que t'estima moltíssim, en els del pare quan t'acaricia després d'un partit de futbol que t'ha deixat trist perquè has perdut i en els de la Menuda quan et llepa i et demana que juguis amb ella.-
-Gràcies àvia!- digué el Marc quan s'acomiadava.
Des de aleshores és més feliç que mai. Ara ja no tan sols pot parlar amb les estrelles sinó que fins i tot pot abraçar-les.





















Comentaris

  • Estrelles arreu[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 05-03-2011

    Felicitats! Aquest relat l'ha escrit un vailet de set anys, oi? Perquè t'has sabut ficar perfectament a la seva pell. M'hi has transportat i m'has fet gaudir com un vailet. Tens una gran sensibilitat i l'ha transmets, s'encomana. M'agraden els relats amb noms i cognoms i el teu també en té. Una abraçada ben estrellada.
    Aleix

  • que dolç i que poètic!![Ofensiu]
    teresa serramia | 05-02-2011

    Jo ara, amb permís, el capgiro: sempre que miro els ulls dels nens, el seu somrís, el seu dormir..veig l'uniivers sencer. Perdona, eh? perquè el teu conte m'ha agradat molt. Una abraçada!!

  • Gràcies, Nonna[Ofensiu]
    nuriagau | 06-12-2010 | Valoració: 10

    Crec que els avis són els millors contistes que podem trobar. En el teu cas, queda demostrat. Avis i néts sintonitzen en llenguatge i imaginació.

    Gràcies per obsequiar-nos amb aquest conte tan deliciós per als adults.

    Ens seguirem llegint.

    Núria

  • gràcies nonna[Ofensiu]
    joandemataro | 06-12-2010

    pel teu comentari i les teves amables paraules
    fins aviat
    una abraçada mataronina
    joan

  • Un conte deliciós![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 26-11-2010 | Valoració: 10

    Només els menuts i els avis parlen amb les estrelles. Necessiten buscar-se els confidents que, de vegades, no troben en la gent adulta. Però no hi ha res més dolç que la pròpia imaginació i l'abraçada dels pares.
    M'ha semblat per un comentari que m'has fet que encara estàs una mica potxa. Espero que et milloris i ens delectis amb la humanitat dels teus escrits.
    Una abraçada.

  • Sensibilitat i estima[Ofensiu]
    Unaquimera | 21-11-2010

    Quin conte més dolç, Nonna!
    És ple de tendresa, sensibilitat i missatges d'estima...

    Resulta encoratjador contemplar el quadre de la família com a nucli amorós, referent de protecció i caliu, on créixer aprenent i ensenyant, on estimar i sentir-se estimat, on ser feliç i fer feliç als que t'envolten...

    Un conte deliciós, pel qual et felicito efusivament!
    ( I si no el valoro amb la màxima nota és perquè veig que continues demanant-ho així... )

    Em complau comprovar que amb els nostres respectius darrers relats hem coincidit força... Espero que a tu també! ;-)

    T'envio una abraçada de diumenge,
    Unaquimera

  • Un conte molt bonic[Ofensiu]
    Shaudin Melgar-Foraster | 18-11-2010 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt la part del nen amb la seva àvia. I sobretot el final: "Ara ja no tan sols pot parlar amb les estrelles sinó que fins i tot pot abraçar-les". Bonic de debò.
    Una abraçada,
    Shaudin

  • què bonic conte nonna[Ofensiu]
    joandemataro | 09-11-2010 | Valoració: 10

    et felicito perquè és ple de tendresa i t'agraeixo de nou el teu contacte

    una abraçada de mataró
    joan

  • Molt estrellatic![Ofensiu]
    uanra | 07-11-2010 | Valoració: 10

    M'ha semblat que tu també et saps molt bé el nom de les estrelles. És beritat que a tu tan regalat un telescopic?

  • Gràcies, Nonna...[Ofensiu]
    brins | 02-11-2010

    Moltes gràcies per la teva amable dedicatòria. Te l'agraeixo moltíssim.

    T'adones que jo tenia raó? Sabia que ens escriuries un conte sensible, tendre i bonic i no m'he equivocat...Sé com escrius, i era molt fàcil endevinar-ho.

    Em demanes que et sigui molt sincera i et comenti obertament el text, doncs bé, la llista d'aspectes positius és molt llarga i la de coses negatives és gairebé inexistent, tan sols et podria fer notar algun ús de pronoms que és força conflictiu. M'ha agradat tot, Nonna, la fluïdesa, la cohesió, la variació... i especialment, el missatge que fas
    arribar per mitjà de la Dubhe i la Merak: el secret de la felicitat! Aquest tresor tan buscat que a vegades no sabem trobar tot i tenint-lo molt a prop...

    Rep una abraçada molt afectuosa, i escriu molts, moltíssims contes més...

    Pilar


  • Nonna![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 01-11-2010

    He esperat molts dies la publicació del teu conte i, per fi, l'he pogut llegir i assaborir. No saps com m'ha agradat el teu missatge! És ben cert que no cal anar lluny quan el que busques ho tens a tocar.
    Un conte deliciós per a grans i petits on l'amor i la tendresa són els pilars bàsics per sentir-se feliç.
    Uns personatges encisadors, el nen i la seva àvia. Has combinat molt bé la imaginació amb la saviesa i ens has regalat harmonia i pau interior a dojo.
    Tant de bo el teu missatge s'escampés arreu!
    Rep una abraçada àmplia i lluminosa com el firmament, estimada Nonna.

    Mercè

Valoració mitja: 10

l´Autor

Nonna_Carme

70 Relats

1566 Comentaris

158388 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
El meu nom : Carme Olivé. Nonna m'ho diuen els meus 5 fills, 9 nets i dues besnétes. Visc a Sant Boi del Llobregat d'ençà que em vaig casar només fa 52 anys. Com podeu veure en tinc molts però, no us enganyeu, no soc vella i mentre m'agradi tant aprendre coses noves, penso que no me'n sentiré. De fet , estic superant dos reptes: escriure en català i entendre'm amb l'ordinador. M'agrada plasmar en un paper, els meus sentiments i les meves vivències. Aficions? Llegir , la música moderna o clàssica, depèn del moment. Una de les meves cançons preferides és Imagine, de Jhon Lennon , tal vegada perquè parla de pau (soc pacifista al 100%). He fet teatre molts anys com afeccionada i doblatge.

M'afegeixo a la llista de relataires que demanen no ser valorats però rebré, encantada ,els vostres comentaris i les vostres correccions. Gràcies per tot el que estic aprenent de vosaltres.