A on porta un ou ferrat?

Certament, com diuen tots els altres que t'han comentat, és ben diferent de la resta dels teus relats (bé, els què he llegit fins ara...), és un kit-kat d'en Giser! jejeje.

I la veritat, és que t'ha quedat molt bé... paranöic, però molt ben trobat!
Si! original!

Gemm@

Quan el cervell cavalca en la negra nit poden sorgir coses com aquestes, plenes de màgia i totalment lliures d'autocensura. Reconec que he llegit el teu relat perquè inevitablement crida l'atenció. Pot ésser aquest ous ferrats són com els de Dalí, empordanès com jo, penjant de les branques d'un arbre en una demostració d'inconsistencialitat?.

Diria que és literalment una anada de l'olla, vulgarment dit. Però m'agrada. A mí també se me'n va de vegades. Tot i que no sé si tant... escriu més coses d'aquestes... són divertides.

Quina sorpresa he tingut en llegir aquest "ou ferrat"! francament, és divertit, original, ... vaja, diferent de tot el que t'he llegit!
M'agrada, això vol dir que tens l'ànim i l'inspiració "pels núvols" !
Una abraçada!

... ferrat ve a se com un "ou caigut", o com un "ou fregit", o com un "ou deixat caure"... I un ou!
O potser: "Un infant nou nat de verge... Ou, ou, quina meravella...!"
Bo, "tiu", que descordes les neurones... Que ens trasportes a etèries capes dels subconcient meravellós i "descollunant", que diuen els barcelonins -amb perdó!- ...

Deliciosament surrealista...