Les preguntes reiteratives

El dolor, a vegades ens preguntem si es pot oblidar.

De nou formules poètiques reiteratives que creen una cadència. Molt bé. M'agrada

Hola Giser.
Suma, resta mai habia trobat aquesta part tant interesant a las matematicas.
M'agradant molt aquest conjunt de preguntes.

Restem! Sumem! Pensem! Oblidem!... Tot d'accions que amb força resumeixen les preguntes reiteratives inicials...
" Tot negre... " : probelemes, preocupacions, obligacions, mal de caps, desamors, dolors, patiment...

Com diu brideshead, un poema diferent i per mi, complex. Perquè les seves complicades preguntes (complicades, perquè amb la seva simplicitat fan que siguin estranyes i difícils d'interpretar...), es responen amb una sola paraula que dóna moolta força, i fan del poema unes preguntes i respostes que expressen energia!

Gemm@

Poema difícil aquest, per la seva estructura, per la brevetat, pels mots emprats. Però t'haig de dir que m'he entestat a llegir-lo, i rellegir-lo, i re-rellegir-lo, i he arribat a la conclusió que és un poema singular, que amaga un gran missatge. Les preguntes que, de tan fer-nos-les, acaben sent reiteratives, sobre el perquè de tot plegat. I té la teva tendència habitual al pessimisme, a la negativitat.... però és un bon poema, molt treballat.
Un petonet, felicitats!

PD. Confio que aviat deixis de viure a "la casa de les mantes"........ ;-))