Sense Cobertura

Un relat de: Giser

El cor es troba eixut,
la ment sense cobertura.
La bateria de l'ànima descarregada,
ja no es poden veure,
a les tecles;
ni els números ni les lletres.
La comunicació rep interferències,
augmenten les diferències.
Et trobes allà,
jo, aquí.
Dos emissors per separat.
El tu, són tots;
el jo, jo tan sols.
Món interior ple de buit.
Mirada sense horitzó.
Vista en rodó.
El saldo es minimitza,
la vida no s'harmonitza.
Pesen els pensaments;
s'arrosseguen les paraules;
s'escurça el descans.
Les nits lluminoses es fan llargues,
les pàgines del llibre passen i passen.
Les onze porten a les dotze,
les dotze a la una,
i d'una en una
arriben les quatre.
Només tres hores més,
i ja són les set.
Hora de complir,
hora de fer.
Ara, a fer-se el carregat.
Nova caràtula i a currar.
Però el que sento és...
Que el cor està eixut
i sense cobertura la ment.

Comentaris

  • Sense ànims ni forces[Ofensiu]
    kispar fidu | 19-06-2005

    Penso també que és una deliciosa comparació! com diuen per aquí baix!!! Comparar el teu baix estat amb la cobertura o bateria del mòbil! jajaja.

    M'encanta la menció que fas del temps:
    Les onze porten a les dotze,
    les dotze a la una,
    i d'una en una
    arriben les quatre.


    Molt bona!!

    Apa! A seguir llegint en el teu últim dia d'aquesta setmaneta!

    Gemm@

  • Guspira | 09-06-2005

    Molt bonic tot el poema, una comparació difícil però molt ben aconseguida, et felicito!! Sobretot els últims versos... el cor està eixut... ja plourà... i sortirà endavant... bé... això espero... tots podem sortir endavant!

  • Deliciosa comparació[Ofensiu]
    brideshead | 09-06-2005

    la teva... tu i el mòbil, el mòbil i tu...

    I dic deliciosa de manera expressa, perquè no podies haver descrit millor totes les aventures i desventures que li poden passar a un mòbil,... ara bé, no et puc que sigui un poema deliciós, sabent que ets tu qui està sense cobertura... bé, espero que pugui dir "estaves" sense cobertura. És així? No vaig errada si penso que has canviat la bateria, has recarregat el saldo, has revisat les tecles, i que tot torna a funcionar bé? N'estic segura!

    Una abraçada!

  • et comprenc...[Ofensiu]
    ROSASP | 04-03-2005 | Valoració: 9

    Jo també vaig estar una temporada sense cobertura, de fet em sentia un mòbil molt inútil i escaxarrat.
    Això d'estar entre la gent i no saber-te prop de ningú, ogefat pel demà que saps que no et portarà la solució de les teves avaries de connexió i comunicació. El cor eixut, això si que és una bona explicació de com un es sent.
    No et pots imaginar que maravellós és recobrar la cobertura, escoltar tots els sons i totes les veus, somriure tendrament a l'evidència de comprendre la màgia dels moments i creure en l'avui que et carrega la bateria.
    Escriure també la carrega i estimar-se i deixar-se estimar, encara més...
    És un poema sincer i molt ben estructurat, que arriba dins del cor.
    Un petó molt gran per carregar el saldo del teu mòbil!

  • anims[Ofensiu]
    AINOA | 03-03-2005 | Valoració: 9

    El relat esta molt ben montat, m'agradat la teva manera de expresarte, encare que sigui una mica trist.
    No se si es el teu cas, pero percebeixo que pases per un mal moment, si es aixi animat i pose baterias el teu cor.

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

Foto de perfil de Giser

Giser

28 Relats

137 Comentaris

62472 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
ABRAÇADA DE GUERRA

No jugaré a tirar de la guerra
Millor jugaré a l'abraçada de veritat,
on totes i tots s'abracin
en comptes de lluitar,
on tothom riu
i per la catifa rodolen,
on tothom es patoneja,
I tothom somriu,
I tothom s'escolta.
I tots i totes guanyen.

Shel Silverstein