Comiat a la Melodia

Un relat de: Giser

Melodia, fa temps que t'esperava,
Fa temps que es veia venir,
Ja és aquí;
Ja és aquí el moment de partir.

Melodia, no hi hauran plors,
No hi hauran llàgrimes.
Quin millor comiat
Que un somriure pel record.

Melodia, quedem-nos amb els bons moments,
Amb les converses cítriques al xamfrà;
Amb les paraules sota la pluja del camp,
Amb els pensaments que sortiren de la ment.

Melodia, t'enrecordes?
No l'oblidaré, ni al Monpi, ni als companys,
Malgrat passin els anys.

Vaig arribar per estar-hi uns instants.
Melodia, marxo, he après;
Em dic, somriu, tira endavant!

Melodia, amb el teu permís,
Et porto amb mi:
Et porto cor endins.

Comentaris

  • aquesta melodia[Ofensiu]
    Lavínia | 21-06-2005

    es podria definir com un adaggio perquè és suau i simbolitza el record a través del temps, d'un amor que no vols pas oblidar.

    És molt bonic, Giser. Felicitats.

  • Melodia[Ofensiu]
    kispar fidu | 14-06-2005

    ... de cançons, de lletres, de inspiracions...
    Melodia que ens transporta, que ens fa somiar, que ens convida a viatjar.
    Melodia que entre les seves notes ens fa omplir-nos de sensacions, que amb els seus versos fa sentir mil emocions.

    Melodia que m'acompanya. Melodia que s'acomiada.

    (Un comiat? Per què t'abandona?¿?)

    Gemm@

  • Dues possibles interpretacions?[Ofensiu]
    brideshead | 08-06-2005

    A veure, no sé si ho hauré interpretat bé. T'explico: d'una banda, podria ser que la professora que ens dius a la introducció es digués "Melodia" i llavors el poema és un bell comiat dedicat a ella, a una persona que va deixar una petjada important en el teu cor al llarg de la teva estada en l'escola.

    Però hi ha dos versos que em fan trontollar aquesta primera possibilitat: "Melodia, fa temps que t'esperava" i "No l'oblidaré, ni al Monpi, ni als companys"...

    Aquests dos versos m'han donat peu per pensar que t'acomiades de la Melodia, en el sentit que melodia és el sentiment que t'inspira la professora, és com si recordant-la, sentissis una mena de música, dolça, suau i entranyable, dins teu. És com si li diguessis adéu a la melodia que ella tenia per tu, a la que et transmetia. Si aquesta versió és encertada, el poema m'encantaria encara més, perquè seria un diàleg entre tu i la música, i la professora el tema de conversa entre els dos.

    Ui, no sé si m'he embolicat molt ni si t'ho hauré sabut explicar bé, però en tot cas, és tot el que he imaginat al llegir el teu poema.

    Bé, Sergi, ja veus, tot esperant alguna novetat teva, em passejo tot sovint pel teu raconet de Relats i hi trobo petites meravelles com aquesta. Continuaré...

    Un petó ben fort!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Giser

Giser

28 Relats

137 Comentaris

52940 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
ABRAÇADA DE GUERRA

No jugaré a tirar de la guerra
Millor jugaré a l'abraçada de veritat,
on totes i tots s'abracin
en comptes de lluitar,
on tothom riu
i per la catifa rodolen,
on tothom es patoneja,
I tothom somriu,
I tothom s'escolta.
I tots i totes guanyen.

Shel Silverstein