Comiat a la Melodia

es podria definir com un adaggio perquè és suau i simbolitza el record a través del temps, d'un amor que no vols pas oblidar.

És molt bonic, Giser. Felicitats.

... de cançons, de lletres, de inspiracions...
Melodia que ens transporta, que ens fa somiar, que ens convida a viatjar.
Melodia que entre les seves notes ens fa omplir-nos de sensacions, que amb els seus versos fa sentir mil emocions.

Melodia que m'acompanya. Melodia que s'acomiada.

(Un comiat? Per què t'abandona?¿?)

Gemm@

A veure, no sé si ho hauré interpretat bé. T'explico: d'una banda, podria ser que la professora que ens dius a la introducció es digués "Melodia" i llavors el poema és un bell comiat dedicat a ella, a una persona que va deixar una petjada important en el teu cor al llarg de la teva estada en l'escola.

Però hi ha dos versos que em fan trontollar aquesta primera possibilitat: "Melodia, fa temps que t'esperava" i "No l'oblidaré, ni al Monpi, ni als companys"...

Aquests dos versos m'han donat peu per pensar que t'acomiades de la Melodia, en el sentit que melodia és el sentiment que t'inspira la professora, és com si recordant-la, sentissis una mena de música, dolça, suau i entranyable, dins teu. És com si li diguessis adéu a la melodia que ella tenia per tu, a la que et transmetia. Si aquesta versió és encertada, el poema m'encantaria encara més, perquè seria un diàleg entre tu i la música, i la professora el tema de conversa entre els dos.

Ui, no sé si m'he embolicat molt ni si t'ho hauré sabut explicar bé, però en tot cas, és tot el que he imaginat al llegir el teu poema.

Bé, Sergi, ja veus, tot esperant alguna novetat teva, em passejo tot sovint pel teu raconet de Relats i hi trobo petites meravelles com aquesta. Continuaré...

Un petó ben fort!