Nou-centes llunes

Un relat de: Giser

Nou-centes llunes i nou-cents sols.
Aquest és el temps sense temps
És el mirar enrere sempre
Mirant cap a endavant.
És l'oblit i el record,
És el pensar sense fer-ho,
Un veure sense escoltar
I un escoltar sense sentir.

Nou-centes llunes i nou-cents sols.
Mil histories per explicar
Mil històries mai contades.
Un temps sense temps
Un passat amb present.

Nou-centes llunes i nou-cents sols.
Estat ebri ben despert;
Què serà, qui soc, qui era?
Tot buscant una quimera
En la qual vaig estar
I d'allò no m'adonà.

Nou-centes llunes i nou-cents sols.
Dels quals no me'n penedeixo,
Cada moment és una vida,
Una vida que passa a cada moment.

Nou-centes llunes i nou-cents sols.
Nou-cents sols i nou-centes llunes.
Com m'alegro d'haver-les contat.

Comentaris

  • pregunta[Ofensiu]
    M.Cendra | 04-07-2005 | Valoració: 8

    D'aquestes 900 llunes i 900 sols, eren tots benèvols?

  • 900...[Ofensiu]
    Shu Hua | 04-07-2005

    Sento haver trigat, però fa dies que només faig una petita ullada al fòrum i prou; he decidit treure tots els escrits del bagul dels records i no tinc temps per res més. Però et vull fer ni que sigui un comentari i em poso a la llista de deures per l'estiu comentar-te a fons, perquè em mereixo gaudir amb més relats teus.

    Aquest poema és molt rítmic, potser per la repetició constant. Àgil i fàcil de llegir. I el sentit, més profund del que sembla, ens parla de la vida i les vivències.
    Primer m'he pensat que 900 llunes es referien als mesos, aleshores són 75 anys i t'estaries referint a la història de la teva família. Si, com diu la LLibre, són dies, ens quedem ens els 2 anys i mig que diu (això no ho he contat) i et referiries a una etapa més concreta de la teva vida.
    Sigui com sigui, m'ha agradat molt.

    Glòria

  • Més coment fora de data[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 20-06-2005

    Les formules repetitives creen com una canço, un encanteri que ens envolta i ens encisa. Molt maca...

  • Guspira | 18-06-2005 | Valoració: 10

    quin poema!! Com jugues amb les paraules per fer-nos entendre el que han representat per tu aquestes nou-centes llunes! Jo no sé exactament quantes van ser... però més o menys les mateixes, em sento molt identificat amb el teu poema. Un temps que és oblit i record, un temps que es una vida com molt be dius, una quimera, mil histories viscudes... buff Ho has fet molt be! Felicitats!!
    Et seguiré llegint!
    Una abraçada!
    GuSPIRA

  • coment[Ofensiu]
    neret | 18-06-2005

    m'ha agradat molt el títol d'aquest relat, suposo que perquè la lluna sempr té quelcom d'atractiu.

    i el missatge de la història també, cal saber trobar el bo del que ens ha passat i tenir-ho present per tirar endavant

    mira sembla que seré el comentari 100, oi que fa ilu?

  • COMENT[Ofensiu]
    Llibre | 17-06-2005

    Nou-centes llunes i nou-cents sols... Nou cents sols i nou-centes llunes... Això fa, aproximadament... dos anys i mig?

    Bé... bromes a banda: aquest joc de descripció del pas del temps, de rememorar un passat que forma part de tu perquè és Un passat amb present, està força ben trobat en base a la reiteració constant del vers Nou-centes llunes i nou-cents sols.

    I suposo que si funciona és perquè la imatge d'aquests nou-cents sols i llunes té un cert encant per ella mateixa. Trobo que és un vers elegant.

    Fins la propera,

    LLIBRE

    PS.- Aquest és el meu darrer COMENT de la teva setmana. Espero que aquests set dies t'hagin resultat increïbles. Una abraçada.

  • nou-cents i nou-centes!!![Ofensiu]
    kispar fidu | 13-06-2005

    Carai! (quin fart de comptar!!! jejejeje).
    Deu ni do... un munt de moments compartits, passats, enyorats, viscuts amb la màxima energia, estimats... buff! Mil (bé... nou-centes) estones viscudes amb la màxima intensitat, sentint, gaudint, desitjant, observant i gauitant tot el que al teu costat t'envolta!!!

    Molt bonic!
    [La teva setmaneta... i el meu primer coment d'aquesta... (Acabo d'acabar exàmens ara fa una estoneta! Avui comencen les vacances per a mi!!! i comptant que d'aquí unes hores em treuen els 4 queixals del seny, i que per tant estaré per caseta descansant i esperant que la inflamació de la boca em baixi... jejeje, doncs tindré força temps per dedicar al web i per anar-te llegint!!!! jejeje

    Apa! ciao!
    Gemm@

Valoració mitja: 9

l´Autor

Foto de perfil de Giser

Giser

28 Relats

137 Comentaris

62293 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
ABRAÇADA DE GUERRA

No jugaré a tirar de la guerra
Millor jugaré a l'abraçada de veritat,
on totes i tots s'abracin
en comptes de lluitar,
on tothom riu
i per la catifa rodolen,
on tothom es patoneja,
I tothom somriu,
I tothom s'escolta.
I tots i totes guanyen.

Shel Silverstein