DIUEN......

Diuen...


Diuen que l'amor és trist,
que és egoista, absorbent,
voladís com una fulla
que es gronxa i s'adorm al vent.
Diuen que l'amor és aspre,
que és covard, que és inconscient,
que fereix com una punxa
que se'ns clava dins la pell.
Diuen que l'amor és fals,
que és traïdor, que no existeix,
que és feble com un infant
que,per tot i res,pateix.
Però l'amor, també diuen,
que és tendre,suau,fidel,
que és valent,sincer,amable,
que és donar i no esperar res.
Diuen que és pluja, tempesta,
clar rierol, llac, torrent,
que és ombra, llum,pau,temença,
arrel fonda, roure ferm.
Diuen que és viure i no viure,
que és il·lusió, lluita,fe,
que és follia, riure
sense saber el perquè.
Que és mà que recull el plor
quan en el cor creix l' hivern.
Són dos batecs, dos esguards
que es parlen sense dir res.
Només puc dir que jo el sento,
que és blanc,blau, negre i rogent,
que jo el visc,que no el vull perdre
i no em cal saber què és.