Cercador


Llista categories

DE DOLENTA, TAMBÉ N'HI HA: EQUÍVOCS

Un relat de: Anjo Laví

Es deia Bartomeu. Tota la vida havia desitjat que la sort canviés radicalment el seu destí.

Mireu fins on li arribava la dèria, que anant pel bosc en temps de bolets, podia perdre el cul i deixar de banda els rovellons, les llenegues i altres espècies saboroses pel desfici de trobar una ferradura o un trèvol de quatre fulles.

Per fer demanda, Bartomeu no era primmirat i tot li estava bé. Li agradava la barreja de sagrat i profà que omplia els racons de casa seva: llantions, estampes, sants de guix, julivert, amulets, branques de vesc... tot servia per acostar la sort, fins i tot una pota de conill arrossinada que va trobar un dia al costat de les escombraries i una tifa que sense adonar-se va aixafar i va quedar enganxada a la sabata del peu dret.

I per cridar-la, no s'estava d'invocar els Sants de més prestigi on naturalment Sant Pancràs ocupava el lloc d'honor:

-Ompliu Sant Pancràs... de sort el cabàs
-Feu Santa Maria... que em vingui de dia
-I Vos Santa Clara... que em vingui de cara
-Que faci Sant Roc... que em vingui de cop

Sort, sort... demanava a ulls clucs!

I un dia, a en Bartomeu, la sort se li va fer present. Sense cap senyal que l'anunciés ni indiqués, així d'entrada, quin tomb prendria la seva fortuna...

Se la va trobar de cara, en creuar la Gran Via...

...i sí, li va venir de cop.

De cop i de patacada! en forma d'autobús!

Òndia si li va canviar el destí! Va anar de pet cap a l'eternitat...

També és mala sort!

O no. Ves a saber... i és que en això de la sort... sembla que no tota és de confiança.

Comentaris

Afegir comentari
  • Benvingut/a[Ofensiu]
    angie | 31-01-2007

    Abans de res, felicitats pel repte guanyat... bon relat!
    Sobre aquest relat amb poca fortuna, dir-te que el títol està molt ben triat i la història, encara que no gaire original, transcorre des del començament fins a la incorporació santoral, lleugera i amb aquella dosi de misteri necessari per tenir enganxat al lector. A partir de la invocació als sants, no m'ha agradat el ritme, que s'accelera potser massa, comparant-lo amb la narració més treballada del principi, però bé, suposo que és part de la gràcia del relat... la sort, sigui bona o dolenta, apareix de morros i no és mai previsible...
    La frase final m'hi sobra.

    Fins ben aviat, (el nou repte dóna per moltes històries de tot gènere...)

    angie

  • La primera part...[Ofensiu]
    rnbonet | 18-01-2007

    ...del relat és agradable, molt correcta, amb un vocabulari i uns esquemes sintàctics que 'tomben de tòs'. En canvi, la segona -quan troba la sort -la 'mala sort' és molt més fluixa: canvia el vocabulari, l'estructura primera, .. i la història es 'desllavassa'.
    Ho sent, però aquesta és la meua impressió.
    Salut i rebolica, xicon/a!

l´Autor

Anjo Laví

18 Relats

75 Comentaris

25267 Lectures

Valoració de l'autor: 9.71

Afegir a preferits
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >