Cercador
En temps de guerra (microrelat)
Un relat de: Anjo LavíFeia temps que se sabia: la nació veïna treballava en una arma mortal, un sol projectil que ho havia d'arrasar tot.
-Si es dóna el cas, em deixaré matar. Prefereixo mil vegades la mort que viure patint...
Per això, quan el país enemic ens va declarar la guerra, a ningú li va estranyar que sortís al carrer, a pit descobert, oferint el seu cos.
I la bomba va caure, va rebotre contra ell i el va deixar tocat; estès; ben aplanat al terra.
-Pobret!
Ves per on, amb la seva actitud covarda ens va salvar a tots: va fer d'escut i va parar el cop. El coet, sense força per petar, va fer llufa i no va passar res més.
Comentaris
-
Felicitats[Ofensiu]Siset Devesa | 20-06-2007
Aquesta brevetat, concisió i ironia, amb les paraules justes, fa que petites històries siguin grans peces literàries.
M'han encantat i em recorden especialment l'estil Calders, per la quotidinanitat de les històries i el to sarcàstic.
Endavant !
l´Autor
Últims relats de l'autor
- In nomine Patris... però cadascú la seva feina
- Fugint de la vida eterna
- El foc, el pessebre i la mar sempre tenen per mirar - Conte breu a mode de felicitació Nadalenca.
- Una nit a l'òpera - Apunts de camp per a una conferència: L'art imita a la natura?
- Malabars. Un mal dia el pot tenir tothom... (microrelat)
- En temps de guerra (microrelat)
- Com són les dones! (microrelat)
- Gormanderies, llepolies, i altres menges - Crònica d'un gourmet.
- Amb els ulls tancats
- Casting
- Estimada Laura.
- Un helicó per ser feliç
- L'home que va agradar a les dones. Per en Virgili, la cosa va anar així.
- M'han pres el lloc.
- La fi del Món - Ara o mai, crònica de l'èxtasi.