En temps de guerra (microrelat)

Un relat de: Anjo Laví

Feia temps que se sabia: la nació veïna treballava en una arma mortal, un sol projectil que ho havia d'arrasar tot.
-Si es dóna el cas, em deixaré matar. Prefereixo mil vegades la mort que viure patint...

Per això, quan el país enemic ens va declarar la guerra, a ningú li va estranyar que sortís al carrer, a pit descobert, oferint el seu cos.

I la bomba va caure, va rebotre contra ell i el va deixar tocat; estès; ben aplanat al terra.
-Pobret!
Ves per on, amb la seva actitud covarda ens va salvar a tots: va fer d'escut i va parar el cop. El coet, sense força per petar, va fer llufa i no va passar res més.

Comentaris

  • Felicitats[Ofensiu]
    Siset Devesa | 20-06-2007

    Aquesta brevetat, concisió i ironia, amb les paraules justes, fa que petites històries siguin grans peces literàries.
    M'han encantat i em recorden especialment l'estil Calders, per la quotidinanitat de les històries i el to sarcàstic.
    Endavant !