Un helicó per ser feliç

Un relat de: Anjo Laví

Què hi té a veure un helicó -aquell instrument de vent metall, de grans dimensions, amb un tub circular en forma d'espiral que permet posar-se'l al voltant del cos, repenjat sobre una espatlla- amb la felicitat? Probablement res, però si mai en teniu un a les vostres mans no us deixeu perdre l'ocasió de bufar-lo, perquè la felicitat és una cosa abstracta, difícil de valorar i vés a saber de què depèn i què la provoca.

***

Just van baixar del cotxe que en Pere, a més dels cistells, va treure un helicó.

-Què fas? -Va preguntar en Robert.

-Tu deixa'm fer.

No va caldre endinsar-se pel bosc, ni esgarrinxar-se les cames... els bolets van començar a sortir del terra, atrets per aquella música meravellosa que sortia de l'helicó.

-Sis cistells! que et sembla? -Va dir en Pere. Això no t'ho esperaves pas oi?

En Robert no va tornar resposta, de fet -tot sigui dit de passada- en Robert havia quedat sense parla.

Al final va obrir la boca:

-Des de quan toques l'helicó?

En Pere, satisfet d'haver-lo encuriosit, explicà:

-És una història vella: l'helicó el vaig guanyar a un mag xinès, jugant a la brisca en una timba:

-Heu guanyat ben netament, us felicito... -em va dir el mag- -Aquí teniu l'objecte de la meva aposta. Aneu amb compte perquè el seu poder, mal emprat, pot ser molt feridor. Jo mai he gosat a fer-ne us i donar-vos-el serà per a mi un alleujament.

En Robert feia cara de no entendre el què li deia i en Pere va voler aclarir:

-T'has de fer el càrrec que quan el mag va dir allò del poder mal emprat... ho va dir amb un accent xinès molt pronunciat, veus, una cosa així més o menys:

-Pelquè el seu podel mal emplat... pot sel molt felidol...

-Deixa't d'idiomes i continua. -Va interrompre'l en Robert.

Perquè en el fons, en Robert sempre ha estat una mica curtot, és un xicot de poques lectures i els detalls més aviat el fan perdre.

-Com et deia, em vaig trobar a les mans un helicó màgic d'aquells que van tant buscats, capaç d'aconseguir qualsevol cosa.

-I ja està? -Va fer en Robert.

En Pere se'l va quedar mirant una estona, i al final li va dir:

-Ja sé per on vas: amb un helicó com aquest hauria pogut dominar el món, ser ric, tenir les dones que volgués...

En Robert no deia res però afirmava amb l'expressió.

-Escolta i aprèn, que el que et diré ara potser et canviarà la vida: el món no m'interessa, ja està prou malament i per adobar-lo caldria massa temps; els diners? perquè n'he de voler si no m'estic de res i la vaig fent sense patir a final de mes... i pel que fa a les dones... -va estar a punt de blastomar, però al final va sortir-: no gràcies! amb l'Isabel i sa mare n'he tingut ben bé prou, vull dir que ja vaig ben servit... així doncs, amb l'helicó a les mans, vaig pensar: -no estiris més el braç que la màniga i a viure... qui vol mals de cap si la vida són quatre dies?

Ja no es van dir res més, no calia, i quan al final es van acomiadar, per dins, tots dos van pensar el mateix:

-Sempre seràs un infeliç.

Comentaris

  • Un helicó i una actitud![Ofensiu]
    Unaquimera | 01-03-2007 | Valoració: 10

    Respecte a la felicitat, recordo una frase que em van dir de molt joveneta i se'm va quedar gravada: "La felicitat és com una papallona; mentre la empaites, fuig de tu; quan restes quiet, ve i t'ensenya el disseny de les seves ales; si tens el color adequat, fins i tot es pot posar sobre tu, uns moments. Si la captures, mor." Me l'has tornat a recordar... darrerament m'ha vingut al cap varies vegades seguides...

    Doncs, bé, el teu Pere ha resolt el problema de com manejar aquesta substància tan fràgil i inestable: amb precaucions, sense demanar massa, sense fer acrobàcies ni exhibicions, amb tranquil·litat i fins i tot un punt d'indiferència sàvia...

    M'agrada molt com has narrat els antecedents històrics del fet que dóna peu al relat: cada detall està cuidat per invocar el sentit de l'humor de la lectora sense caure en extrems absurds, més aviat despertant la complicitat davant les situacions evocades.

    Plenament encertat!

    Per cert, si vols tenir un altre punt de vista sobre alguna de les coses que has escrit, pots anar a llegir, si tens un parell de minuts lliures, un relat meu que es diu Alarma! Sempre resulta interessant...

    T'envio una abraçada ben satisfeta de la visita i de la lectura,
    Unaquimera

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: