La fi del Món - Ara o mai, crònica de l'èxtasi.

Un relat de: Anjo Laví

Últimament passen coses molt estranyes. La tele diu que éssers d'altres mons la campen lliurement, que el sol s'apaga, que un virus nou ens farà ballar...

...diu que això només pot voler dir que s'acosta la fi del món!

Què faig?

Sóc un bon fill. Truco a la mare.

-Sí mare, no pateixis... hi pensaré... Adéu, adéu mare...

Que t'ho creguis que ara em posaré a pensar en la meva ànima! que es busqui la vida i s'espavili sola... amb la feina que se'm gira.

Potser que vagi a buscar l'Ernesta... com deu patir pobreta!

Ara que ho teníem encarrilat: l'entrada del pis, dues mensualitats a l'avançada, els mobles...

I el viatge a Cancún?

...això si que em sap greu perquè el casament, el convit, les flors, l'altar, la música, el fotògraf... tot això ens ho podíem haver estalviat, però el viatge...

I jo sense estrenar-me. Mira la titola, quin color més verdós, si em sembla que hi tinc molsa de no fer-la servir!

Tu creus que avui l'Ernesta voldrà...?

Per si de cas em canvio els calçotets, que desprès tot seran preses i ves a saber com anirà això de la fi del món.

I els mitjons?

...Déu! quina catipén! els mitjons també.

Truquen, qui deu ser?

És la veïna de sota... (si n'arriba a estar de bona) i quin trasbals que porta... diu que no vol morir sola...

I si...

...li dono una mandarina?... Que n'ets de tòtil, encarà m'enviarà a cagar...

Què fa?... se m'acosta... es treu la roba... em treu la roba... Déu, quina suor!... perquè no m'hauré posat colònia?

Al capdavall l'Ernesta...

...vull dir que una cosa és per tota la vida: festejar, fer la gara gara als seus pares, esperar al matrimoni... perquè mira que en això és reconsagrada l'Ernesta... i fer-nos grans de mica en mica fins que no ens puguem aguantar els pets...

...i una altra és això d'ara...

Uf! quina abraçada...

...fotre un clau "aquí te pillo, aquí te mato" i fer un pet com un aglà mentre acaba el món... però collons quin pet!

Hòztia! Què m'ha fodut a da boca? Hoder! aizò sí zi quez un pedó amb dengua!

...Pezdona'm Ernezta, da ho diuz tu que zemple em deizo madipular...

Comentaris

  • Lilith | 28-02-2007

    No sé pas què carai deu passar que estem tots tan apocalíptics. Fantàsticament realista el relat, en què millor es poden invertir els últims dies si no en una bon clau? D'acord, sí, segurament en fer un clau i dir "t'estimo", però no em facis massa cas perquè els febrers sempre se'm posen malament. Un plaer llegir el teu relat, potser m'ha fet entrebancar una mica la veu estranya del final, però és només un detall. Bon relat.

  • bon i trepidant humor![Ofensiu]
    atram | 08-02-2007

    I és que molts per a saber el què volen en aquesta vida de debó necessiten que se'ls digui que és la seva última oportunitat per fer-ho. I no se n'adonen que cada dia que neix és un regal d'aquesta última oportunitat per viure-la?
    Molt bé la teatralització de l'escena, i els estereotips que omplen la ment d'aquest pobre, que per fi ha vista la llum: és la fi del món i li ha arribat la salvació!
    Ben jugat, company!

    atram

  • Bo, bo, bo![Ofensiu]
    rnbonet | 07-02-2007

    I què millor que esperar la fi del món d'eixa manera?
    Li trobe un excès de punts suspensius... però això és sols una opinió personal. A més, no és gens difícil "desentortillar-ho". (Amb petó amb llengua o sense).
    Salut i rebolica, xicon!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: