Amb els ulls tancats

Un relat de: Anjo Laví

Amb els ulls tancats

Premo delicadament la sina
entre les dents

-Muntijol de llepolia

i et tasto amb delectança.
Aspiro la sentor fresca,
exquisida i voluptuosa
que deixes anar

-Libèl·lula africana

quan et separo les ales,
prop del bosc,
i m'impregnes els dits
amb complaença,
mentre et menjo

-Peça de carn salvatge

en el teu període de zel.

Comentaris

  • Fantàstics versos![Ofensiu]
    angie | 04-04-2007

    Hi ha mots triats amb gust, tenen una sonoritat i provoquen un pessigolleig a la llengua en dir-los : delectança, libèl.lula, llepolia, voluptuosa (ja veuràs, just a la punta...no va de conya).
    Et felicito, de debó...
    Petons

    angie

  • Hola, xicon![Ofensiu]
    rnbonet | 04-04-2007

    També pegant-li al vers ? I deixant-nos atònits amb els teus renglons curts, eròtics, incisius, pragmàtics, amb figures de reminiscència àrab dels poetes valencians d'Al-Andalus. Això m'ha semblat copsar. No em faces cas, però, que jo de poesia no en sé un "nyap".
    Salut i rebolica!

  • Casualitats?[Ofensiu]
    santimas | 28-03-2007 | Valoració: 10

    Hola, Anjo. Abans que res, gràcies pel teu comentari a un relat meu. En segon lloc, et poso aquí la meva resposta, ja que no conec una altra manera de fer-te arribar aquestes ratlles.

    El cas és que no sé si el fet que tu hagis escrit allà aquella paraula canviarà la meva vida o no, però el que sí et puc dir ja és que m'ha deixat de pedra. Veuràs. Sóc afeccionat a la literatura fantàstica, i un dels meus autors preferits en aquest àmbit és precisament H. P. Lovecraft. I no tan sols això, sinó que el primer que vaig publicar, fa ja molts anys, va ser una novel·leta de terror que precisament es titulava així mateix: "El Necronomicón". Va ser en una de les anomenades col·leccions de literatura popular, de l'editorial Edhasa, amb un format semblant a les de Bruguera, però amb coberta plastificada, no sé si les coneixes.

    El fet que hagis escrit aquesta paraula en el teu comentari ha estat per a mi una d'aquelles casualitats que et fan posar els pèls de punta. Sóc absolutament racionalista, i no crec en res que no es pugui demostrar científicament. Tanmateix, aquestes casualitats, quan penses en les probabilitats que hi havia que escrivissis aquesta paraula o qualsevol altra... doncs això, et posen els pèls de punta. Perquè hauries pogut escriure-hi qualsevol altra paraula que per a mi no hagués tingut una tan alta significació. Oi?

    Fa poc em va passar un cas semblant. Circulava amb el cotxe per l'autopista. Anava a una ciutat propera a Barcelona a recollir un premi literari que m'havien donat per un conte en què narrava un episodi inventat sobre la vida amorosa de Franz Kafka. Anava pel carril central i em vaig trobar amb un camió immens al davant. Duia matrícula txeca. Em vaig col·locar al carril de l'esquerra per avançar-lo i llavors vaig veure el nom que hi havia imprès, amb unes lletres també immenses al lateral del camió: KAFKA. Probablement mai més, per molts anys que visqui, no adelantaré cap camió amb aquest nom imprès al seu lateral.

    Ja et dic, sóc racionalista i no estic disposat a creure en coses irracionals... però de vegades passen coses que fan trontollar la raó.

    Gràcies pel teu comentari, doncs, i una abraçada ben cordial.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: