Córrer

En mig d’aquest dia plenament de tardor, amb el cel ennuvolat i l’ambient refredat de cop, llegir el teu relat m’ha suposat traslladar-me mentalment a l’estiu, que fa poc acabem de deixar i que ja enyoro... com la teva protagonista enyora les rutines tranquil•les i tranquil•litzadores.

Com ella, jo també necessito certa dosi d’escalf... i el teu relat me l’ha proporcionat, a la seva/teva especial manera... fins que un darrer doll d’aigua gèlida m’ha retornat conscientment a casa, a un espai interior, avui amb la finestra tancada i la llum que passa a través d’ella esmorteïda pels núvols.
I em pregunto: “Tornaràs aviat a publicar?”

Jo també em vaig prendre un descans estiuenc, com veig que tu has fet. Espero que l'estiu hagi estat per a tu una bona estació. I que, ara, la tardor ho sigui igualment.

T’envio una abraçada boscana,
Unaquimera

Encara que el narrador parli en tercera persona, endevinem que és un relat, acurat, mimat, agraït, d'una experiència personal que, no per repetida, deixa de regalar el misteri i la pau que evoca mitjançant la narració.
És només un petit tast de la petita mística que amaga la natura quan la sabem escoltar, per molt propera que la tinguem de les nostres civilitzacions eixordadores de cada dia. Un petit tast que, tanmateix, transforma quasi imperceptiblement a la narradora que en surt com d'una rutina qualsevol.
Impregnats de la seva immortalitat, ens aboquem a l'efímer quotidià.
Una capa molla i flairosa ens queda aleshores al subconscient, com l'humus que es diposita calladament en el sotabosc des de la passada tardor.

Salutacions,
franz

Hola, un bon relat.
Passejar, caminar, córrer, a plena natura, és molt gratificant, també tot preparant una bona perillada de carn y botifarres amb pa y tomàquet i un bon porró de vi és extraordinari,em quedo assegut esperant la teca, ja os ho féreu.

córrer sola al bosc. El teu detallat lirisme dóna una intensa frescor. Jo també ho faig, això, no tant com voldria. L'aroma dels pins, la piuladissa dels ocells buscant aixopluc de nit, l'asfalt calent sota els peus. M'ha agradat molt, m'hi sento molt propera. Una abraçada

a

Llegin-te, m'has transportat al camí que feia la protagonista (que imagino que ets tu), i he sentit una mica que corria amb tu i totes les sensacions que senties tu. I és per com ho descrius i per com embelleixes les paraules.
Jo soc més de fer versos, però ara començo a fixar-me més amb els relats i llegint de tots vosaltre vaig aprenent. Ja n'he fet dos per el repte de MINIRELATS que organitzen els relataires a través del Forum. També m'he animat amb els NANORELATS (relats de 20 paraules). Ho has provat tu?
Ja ens anirem llegint
una abraçada desde Terrassa
Marta

Córrer i viure. Això és el que em queda després de llegir el teu relat, el teu magnífic relat. D'un tema tan quotidià com fer footing en fas una descripció acurada, detallada i poètica. La natura que t'envolta et viu per les venes. Veig el paisatge que descrius i t'envolta. Corro amb tu des de casa i respiro el teu batec. M'ha agradat molt i molt. Fer gran un fet petit és molt important. Una abraçada ben forta.

Aleix