Córrer

Un relat de: Lola
Comença a córrer amb cert impuls, una passa rere l’altra, a trot suau. Mica en mica va assolint un ritme adequat, confortable. De seguida enceta l’asfalt tou, escalfat pel sol de juliol. Sempre li ha agradat córrer damunt l’asfalt, just per aquest motiu és usual que una bona part del recorregut sigui trepitjant sòl ferm. Aquesta superfície llisa i monòtona és també una superfície sense sorpreses, sense entrebancs aparents. Tal i com desitjaria que fos el seu dia a dia, un desenllaç de rutines tranquil•les.

L’asfalt a l’estiu pot ser molt desagradable, al mig dia deixa anar un baf infernal, desprèn una sentor que pot arribar a ser insuportable, però aquest terra tòrrid a mesura que s’acosta el cap vespre sofreix una davallada pel que fa als graus cèlsius i es manté en una temperatura adequada per una corredora necessitada de certa dosi d’escalf, sobretot al començament de la carrera.

Vint minuts trotant damunt d’aquesta pista amb regust químic són suficients, vint minuts preparatoris abans d’endinsar-se al bosc. Canvi de decorat, pocs metres d’impacte verd que trenquen la monotonia gris. Comencen els sotracs, terreny gredós d’on despunten tosques roques de puntes afilades i sempre perilloses. Del marró i amb una alçada considerable els arbres fan arrels imponents, gruixudes venes emergeixen de la terra i estiren els seus dits cap al mig del sinuós camí. Sots i pujants abruptes que enforteixen els glúcids.

Alça la vista i com un miratge d’enmig de les fulles, trobant els forats que mal tapa aquest sostre verdós cauen els últims rajos de sol, poc a poc es desprèn la tarda i el sota-bosc s’enfosqueix. Un silenci absolut ho inunda tot, només l’esquerda el safareig constant dels ocells que tornen al niu i el fregadís dels arbustos en ser tocats per petites bestioles. El terra tou i humit, d’humus i torba del fullam de la passada tardor, s’estén pel davant com una inacabable catifa; la voreja una paret seca de roques negres guarnides encara amb una frondosa capa de molsa. Aquarel•la de verds, grisos i marrons. Atmosfera humida que es torna opaca per l’última llum d’un sol esmorteït. Córrer i travessar aquest paratges és gairebé una experiència mística.

Cinquanta minuts de rodatge la porten cap a un camí rural, torna cap a la civilització, instants abans es gira, sent un fort soroll que ve de les matarrades del costat. No li agraden les sorpreses ni els imprevistos, però qui pot controlar al jove cérvol que corrent li passa pel davant!

Segueix al trot tot desconcertada. Direcció: la civilització. Objectiu: la realitat. Última esprintada del tot necessària per fer una immersió a l’àmbit quotidià. Ultimes passes per reomplir de nou el buit cerebral.

Una hora i quart, es troba sota la dutxa, ritual necessari per fer neteja, deixar que tota mena de toxines expirades s’escolin pel clavegueram... A l’espera que l’últim doll d’aigua gèlida la retorni conscientment a casa: ‘Què menjarem avui per sopar?’

Comentaris

  • Moviment i escalf[Ofensiu]
    Unaquimera | 21-10-2011 | Valoració: 10

    En mig d’aquest dia plenament de tardor, amb el cel ennuvolat i l’ambient refredat de cop, llegir el teu relat m’ha suposat traslladar-me mentalment a l’estiu, que fa poc acabem de deixar i que ja enyoro... com la teva protagonista enyora les rutines tranquil•les i tranquil•litzadores.

    Com ella, jo també necessito certa dosi d’escalf... i el teu relat me l’ha proporcionat, a la seva/teva especial manera... fins que un darrer doll d’aigua gèlida m’ha retornat conscientment a casa, a un espai interior, avui amb la finestra tancada i la llum que passa a través d’ella esmorteïda pels núvols.
    I em pregunto: “Tornaràs aviat a publicar?”

    Jo també em vaig prendre un descans estiuenc, com veig que tu has fet. Espero que l'estiu hagi estat per a tu una bona estació. I que, ara, la tardor ho sigui igualment.

    T’envio una abraçada boscana,
    Unaquimera

  • De civilitzacions[Ofensiu]
    franz appa | 15-07-2011

    Encara que el narrador parli en tercera persona, endevinem que és un relat, acurat, mimat, agraït, d'una experiència personal que, no per repetida, deixa de regalar el misteri i la pau que evoca mitjançant la narració.
    És només un petit tast de la petita mística que amaga la natura quan la sabem escoltar, per molt propera que la tinguem de les nostres civilitzacions eixordadores de cada dia. Un petit tast que, tanmateix, transforma quasi imperceptiblement a la narradora que en surt com d'una rutina qualsevol.
    Impregnats de la seva immortalitat, ens aboquem a l'efímer quotidià.
    Una capa molla i flairosa ens queda aleshores al subconscient, com l'humus que es diposita calladament en el sotabosc des de la passada tardor.

    Salutacions,
    franz

  • Jo també[Ofensiu]
    jos monts | 15-07-2011

    Hola, un bon relat.
    Passejar, caminar, córrer, a plena natura, és molt gratificant, també tot preparant una bona perillada de carn y botifarres amb pa y tomàquet i un bon porró de vi és extraordinari,em quedo assegut esperant la teca, ja os ho féreu.

  • místic[Ofensiu]
    allan lee | 15-07-2011

    córrer sola al bosc. El teu detallat lirisme dóna una intensa frescor. Jo també ho faig, això, no tant com voldria. L'aroma dels pins, la piuladissa dels ocells buscant aixopluc de nit, l'asfalt calent sota els peus. M'ha agradat molt, m'hi sento molt propera. Una abraçada

    a

  • Corrent amb tu[Ofensiu]
    magalo | 15-07-2011

    Llegin-te, m'has transportat al camí que feia la protagonista (que imagino que ets tu), i he sentit una mica que corria amb tu i totes les sensacions que senties tu. I és per com ho descrius i per com embelleixes les paraules.
    Jo soc més de fer versos, però ara començo a fixar-me més amb els relats i llegint de tots vosaltre vaig aprenent. Ja n'he fet dos per el repte de MINIRELATS que organitzen els relataires a través del Forum. També m'he animat amb els NANORELATS (relats de 20 paraules). Ho has provat tu?
    Ja ens anirem llegint
    una abraçada desde Terrassa
    Marta

  • Córrer i viure[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-07-2011 | Valoració: 10

    Córrer i viure. Això és el que em queda després de llegir el teu relat, el teu magnífic relat. D'un tema tan quotidià com fer footing en fas una descripció acurada, detallada i poètica. La natura que t'envolta et viu per les venes. Veig el paisatge que descrius i t'envolta. Corro amb tu des de casa i respiro el teu batec. M'ha agradat molt i molt. Fer gran un fet petit és molt important. Una abraçada ben forta.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lola

Lola

23 Relats

44 Comentaris

20511 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Nascuda entre volcans i em dedico als demés per professió.
Interessos molt i corrents... A destacar, potser el meu interès per la literatura, la poesia,... supleixen les meves ànsies de crear quelcom bell.
El temps lliure el dedico tot a la família i una mica a llegir. M'ajuda a aprendre a escriure, a viure i a sentir,...