Deus ser tan lluny ja...

Un relat de: Lola

Deus ser tan lluny ja...
desesperació tènue,
Silenci infinit.

Ja no et puc veure,
enyoro la mirada.
Només llàgrimes.

Ja no et puc sentir,
enyoro les paraules.
Ànima buida.

Ja no et puc besar,
enyoro els somriures.
Massa dolorós.

Ja no et puc tocar,
enyoro les carícies.
Fred que el cor gela.

El temps lent passa,
broques d'un rellotge vell.
Grinyol rovellat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lola

Lola

23 Relats

44 Comentaris

20511 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Nascuda entre volcans i em dedico als demés per professió.
Interessos molt i corrents... A destacar, potser el meu interès per la literatura, la poesia,... supleixen les meves ànsies de crear quelcom bell.
El temps lliure el dedico tot a la família i una mica a llegir. M'ajuda a aprendre a escriure, a viure i a sentir,...