Estàtic

Un relat de: Lola
I de vegades se’m glaça el cor
de no poder-hi fer res.
És difícil deixar passar la vida pel
davant del ulls.
Immòbil m’ho miro.
Si em moc, em jutgen.
Opressió que creixes dins meu.
Mar d’agulles de gel que
teixeixen malestar.

I de vegades se’m glaça el cor
I no hi puc fer res.
Si algú el colpegés se’m trencaria.

(trencadissa, mil trossets, esquitxos de sang, tot roig)

Immòbil m’ho miro.
No em moc i em jutgen.
Ofec entelat que tampoc pots sortir.
Ja hi va l’aranya que sorgeix els fils gèlids.

I fa fred, i fa mal,...

I, estàtic, s’ho mira.

Comentaris

  • Deu ser fotut...[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 05-06-2016 | Valoració: 10

    Deu ser fotut no poder-hi fer res. Hem de cercar espais per actuar. Escriure, n'és un de magnífic. I el teu poema manifesta aquesta angoixa estàtica. Però com deia en Llach, "segur que tomba, tomba, tomba...". Una forta abraçada, Lola.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lola

Lola

23 Relats

44 Comentaris

20501 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Nascuda entre volcans i em dedico als demés per professió.
Interessos molt i corrents... A destacar, potser el meu interès per la literatura, la poesia,... supleixen les meves ànsies de crear quelcom bell.
El temps lliure el dedico tot a la família i una mica a llegir. M'ajuda a aprendre a escriure, a viure i a sentir,...