Contraaddiccions (desidium)

Un relat de: Lola
Ferm.
Com gris plom que caus del cel
M’aixafes.

Essent.
Boira que esprems sucs de pluja
M’ofegues.

Allunyant-te.
Núvols que s’arrosseguen pels caires
T’espero.

Absent.
Peus nus que trepitgen l’herba molla
On ets?

Roent.
Si a la nit que et tinc
T’aparto.

Distret.
La buidor de les teves carícies
Em crema.

Amant.
Bassals de desig que bullen
T’omplo.

I
Esdevinc addicte als teus dits.
I
M’encenen les teves carícies.
I
Em fonen les teves mans.
I
El teu cos.
I
El teu bes.
I

Sóc tota aigua.

Fils de pluja que regalimen
i de tu
m’allunyo.

Comentaris

  • Extraordinari.[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 26-03-2014 | Valoració: 10

    Mira. No sé ni que dir excepte que m'ha encantat.

    Felicitats!

    Jordi

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lola

Lola

23 Relats

44 Comentaris

20501 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Nascuda entre volcans i em dedico als demés per professió.
Interessos molt i corrents... A destacar, potser el meu interès per la literatura, la poesia,... supleixen les meves ànsies de crear quelcom bell.
El temps lliure el dedico tot a la família i una mica a llegir. M'ajuda a aprendre a escriure, a viure i a sentir,...