A la vora del riu

Un relat de: Lola
Despertes lila,
pedra molla de riu.
Fang que t’ enfonses.

Gola de març,
viola de pastor.
No en queda res.

Assolellada.
Fiblada de dolor!
Buida i trista...

Aigües de plata,
dies que no tornaran.
Fràgil record.

Sento els esquitxos,
còdols lleugers al vol.
Rialles plenes.

D’ un gris daurat,
ribera matinera.
Nous camins enllà.

Comentaris

  • camins[Ofensiu]
    Lèvingir | 09-01-2016

    per descobrir

    Lèvingir

  • Noè Reverter Segarra | 26-03-2014 | Valoració: 10

    molt bons records, sempre vindran temps millors, de vegades és impossible estar pitjor. Senzill però amb un gran significat al darrere acompanyat de moltes imatges i sons, com les pedres al caure a l'aigua i els nens rient. M'agradat molt, t'aniré llegint.

  • M'agradat[Ofensiu]


    M'agradat molt aquesta senzilla poesia.

  • Una sorpresa.[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 25-03-2014 | Valoració: 10

    Crec que és el primer cop que et llegeixo. M'alegra haber-ho fet.

    M'agrada especialment la imatge que m'evoca la cinquena estrofa. Em fa pensar en canalla llençant còdols al riu tot rient i comptant quans salts són capaços de fer-els-hi donar.

    Enhorabona

    Jordi

  • rnbonet | 25-03-2014

    bons haikus!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lola

Lola

23 Relats

44 Comentaris

20507 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Nascuda entre volcans i em dedico als demés per professió.
Interessos molt i corrents... A destacar, potser el meu interès per la literatura, la poesia,... supleixen les meves ànsies de crear quelcom bell.
El temps lliure el dedico tot a la família i una mica a llegir. M'ajuda a aprendre a escriure, a viure i a sentir,...