Cercador
Cor de molsa
Un relat de: Lola- Compartir:
Vivia des de sempre a la vauma del bac, al bell mig del bosc, al peu de la muntanya, al costat d’una fangosa torrentera. Allà, ben endins, al fons de tot, resguardat per l’espessa foscor hi tenia el seu jaç.
Només sortia una estona cada dia, just per estirar les extremitats i menjar, sempre cap al tard, quan el sol gairebé es ponia. Gratava la terra, burjava amb els seus dits maldestres dins les soques velles, s’alimentava de les arrels més tendres i dels petits cucs i insectes que trobava.
Plovia molt i com cada tarda estava content, el bon temps arribava i amb ell els camps conreats li oferirien uns àpats més fàcils i més gustosos, però havia de ser discret, molt hàbil, esgarrapar ara aquí, demà allà,... tal i com sempre li havia ensenyat la mare.
Es mirava com queia la pluja, gota a gota el terra quedava xop, ple de basses que estovaven el fangar. El preludi del bosc fèrtil. Notava gola avall un dolç desig de menjar gerds, aranyons i cireres, però havia d’estar atent, s’havia d’anticipar a gaigs i estornells.
Sempre li calia ser prudent, ningú havia de veure mai el cor de molsa.
Encara plovia, encara estava tan content! Amb les seves grapes va ofegar un udol gutural ple de joia. El bosc amb la seva verda ufana el protegiria. Aviat s’allunyaria una mica més enllà, baixaria fins al rierol, potser seria capaç de caçar algun cranc de riu, ara sí que se’l cruspiria! Sense deixar cap rastre, cap petjada,... Si feia tal i com la mare li havia mostrat el confondrien amb un senglar o un teixó. Havia de ser llest!
El Molset era bo, no s’enfadava mai. Quan un senglar penetrava de nit als camps de blat de moro, ell girava cua i no competia mai amb talps ni talpons per veure que endrapava primer les verdures més tendres dels horts. Però, era molt, molt lleig, feia de molt mal veure, caminava de quatre grapes tot i que també sabia posar-se dret. Era pelut i sempre brutejava, però com que no el veia mai ningú això no tenia cap mena d’importància.
Ara ja feia massa que estava tan sol, sort que amb l’arribada de les pluges i dels dies més llargs tornaria a gaudir de la companyia dels ocells, xivarri i cantarelles que omplien el bosc, les bèsties més petites sortirien de nou dels seus caus,... I és que el cor de molsa no estava fet només per la foscor, li agradava espiar una mica, només una mica,... Perquè tal i com ho havia après de la mare, millor estar sempre alerta, havia de ser invisible, si era massa imprudent els camperols atemorits li posarien problemes. Millor seguir essent una bèstia solitària i nocturna, com sempre.
Comentaris
-
RECORDATORI[Ofensiu]nuriagau | 11-12-2011
En aquesta ocasió no he vingut fins aquí per deixar-te cap comentari al relat, tan sols un recordatori. El proper 17 de desembre, a les 12 h, a l’Auditori Tecla Sala (Av. Josep Tarradellas 44 , L'Hospitalet de Llobregat) tindrà lloc la presentació del llibre Criatures Fantàstiques del que ets coautor amb aquest conte.
Un cop finalitzada, alguns dels relataires, autors o no, infants o adults anirem plegats a un restaurant que tindrem obert únicament per a nosaltres. Serà un espai fantàstic perquè les criatures lletraferides puguem compartir un dinar plegats. Per poder gaudir d’aquesta oportunitat, cal que passis pel fòrum i facis la reserva deixant el teu missatge a l’enllaç que apareix a continuació, si és que no ho has fet ja.
Per a les FÀNTÀSTIQUES CRIATURES que vulguin dinar plegades el dia de la presentació CRIATURES FANTÀSTIQUES
Ah! Cal que especifiquis el segon plat (si ets adult) o el menú sencer (si ets una criatura fantàstica).
Desitjaria que ens veiéssim dissabte vinent!
Núria Gausachs
-
Batecs peculiars[Ofensiu]Unaquimera | 25-05-2011 | Valoració: 10
Un fantàstic relat fantàstic que, tot i estar escrit en prosa, té flaire de poema en alguns moments, quan la generosa prosa poètica amb què ha estat redactat li permet gaudir d’un aroma molt adequat per a l’atmosfera pròpia que envolta al personatge peculiar, misteriós, solitari, màgic, aparentment repulsiu però extraordinariament atractiu.
Ha estat un plaer seguir les seves evolucions sota la pluja de primavera, i sentir els batecs verds del seu cor de molsa, ple de solitud, bondat, curiositat i por, que desperta compasió i tendresa.
Per si et ve de gust escoltar uns altres, aquí tens l’enllaç que t’ho permetrà: BATECS ( si cliques damunt la paraula en color, s’obrirà de seguida! )
T’envio una abraçada verda i fresca,
Unaquimera
-
Un cor no transparent[Ofensiu]nuriagau | 18-05-2011
Un conte farcit de boniques descripcions de muntanya que ens parla de la solitud com a mètode de supervivència. Un ésser que la seva lletjor fa que cal que visqui com si fos transparent malgrat el seu cor de molsa desitjaria gaudir de companyia.
Celebro participar amb tu al Concurs de Contes infantils.
Núria
-
Recordatori[Ofensiu]AssociacioRelataires | 04-05-2011
Gràcies per participar!
Recorda que el següent pas, un cop escrit i penjat el conte, és enviar un correu a l’Associació de Relataires en Català (associacio.relataires@gmail.com) tot indicant:
- enllaç directe cap a l’espai de RC on tens penjat el conte
- nom i cognoms reals (en cas de ser menor d’edat i, per tant, no poder estar associat a ARC, cal que indiquis, a més a més, el nom del pare/mare/tutor que pertany a l’Associació)
Un cop enviat el correu rebràs la confirmació de recepció i, després de verificar que el teu original compleix totes i cadascuna de les bases del concurs (extensió, pertinença a l’associació...) passaràs a la fase de selecció.
Gràcies de nou. Cordialment,
ARC
-
retrobament[Ofensiu]garbi24 | 03-05-2011 | Valoració: 10
No t'hi sabia per aquest mons..........m'agrada de veure cares virtuals conegudes que per el que llegeixo s'hi apliquen molt. Aquest conte està molt ben escrit, te arrels de muntanya, es nota.
-
La fantasia...[Ofensiu]AVERROIS | 01-05-2011 | Valoració: 10
...porta a crear genis, fades, dones d'aigua i molts més sers que ens porten cap a un món de imaginació i de regus ancestral. La natura té vida i tota ella porta missatges que ens diuen que l'hem de cuidar. Un relat tendre, dolç i un xic trist per la soletat del "cor de molsa".
Una abraçada. -
El cor de molsa[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 01-05-2011
deu ser el fill de la molsosa?
has plantejat un conte tendre i molt poètic, i ben escrit. Espero que el triïn pel recull, molta sort!
Ferran
Valoració mitja: 10
l´Autor
23 Relats
44 Comentaris
24597 Lectures
Valoració de l'autor: 9.84
Biografia:
Nascuda entre volcans i em dedico als demés per professió.Interessos molt i corrents... A destacar, potser el meu interès per la literatura, la poesia,... supleixen les meves ànsies de crear quelcom bell.
El temps lliure el dedico tot a la família i una mica a llegir. M'ajuda a aprendre a escriure, a viure i a sentir,...