Boletes de pèl... No et passa?

Aquestes petites boletes de pèl amb les que de vegades ensopegues a la vida... Se’t claven al cor i mica en mica l’inflen del tot fins deixar-lo ben botit de tendresa, d’amor, d’alegria, de vida, de carícies, de babes i de lladrucs,...
Aquestes boletes es van fent grans i aquests sentiments es van entrellaçant, es van fent forts i acaben impregnant tot el nostre ser. De manera imparable i sense remei, és així,... Aquestes boletes peludes acaben embotint tots els racons de les nostres vísceres de felicitat, de goig, de saber sentir.
Jo, ja fa temps, una vegada vaig ensopegar amb una petita boleta molt peluda, de pèl daurat, quatre potes i unes orelles llargues... i d’aquest remolí de pèl llarg me’n vaig ben enamorar, del tot, d’una manera boja i sincera. Em va concedir massa, tant que quan em va deixar, després de molt de temps, vaig dir-me a mi mateixa que a partir d’ara hauria de vigilar... Hauria d’anar amb molt de compte! Em feia massa mal mirar cap endins i només sentir-hi fredor... Tot i que, amb prudència, encara vaig mirar més i més endins i vaig poder sentir una escalfor, encara alguna cosa hi era,... No només rebia foscor...
Perquè..., les boletes de pèl quan et deixen, no se’n van mai del tot. Es queden clavades en el fons del cor, una mica amagades, però hi són. I sovint fan mal quan les remenes... Ja no omplen, no inflen, només resten... Però, de vegades les coses lletges també acaben essent boniques...
I jo vaig dir-me..., ara sí que hauràs d’anar en compte! Varen tornar a passar els dies, un rere l’altre,... Uns dies més llargs, uns de més curts, uns amb vent, altres assolellats, amb pluja i també amb neu,... Però, sense potetes. Vull dir, sense boletes. Elles allà i jo aquí. Jo aquí i les boletes allà.
I després de tot aquest temps de tant vigilar... Ostres! No sé com, què m’ha passat, on devia distreure’m, perquè ara se m’ha enganxat una altra boleta de pèl!
I torna a ser una boleta ben peluda, tova i juganera. Una altra vegada, a la meva boleta de pèl li agrada volar i rodolar amb el vent i també sap inflar!
És una boleta suau i daurada... Aquesta vegada potser no té el pèl tant llarg, però també el té molt suau i espès, i igual que passa quan tens un peluix nou a les mans i no pots parar d’acaronar-lo. T’hi enfonses amb tant de pèl! Ara ja sé que m’ha atrapat, que aquesta boleta també em costarà de desenredar! Se m’està enganxant per tot arreu! Quin goig que torna a sentir el meu cor! Avui el torno a tenir ben botit de llepades, saltirons i felicitat.