DÉU NOS EN GUARD DELS SIMIOTS!

Ben aviat vaig aprendre a protegir-me, de nits era quan podia ser més vulnerable. M’estirava al llit sempre mirant cap a la finestra, d’esquena a la paret. Esperava la son emparada pel cant de les òlibes, un xiuxiueig sord que em confortava i em feia companyia cada nit. El castell fosc n’era refugi, aus enormes que hi feien niu, fins que va arribar el turisme que amb les seves llums brillants i aclaparadores les va fer fora.
Poc a poc les ombres de la nit arribaven i espessos eren els somnis que em bressolaven amb els sorolls d’aquests caçadors nocturns.
I és que els infants del poble coneixíem molt bé la història dels “simiots”. Els “simiots”, uns peluts feréstecs que pertanyen al món de la llegenda, del mite, de la fantasia.

Es veu que a principis del segle XV, els termes de Batet i Santa Pau eren envaïts per uns animals molt estranys i peluts, de la mida d’un gos gran.
Aquestes bèsties sortien de nit, vivien als boscos, s’enfilaven als arbres, esvalotaven el bestiar i plantaven cara a l’esporuguit pastor que els guardava. Hi ha qui diu que fins i tot eren capaços d’apropar-se a les masies, atacar els infants i devorar-los.

La Garrotxa no era l’única comarca afectada per aquesta terrible plaga, es veu que des de feia segles que els comarques del Vallespir i del Rosselló també n’eren víctimes. Va ser l’abat d’un monestir del Pirineu Francès qui va trobar la solució a tal terrorífic problema, va anar a Roma i va tornar amb les relíquies de Sant Abdó i Sant Senén, tan bon punt va arribar amb aquestes restes que els “simiots” van desaparèixer com per art de màgia de les terres del nord.

En assabentar-se d’aquest miracle, els pagesos garrotxins van veure-ho clar, la solució al seu problema devia anar per aquí. I va ser quan desesperats i atemorits decidiren aixecar la petita capella dedicada als dos sants, coneguts per aquestes contrades com a Sant Nin i Sant Non. I va ser cura feta. Dels “simiots” no se’n trobà mai més rastre.

Tot i així, i per si de cas, molts érem els petits que no volíem peluts dins del llit per dormir, no fos cas que quedés algun “simiot” despistat i se’ns cruspís!

Bona nit.