COLOR DE MEL MIRADA DOLÇA

... que aquests ulls de mel encara transmeten la llum interna., que per molt que se'n enterboleixi sempre te les seves clarianes ! Ma agradat molt el teu poema, i l'idea de fer-ne dos parts.
Anna

M'ha encantat llegir aquest poema és meravellós. LLegir poemes així és meravellós
em trau l'ànima del cor. Saluts. Rafael Molero Cruz

Un poema molt agradable de llegir, et felicito Núria.

Una mirada ho diu tot: amor, dolçor, desençís, enyorança... No calen paraules quan els ulls parlen per si sols. Molt bonic.

Hi ha moltes maneres de mirar. Besar n'és una, la més íntima. Els sentits són prou amples com per a encabir diversitat d'experiències. Agafar les mans, acariciar, ficar els dits entre els cabells, gaudir de l'esquena i besar. Un poemàs d'intimitat, de sinceritat emocional, de paraula breu i brillant, un exemple fabulós de la poesia de la Núria, una pintora de les experiències vitals. Una forta abraçada.

Aleix

UAAAAAAAAU!!! Ostres, ostres, ostres! Em pensava que ja ho sabia tot de tu. Em pensava que coneixia la teva poesia paraula a paraula i, oh sorpresa! avui ens has sortit amb un poema sublim, dolç, tendre, amb sabor a mel i amb regust a nostàlgia.
Si, Núria, els nostres ulls ja no són els d'altres temps ni tampoc la mirada. Els nostres ulls han vist ja moltes coses i ja no tenen la brillantor que dóna la ingenuïtat, la il·lusió i la inconsciència de la joventut. Però a l'amor no hi hem de renunciar mai. Ho has dit magnificament: "Si em vols mirar... besam!" El tacte de la pell encara pot ser una manera de reviure les llargues mirades d'enamorament que ens feien esgarrifar.
Núria, t'envejo molt i molt.

una ofrena d'amor, amb la besada d'uns llavis de mel

mooolt bonic !!
ei, que ens veurem el dia 10 a Barcelona ?

espero que sí
:-), abraçades

joan

Sempre queda la mirada per arrencar els records i fer tornar l'amor.

Ets una màquina d'escriure, Núria. I escrius poemes molt bells i plens de sensibilitat.

Una abraçada

Poema ple de paraules dolçes i belles, el trobo molt tendre i fet amb molt d'amor.
Abraçades

que son com carícies de plomes, versos dolços com la mel,
amor que batega amb el cor.
Una verdadera delícia.
Una abraçada.
Josep

però quan sembla que ja no pots escriure millor, et treus de la mànega un poema tan dolç , tan emotiu i tan tendre com aquest.
Felicitats, estimada Núria.
Un petonàs.

De debò que m'ha emocionat. Et felicito, saps trobar belles paraules per expressar bells pensaments. I sona a autèntic!

Diuen que qui estima de forma veritable veu darrere les arrugues on el temps deixa mostra del seu pas, la pell de joventut de la persona estimada.

Preciós.