Cap d'any amb família

Un relat de: crohnic

La Neus, l’amfitriona del sopar, entra a la cuina amb una pila de plats al damunt. Mentre amb una mà els amuntega sobre el marbre, amb l’altre treu el cava del congelador. Va de bòlit. Desitja que l’àpat s’acabi i els convidats desallotgin la casa.

Al menjador, el seu marit escolta amb atenció les fanfarronades del cunyat. En realitat no el suporta i, per més cruel que pugui semblar, l’únic que desitja és que la vida li vagi malament. Desconeix per complet que la cosa que ansieja més el seu cunyat és que totes les històries que explica poguessin ser certes.

Pensarosa, la dona del cunyat recorda el darrer cap d’any quan el seu pare encara vivia, desitjaria poder tornar enrere. Al seu costat s’asseu el Pere, l’altre cunyat, un cràpula que només té ulls pel generós escot de la xicota del seu nebot. Els desitjos impurs de l’home xoquen amb els desitjos irreprotxables de l’àvia de la família que voldria que cada dia fos cap d’any per no sentir-se tant sola.

A l’altra banda de taula, el fill de la Neus acaricia amb delicadesa la cuixa de la seva xicota. Està neguitós, es deleix perquè s’acabi el sopar i així poder sortir de festa fins que el cos li digui prou. Ella, pel contrari, desitja deixar de mossegar-se la llengua davant els comentaris irritants de la sogra.

A terra, els nens xisclen i es mosseguen. Un desitja el cotxe elèctric del seu cosí i aquest la pilota de l’altre. La dona del Pere, commoguda, ho contempla mentre eixuga la bava que li penja de la boca del seu fill. No hi ha cosa que desitjaria més a la vida que poder veure el seu nen, víctima d’una paràlisi cerebral, jugant amb els altres marrecs.

El so de les campanes anunciant els quarts provoca l’atenció de tota la família. Per uns instants, obliden els seus desitjos i, embadalits davant el televisor, s’empassen els grans de raïm al ritme vertiginós de les campanades. Representant una bonica escena de felicitat fictícia, alcen les copes i, eufòrics, es desitgen un feliç any nou.

Comentaris

  • Feliç 2012[Ofensiu]
    Pau Mora | 24-12-2011 | Valoració: 10

    Bones festes

  • Molt real...[Ofensiu]
    brins | 24-12-2011 | Valoració: 10

    Tens molta raó, crohnic, quantes i quantes insatisfaccions i tristeses s'amaguen darrere de l'exultant alegria d'un Cap d'any... és impossible que pel sol fet de ser una nit especial tot s'arregli, però cal dissimular i somniar... cal aconseguir que els familiars creguin que tot ens va molt bé, perquè puguin ser una mica més feliços...

    Et desitjo un bon Nadal i un 2012 ple de satisfaccions,

    Un petó,

    Pilar

  • Retrat viu[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-12-2011 | Valoració: 10

    Fantàstic retrat del que passa a la majoria de festes de Cap d'Any o Nadal. N'hi ha tantes així! M'ha encantat la descripció que fas dels protagonistes, de tots, una breu pinzellada de cadascú, punyent, irònica, real com la vida que vivim sense canviar-la. Un relat dolçament colpidor. Una forta abraçada i, malgrat tot, que passis un molt bon Nadal!

    aleix

  • Escena costumista...[Ofensiu]
    Llorenç Garcia | 21-12-2011 | Valoració: 10

    ... que es repeteix en moltíssimes famílies arreu del món. El text reflecteix molt bé el desacord existent entre el que mostrem i el que sentim. No sabem si és hipocresia o un mecanisme de supervivència... Potser ambdós. Però sabem que hi és.
    Una abraçada des de València!

  • ... i tant feliços...[Ofensiu]
    Pere Bartrés | 17-12-2011 | Valoració: 10

    M’agrada el teu estil, directe i entenedor. Un relat versemblant, per increïble que sembli... M’ha agradat molt també Mal costum... ja t’aniré llegint... Salut!

  • Malauradament...[Ofensiu]
    Libèl·lula | 14-12-2011

    En fas, del teu relat, un retrat que segurament s’ajusta prou bé al de moltes famílies, tot i que, sortosament no a totes. M’agraden molt les teves lletres, tenen un preciós color.
    Per cert... “Spica”, el meu relat que has comentat, vols que t’ho digui? Com “aquí”, en lloc, això ja se sap, però hi ha dies que...
    Salut i sucre!

  • molta gent ...[Ofensiu]
    joandemataro | 12-12-2011 | Valoració: 10

    pensa això del nadal, el teu relat és realment cru encara que sembli tenir un punt d'humor...
    jo en canvi gaudeixo del nadal, igual que de qualsevol dia en què comparteixo el bo i el dolent amb la gent que estimo...

    bon relat crhonic, per a una bona reflexió sens dubte

    una abraçada
    joan

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

crohnic

43 Relats

270 Comentaris

155908 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Potser seria hora que actualitzés la biografia ja que no la tocava des del dia que vaig començar a penjar relats...
Nascut als 80 i aficionat al bon cinema, la música (els meus gustos són variats, tant m'agrada la música heavy com els cantautors catalans), el Barça, la muntanya,... Enamorat de Girona i d'escriure (llàstima que no sempre es disposa del temps necessari per fer-ho) i orgullós de ser català...
Però bé, continuo pensant que parlar de mi no és important, prefereixo que parlin els meus relats... De totes maneres, amb major o menor mesura, crec que els relats sempre et donen algun indici per saber com és la persona que els ha escrit...
Gràcies per llegir-me i comentar-me...
Salut i relats!!