Bustiaren beldur denak ez du arrainik atxemanen (qui té por de mullar-se no pescarà)

Bustiaren beldur denak ez du arrainik atxemanen
Qui té por de mullar-se no pescarà.



La bruixeria no fou un mal només de Zugarramurdi, tota la terra basca la patí. Lapurdi especialment. Més cap a la costa, fronterer amb França, té nom basc: Donibane Lohitzune. Terra de pescadors. A l'època de Violeta i Azucena, més o menys, la balena s'havia anat allunyant de les costes properes i als pescadors no els quedà més remei que seguir-la fins la llunyana Terranova. Quina sorpresa no tindrien quan, en tornar d'un d'aquells perillosos viatges, veieren la meitat de la població sotmesa al poder inquisitorial, acusats de bruixeria!

Guri ere ekharguzu hurbillera Balea,
segurkiago armaren landatzeko kolpea.
Biziaren gatik dugu hirriskatzen bizia;
arren egiguzu haren gelditzeko grazia.

Tráenos también a nosotros la ballena
para darle el golpe con más seguridad
Arriesgamos la vida por la vida;
haznos, por favor, la gracia de detenerla.

Aquella espècie rebé el nom de: Balaena Biscayensis. A dalt d'una atalaia un home l'esperava i, tant bon punt l'avistava, donava la veu d'alarma. Els pescadors es feien a les barques i s'hi apropaven tant com calia perquè se la pogués ferir. Immediatament tocava apartar-se, que amb la cua podia enfonsar més d'una barca. Un cop morta, la duien a la platja i se la repartien. Quan l'extinció, o el sentit de supervivència, impedí l'arribada de més balenes a la costa, els mariners hagueren d'anar cap a Terranova. Aquell dia que van tornar els més de 5.000 homes que havien marxat, el cor se'ls va encongir en veure que hi havia rivals més perillosos que les balenes i la mar: el propi home.

Patitzean Ternuara,
unzia prest da balara.
berga haut dago arradan
denbor-onaren paradan.

Al zarpar para Terranova,
el barco apresta las velas
t enfila el mástil
aguardando el buen tiempo.


L'horror tenia nom i cognoms: Pierre de Lancre. Jutge enviat pel rei francès per averiguar què hi havia del cert en l'acusació de bruixeria amb què un dels bàndols de Lapurdi havia acusat l'altre. Igual que a Catalunya, amb els nyerros i els cadells, i que a tot arreu i en tota època, les famílies s'enfrontaven entre si. Aquell cop, anaren massa lluny i plorà una tempesta menys coneguda que la de Zugarramurdi, potser més devastadora encara.

Adios, neure emaztea
esposa maite gaztea;
tristea dut partiada,
sekulakotz, behar bada.

Adios, mujer mía,
querida joven esposa;
Parto triste
quizá para siempre.

Pierre de Lancre, nascut a Burdeos i d'orígen basc, trobà d'allò més sospitosa la gent de Lapurdi. L'any: 1609. Llur manera diferent de parlar i vestir, llurs dances, el fet de no ser ni francesos ni espanyols, tot plegat li va semblar obra del dimoni. Amb ajut d'intèrpret, interrogà més de 500 nens i molta gent adulta i arribà a la conclusió que hi havia més de 3.000 veïns bruixots. Va fer matar cents de persones, no se sap ben bé quants, entre ells 3 capellans: Argibel, Migalena i Pierre Bocal. Els processos no són tan coneguts com els de Zugarramurdi o els de Vic, però foren igual de reals i espeluçnants. Els pescadors acabats d'arribar de Terranova hagueren de convertir-se en guerrers. Quan arribà l'hora d'ajusticiar Maria Bonne es rebelaren i feren fugir Lancre. Això sí, no pogueren evitar que s'endugués presoners.

Desgraziarik orrelakorik
sekulan ez da aditu.
Itxaso ori asarretuta
neurrian ezin kabitu
Neure kristauak, aiziak eta
urak indarrak baditu,
aplakatutzen dan urte bera
iñor ezin errenditu.

Semejante desgracia
nunca se ha oído.
Todo el mar enfurecido
no cabía en su medida;
Cristianos míos, el viento
y el agua tienen fuerzas
que hasta se aplacan
nadie puede rendir.

Zugarramurdi es féu més famós degut a les boniques coves, als akelarres més concorreguts, als contes i a que els procesos es feren a Logroño l'any 1610. L'inquisidor Juan Valle Alvarado passà alguns mesos interrogant la gent dels voltants, també amb intèrpret, i acusà 300 parroquians de bruixeria. Se'n processà més de 40, dels quals 18 restaren absolts. L'auto de fe fou dels més llargs de la història, durà dos dies: 7 i 8 de novembre de 1610. Tres inquisidors: Alvarado, Alonso Becerra Holguín i Alonso Salazar Frías.
Don Alonso Salazar Frías es convertí en una de les primeres veus en alertar contra la bogeria de tot plegat. Investigà, escrigué i estudià. Finalment logrà convèncer la Inquisició de la banalitat de les acusacions de bruixeria. La Inquisició, que no el poble. Recordem que els processos més durs els dugueren tribunals laics. Algunes d'aquelles pobres dones han esdevinguts bruixes de rondalles, igual que les catalanes ... i les de qualsevol lloc. Alguns noms: Maria Zozaya, Estevania de Yriart, Maria de Yriart, Maria Chipía. I alguns homes: Miguel de Goyburn, Joanes de Echalar, Martín Vizcar.
A tots ells. A tots els ajusticiats del passat remot i del proper. A tots els injuriats i enganyats. A nosaltres mateixos. A mi. També es pot viure en pau gaudint de la terra.

Bedatsiaren heltzian bazterrak dirade bethazen lorez.
Bortietan ere olha sariak nola beztitzen belharrez.
Artzainak gü goiz aldi eder batez
gora büruz baguatzan plazerrez
gure ardi salduak aitzin'otsamanez
udakoz dener adio erranez.

Con la primavera todos los rincones se llenan de flores.
También los altos pastos se pueblan de hierba.
Los pastores, una hermosa mañana,
partimos hacia arriba con placer,
llevando por delante a nuestros rebaños,
despidiéndonos de todos por el verano