Buits

heus ací el que ens dóna la vida!!, qui ho entèn???, no cal entendre-ho!, cal posar la cullera al plat. Agafar la menja de l'instant i assaborir-la, oi????

Diguin el què diguin aquest és un buit per sempre, la pèrdua d'un fill és un BUIT per sempre, malgrat que es tinguin més fills el lloc del buit no l'omplirà ningú, la seva ombra resta per sempre, la seva flama apagada, també, el seu somriure, les seves llàgrimes i els mils de detalls que queden com un petit rastre de per on va marxar la vida.

Gràcies pel seu comentari. I en el cas de vós, quan es puntua amb el cor els números no serveixen per res... Gràcies.

Salut.
onatge

Concís i concret i real. Quan connecto amb la buidor, m'agrada omplir.

He anat creant imatges a mesura que llegia els teus versos...
Per jo, el més bonic i real: ploren absències...
Preciós Nonna Carme!
Un petó

jOaneTa

Pocs versos, però nascuts al cor. Molt bo, et felicito.

Has emprat els mots justos per expressar el pitjor dolor que pot patir una mare: l'absència del seu fill.
Moltes gràcies, Nonna_Carme pel teu comentari tan amable i per la felicitació del meu aniversari. Ja me'n vaig encarregar de posar-hi la música pel meu compte.
Rep una abraçada ben forta.
Mercè

Una sensació la buidor que quan la sento no m'agrada. I existeix. Omplir és el repte. Un repte lliure.

Expressar sentiments respecte a esdeveniments mitjançant les paraules és correcte, menysprear a les persones no.

Continua endavant!
Cendra de flor

i al mateix temps la contundència de les paraules ho diu tot. Per expressar el dolor no cal res més. El silenci també és expressió.

aquest poema i els seus comentaris i n'he llegit un que he cregut tenia que marcar com ofensiu i així he fet
Espero llegir un nou poema teu.
J. Lluís

Els versos espaiats no són només una pausa. També donen sensació de buidor, de mancança. Cadascun dels cinc versos constitueix un missatge diferenciat i unit a la resta. Les mares, els silencis, les absències, el dolor i el perquè. No calen més expressions per denotar un sentiment col·lectiu d'impotència i de tristor. Crec que hi és representat el suport de tothom envers les famílies i les amistats.

Gràcies i una abraçada, Nonna_Carme.


V

poques paraules per expresar tant.
Buits difícils d´omplir

una forta abraçada

Versos curts i colpidors.
però no li manquen paraules
per omplir el buit dolorós

Una abraçada
J. Lluís Cusidó

Quatre paraules escaients, uns sentiment molt dificil d'omplir i uns records tristos però plens d'anims per seguir, tot dissimulant la perdua.

M'he quedat parat amb el comentari anterior. Jo n'estíc ple i la majoria dels que em comenten reben insults i amenaces injustificades.
Ara mateix et declaro el mal comentari com a ofensiu.

Records al Lluís.

De vegades, la natura ofereix aquests contrastos: el vent, que sembla una força que tot s'ho emporta, ens porta records...
En aquest cas en concret, records dolorosos i una tristesa que els teus versos expressen perfectament, reflectint la incomprensió que causa la pèrdua.
Cap resposta omplirà el buit de l'absència!

T'envio una abraçada ben plena d'afecte,
Unaquimera

és un buit massa ple de dol, un etern buit massa ple que no s'omple. Breu i contundent, directe i sincer.
Posa la pell de gallina, un sentiment que et deixa una ferida sagnant en vida d'impossible cicatritzar.