Blanc

Fa dies que hi dono voltes. Dies i dies tancat aquí, en aquesta cel·la de parets blanques. Jo ja els hi vaig dir que em repugnava el blanc, necessitava una habitació amb les parets negres! Però no em van fer cas, em prenien per boig. Em passava les nits sense poder dormir. Durant el dia tot era molt tranquil, el sol entrava tímidament per la finestra i il·luminava tota l'habitació, hi havia silenci i jo podia relaxar-me i ordenar els pensaments. M'agradava recordar a la meva família, imaginava la meva filla jugant en un racó d'aquesta habitació, la meva dona mirava per la finestra amb ulls brillants, es girava cap a mi dibuixant un bonic somriure i m'animava a seguir lluitant, em deia una i altra vegada que algun dia sortiria d'aquí. Però cada vespre, quan el sol començava a amagar-se rere les muntanyes, elles s'esvanien ràpidament, es convertien en llum i marxaven en busca del sol. I jo em quedava sol en aquella cel·la, i era llavors quan aquelles parets blanques i fastigoses em començaven a parlar, em deien que mai sortiria d'allà, que estava boig i que era un perill per la societat. Eren repugnantment superbes, creien que tenien dret a humiliar-me, em tractaven amb menyspreu per no ser tant blanc com elles. Es reien de la meva pell grogosa i del meu cos quasi esquelètic. Sempre he odiat el blanc, tant net, tant simple, tant perfecte. Hauria estat molt millor en una cel·la negra, però no em van fer cas.

Però d'això fa ja tant de temps que no recordo per què estic tancat aquí . Ja fa anys que elles dues van marxar per sempre. Intento recordar la cara de la meva filla però només veig un cos sense rostre. Inspiro amb força intentant recordar l'olor que feia la meva dona però només sento l'olor a blanc. Una olor inapreciable que silenciosament s'introdueix al teu cos, et contamina lentament, molt a poc a poc, i quan te n'adones ja és massa tard per posar-hi remei. Sé que moriré en aquesta habitació, ja fa anys que respiro l'olor d'aquestes parets blanques i ja no hi ha cura possible que em pugui salvar. Resignat a acabar aquí la meva vida, aquest és el meu destí. Resignat a sentir cada nit els insults d'aquestes parets. Hauria estat molt més fàcil si m'haguessin tancat en una cel·la negra com jo els vaig dir, però no em van creure.