Besllums.2: En l'etern ara

Un relat de: franz appa
Callàvem enmig de la multitud sonora,
ens cruixia a l’ànima el seu sord anhel,
però ens bevíem a glopades el temps
i tota llum era esca per a nova aurora.

Érem al riu però ens sabíem ja mar,
el vent batia la vela de la fràgil barca,
la pluja fuetejava l’espelma vacil•lant
que era tot far en la immensa boira.

Ens amarava els ulls la vibrant fosca,
Ens creixia al pit l’ala tensa del silenci.

Comentaris

  • Que era tot far en la immensa boira[Ofensiu]
    allan lee | 28-12-2012

    i navegant així com llençats al vent,
    com ninots temorencs i ardits alhora,
    veiem enfora la mar estripada- potser
    riu encara- i per dins dels ulls,
    contra el cor mateix, totes les hores
    de la nostra vida, per si fes falta,
    per si la tenebra es fes inabastable.


    Llegeixo poemes teus que feia dies no llegia. Dir que són especials és dir poc. Però no puc dir-te gaire més, Franz. No deixis d'escriure.

    a

  • La feblesa...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 18-11-2011 | Valoració: 10

    ... ens fa forts, i de la tormenta neixen nous follets que et demanen amb felicitat que vals molt, tu, franz, que tu despert i somniant em pregunto què és el que et fa tan extraordinari amb el llenguatge.


    Sergi

  • Hi arribo via facebook[Ofensiu]

    Arribo al teu poema, amic Franz, a través de la referència que la Mariona hi ha penjat. I com hi arribo tard, em queden poques coses per dir que no hagin comentat els que ho han fet abans de mi.
    En tot cas deixa'm dir-te que hi ha una solemnitat quasi espiritual en el text i una sonoritat que amplifica la intensitat de les paraules.
    El posaré al meu llistat de preferits, per no haver de buscar-lo quan hi vulgui tornar.

    Una abraçada,

    A.

  • Silencis i foscors[Ofensiu]
    Renée Vivien | 20-02-2011


    Aquest silenci enmig de la remor del brogit de la gent, la capacitat de respirar a fons tot l'aire, tot l'oxigen possible per tornar a renéixer, i aquest punt de fugida a la recerca d'una preuada llibertat. Això és el que jo he sentit en llegir aquests meravellosos versos.

    Una abraçada

  • Awsome[Ofensiu]
    Rogal Mar | 31-01-2011 | Valoració: 10

    Érem al riu però ens sabíem ja mar
    Érem al riu però ens sabíem ja mar
    Érem al riu però ens sabíem ja mar
    Érem al riu però ens sabíem ja mar
    ...

    Quan he llegit aquest vers me n'he enamorat. És perfecte!

  • lluita[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 09-01-2011

    aquest versos m'inspiren lluita, coratge, i el no defallir cercant una fita que tens, malgrat no ho sigui pròpiament o no la cerquis de veritat, la lluita hi és. Silenci callat enmig del brogit de la gent que no diu res. Restarem expectants.

    Bon any Franz!

    Ferran

  • Preciós[Ofensiu]
    brins | 08-01-2011


    Un poema ple de bells contrastos que juga amb l'expressió literària amb la mateixa facilitat que un nen jugaria amb la seva joguina habitual. Silenci i so, força i fragilitat, llum i boira... perfectes antònims per a explicar poèticament un record íntim i estimat que viu al fons de l'ànima.

    He estat fora de Barcelona i no t'he pogut desitjar encara que tinguis un bon 2011, Franz, ho faig ara amb els meus millors desitjos de felicitat al costat dels éssers estimats.

    Una afectuosa abraçada,

    Pilar

  • Imatges plenes de contrastos[Ofensiu]
    Frèdia | 29-12-2010

    Llums (aurora, espelma, far, ulls) i ombres (vela, pluja, boira, fosca, ala); so (de la multitud, de l'ànima que cruix, del riu, del mar, del vent, de la pluja) i silenci, que creix al pit. Hi ha un treball lèxic molt interessant, unes imatges precioses i, sobretot, aquesta sensació de fragilitat de l'ésser humà davant del temps, la natura, la multitud, i a l'hora de fortalesa davant d'allò que justament ens fa fràgils. Ostres! No sé si m'he sabut explicar, però m'ha agradat molt. M'adono que planteges cruïlles encara que no en parlis directament. Una abraçada i que tinguis molt bon any 2111, franz.

  • gypsy | 29-12-2010

    franz, quina quietud traspua d'aquests versos, quina pau ancorada endins, i aquesta precisió en simbiosi amb la bellesa formal del poema.
    Crec, que aquest, com d'altres teus, és un poema immens, inigualable.

    Me l'agafo per posar al face, amb el teu permís. Si no vols m'ho dius i el trec.


    Molts petons, i bona entrada d'any!

    ;)

  • Gràcies ple tresor de la teva amistat![Ofensiu]
    teresa serramia | 29-12-2010

    Que bonic, franz appa....Perdó pel meu silenci...Tinc ja 70 anys i sóc un poc/molt bleda assoleiada...
    El meu entorn no és gaire propici...escric molt. he guanyat alguns premis...però sé de veres que no hi ha cap premi tan gran com el contacte d'un gran amic que no t'ha oblidat...
    Aquest ha estat un regal que guardaré sempre amb mi, passi el que passi.
    Rep tot el meu amor...............

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de franz appa

franz appa

150 Relats

933 Comentaris

133010 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:

Franz Appa és membre del Col·lectiu d'Antiartistes, que agrupa diversos autors compromesos amb l'art no professional.
Podeu saber-ne més al bloc antiartistes

Una part de les narracions publicades a RC, estan sent compilades i ampliades al web Històries de Tavanne , un projecte narratiu dinàmic i en evolució constant.

El Col·lectiu ha publicat també un manifest. . El podeu llegir complet a manifest antiart
Heus aquí un extracte:

(...) l'art i l'artista que proposem hauria de desprendre's de la professionalització i del reclam dels intermediaris que valorin i pregonin el seu art. En el domini de la utopia, es tractaria de pensar un món on cadascú podria obtenir les seves necessitats de subsistència pel sol fet de la seva existència, i per tant s'alliberés de la necessitat de guanyar-se el dret a la pròpia existència. En un món de la utopia marxista, doncs, no caldrien reconeixements ni professionals de l'art, ja que la dedicació sense retribució seria factible.
En l'actual món globalitzat, queden espais per a la creació artística no mercantil? Queda una possibilitat de democràcia a l'art -un art on la majoria creï i l'artista sigui un igual entre iguals? La sospita és que cada cop hi ha d'haver més marges i racons on la força del mercat es fracturi i concedeixi camp a l'autèntica creació. L'evolució de les tecnologies de la comunicació -només cal pensar en internet, en efecte-, però també el cansament i avorriment de la massa davant el producte artístic que emergeix avui del mercat, fan pensar que no estem desbarrant sobre un horitzó hipotètic però irrealitzable. Més aviat ens fa pensar que estem apuntant al que hi ha de més fecund ja en el nostre immediat entorn.
En definitiva, estem proposant un art:
-No professional, és a dir, creat per artistes que no en facin de la venda del seu producte el seu principal mitjà de subsistència
-Centrat en un medi d'intercanvi lliure de productes, fonamentalment gratuït, o en tot cas no dominat per intermediaris professionals del comerç
-Democràtic, és a dir, creat per una majoria envers una majoria.

Correu a: antiartistes@gmail.com