Cercador
Besllums.24: Elena
Un relat de: franz appa- Compartir:
a punt per escombrar les restes de la nit,
i encara la tebior que deixes als llençols
atrapa l’aroma penetrant del teu cos.
Abans que corri l’aigua a la dutxa,
abans que s’agiti la teva veu buscant
una melodia amagada al mirall.
Ara obre la porta, fes que la claror
recuperi l’alba neta del teu vestit,
fes que el desmai del pati envaeixi
la flaire densa que has espargit,
i la son lenta es dissiparà de nou
entre el baf de la cuina quan facis
dos ous ferrats i hagis bullit la llet.
Ara trepitja les lloses encara fredes
per la brisa nocturna i rellisca
entre les mínimes onades de rosada,
i busca la primera flor que rebi
el suau escalf del sol naixent.
Ara digues-me que tot tornarà a ser,
i que mentre els teus ulls s’obrin
cada matí l’univers serà ric i ple,
aigua fresca per apaivagar la meva set.
Comentaris
-
El dia a dia[Ofensiu]brins | 16-11-2014
Pas a pas, i amb meravellosos versos, ens descrius el despertar del cos i de l'`ànima durant un matí qualsevol, i com a bon escriptor que ets, ens expliques cada detall amb precisió i encert.
És veritat que aquests moments poden ser màgics, benvolgut Franz, però, malauradament, per poder gaudir-los en cal un important factor: la companyia de qui estimes. Sense aquest suport, la vida no és tan bonica...
Rep una afectuosa abraçada.
Pilar -
L'alba neta del teu vestit[Ofensiu]aurora marco arbonés | 13-11-2014 | Valoració: 10
Feia temps que no llegia una descripció tan lírica del despertar. Cada paraula, cada expressió, cada metàfora denoten un esperit amorós que fa del ser amat l'objecte de la inspiració. I el desig de que aquest encantament continuï i que molts dies escombrin les ombres de la nit expressen la necessitat de la presència estimada que apaivaga la set d'amor.
Un poema preciós. -
Serenitat?[Ofensiu]Antoni Casals i Pascual | 11-10-2014
Podríem caure en l'error de veure el poema merament com una mena de poesia descriptiva d'un matí qualsevol d'un dia qualsevol. Jo hi veig en canvi una mena de melangia prospectiva i preventiva, la previsible por d'aquells detalls que poden, amb el temps, anar perdent-se i que el poeta procura conservar per a sempre amb els seus versos.
Encara que sóc poc de comentar, amic Franz, són moltes les vegades que els teus escrits m'han trasbalsat. -
un despertar ple de serenor[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 04-09-2014
de cap de setmana, de vacances copartides amb la persona estimada, de felicitat plena que demana allò que tot ésser humà sonat o foll desitja, pau i amor. Als altres personatges tocats i posats els deixarem que malvisquin les seves guerres i els seus maldecaps laborals. Avui, al folls i als sonats d'amor, ens toca despertar amb perfums i serenor.
Ferran -
Després de la bona nit[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 04-09-2014 | Valoració: 10
Una descripció magnífica d'un matí després d'una bona nit, en bona companyia, en un indret estimat, amb la mandra encara als ulls veient com ella s'aixeca, es dutxa, es vesteix, prepara l'esmorzar, camina i recull una flor. Tots els sentits ben desperts després d'una bona nit. És bestial constatar matins així! Una abraçada.
Aleix
Valoració mitja: 10
l´Autor
150 Relats
933 Comentaris
168491 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Franz Appa és membre del Col·lectiu d'Antiartistes, que agrupa diversos autors compromesos amb l'art no professional.
Podeu saber-ne més al bloc antiartistes
Una part de les narracions publicades a RC, estan sent compilades i ampliades al web Històries de Tavanne , un projecte narratiu dinàmic i en evolució constant.
El Col·lectiu ha publicat també un manifest. . El podeu llegir complet a manifest antiart
Heus aquí un extracte:
(...) l'art i l'artista que proposem hauria de desprendre's de la professionalització i del reclam dels intermediaris que valorin i pregonin el seu art. En el domini de la utopia, es tractaria de pensar un món on cadascú podria obtenir les seves necessitats de subsistència pel sol fet de la seva existència, i per tant s'alliberés de la necessitat de guanyar-se el dret a la pròpia existència. En un món de la utopia marxista, doncs, no caldrien reconeixements ni professionals de l'art, ja que la dedicació sense retribució seria factible.
En l'actual món globalitzat, queden espais per a la creació artística no mercantil? Queda una possibilitat de democràcia a l'art -un art on la majoria creï i l'artista sigui un igual entre iguals? La sospita és que cada cop hi ha d'haver més marges i racons on la força del mercat es fracturi i concedeixi camp a l'autèntica creació. L'evolució de les tecnologies de la comunicació -només cal pensar en internet, en efecte-, però també el cansament i avorriment de la massa davant el producte artístic que emergeix avui del mercat, fan pensar que no estem desbarrant sobre un horitzó hipotètic però irrealitzable. Més aviat ens fa pensar que estem apuntant al que hi ha de més fecund ja en el nostre immediat entorn.
En definitiva, estem proposant un art:
-No professional, és a dir, creat per artistes que no en facin de la venda del seu producte el seu principal mitjà de subsistència
-Centrat en un medi d'intercanvi lliure de productes, fonamentalment gratuït, o en tot cas no dominat per intermediaris professionals del comerç
-Democràtic, és a dir, creat per una majoria envers una majoria.
Correu a: antiartistes@gmail.com