Besllums.27: Embruta'm

Un relat de: franz appa
Embruta’m amb el teu amor,
que se me’n va la vida,
que se me’n va de les mans
cap a fosques desconegudes.
Se’n va abjecta i freda,
com el batre de l’ala del voltor
a les tardes sense fi d’agost.

Embruta’m, que si se’n va l’amor,
que sigui a besades, frecs i gemecs,
que sigui perquè s’esgoten a les boques
totes les festes fetes de paraules.
Que sigui perquè l’espurna cala foc
al rostoll sec dels meus membres.
Que sigui perquè els teus ulls
servaran demà cada mirada meva.

12 de novembre de 2014

Comentaris

  • betixeli | 06-02-2015

    i després d'això, ja està tot dit. Jo ja firmava una mort així! Bé, us deixo a vosaltres la part sinístre, el fred i l'ala de corb. Jo em quedo amb les festes de paraules i aquesta sensació de vida viscuda que tots anyorem i no sabem d'on.

  • Passió[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-01-2015 | Valoració: 10

    Amor i mort, només separades per una a, la lletra de la passió. I el teu poema és apassionat, ple de vida i aquell puntet de melangia, també vital. Sembla mentida com es toquen la vida i la mort, l'amor i la mort. Una abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de franz appa

franz appa

150 Relats

933 Comentaris

134878 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:

Franz Appa és membre del Col·lectiu d'Antiartistes, que agrupa diversos autors compromesos amb l'art no professional.
Podeu saber-ne més al bloc antiartistes

Una part de les narracions publicades a RC, estan sent compilades i ampliades al web Històries de Tavanne , un projecte narratiu dinàmic i en evolució constant.

El Col·lectiu ha publicat també un manifest. . El podeu llegir complet a manifest antiart
Heus aquí un extracte:

(...) l'art i l'artista que proposem hauria de desprendre's de la professionalització i del reclam dels intermediaris que valorin i pregonin el seu art. En el domini de la utopia, es tractaria de pensar un món on cadascú podria obtenir les seves necessitats de subsistència pel sol fet de la seva existència, i per tant s'alliberés de la necessitat de guanyar-se el dret a la pròpia existència. En un món de la utopia marxista, doncs, no caldrien reconeixements ni professionals de l'art, ja que la dedicació sense retribució seria factible.
En l'actual món globalitzat, queden espais per a la creació artística no mercantil? Queda una possibilitat de democràcia a l'art -un art on la majoria creï i l'artista sigui un igual entre iguals? La sospita és que cada cop hi ha d'haver més marges i racons on la força del mercat es fracturi i concedeixi camp a l'autèntica creació. L'evolució de les tecnologies de la comunicació -només cal pensar en internet, en efecte-, però també el cansament i avorriment de la massa davant el producte artístic que emergeix avui del mercat, fan pensar que no estem desbarrant sobre un horitzó hipotètic però irrealitzable. Més aviat ens fa pensar que estem apuntant al que hi ha de més fecund ja en el nostre immediat entorn.
En definitiva, estem proposant un art:
-No professional, és a dir, creat per artistes que no en facin de la venda del seu producte el seu principal mitjà de subsistència
-Centrat en un medi d'intercanvi lliure de productes, fonamentalment gratuït, o en tot cas no dominat per intermediaris professionals del comerç
-Democràtic, és a dir, creat per una majoria envers una majoria.

Correu a: antiartistes@gmail.com