Besllums.17

Un relat de: franz appa
Tant com m’ha espantat veure’t com arribaves,
al fulgor tremolós -llambreig de pànic-
a l’esguard del meu pare,
o en la manera que anaves
buidant la memòria de ma mare,
fins a despullar l’infant que havia estat.
Tant com m’has colpejat amb la teva ominosa ombra
sobre el que mai no hauria cregut perdre,
i ara en canvi crec
que quan m’assalti la teva
daga, subtil o violenta,
no la trobaré més cruel ni amarga
que qualsevol de les hores tristes
que he passat en dies grisos.
Tota aquella cascada del devenir
que a tu corre i a tu s’aboca,
insensible i absent i eixorca,
absurdament aliena al teu setge.
Potser no serà més que un silenci
que es cosirà a silencis pretèrits.
O tal vegada serà fins i tot dolça,
carícia sobre un marge de terra seca
on podré descansar de durs tràfecs.
No t’invocaré, o així ho vull creure,
però potser no serà tan traïdor
el cop amb què definitivament
em diguis que l’ànsia, la joia i la por
so seran ja més habitants del meu
domini, tot vana llum intangible
que s’eclipsarà dins l’ombra
sense límits dels dies perits.

19 de març de 2013



Comentaris

  • Franz[Ofensiu]
    Gabriel M. | 26-09-2013 | Valoració: 10

    Aquests poemes fan que pensar. Potser siguin senzills esclats de pensaments tèrbols, però es clarifiquen i llueixen amb la teva escriptura.
    Una forta abraçada.

  • Dies perduts[Ofensiu]
    allan lee | 26-09-2013

    Amargament llisca l'abans de la dalla. I el després que poc a poc- no hi ha altra- es perdrà, perquè tot s'escola. Vull creure que alguna part de nosaltres, el més lluminós guardat en un centre que no abastem, germina en un espai ample i seré. La pèrdua dels pares és un dolor inacabable. I no obstant vivim. Estimat Franz, la teva poesia sempre m'emociona profundament.

    a

  • Lucidesa extrema[Ofensiu]
    marebloody9 | 25-09-2013

    En un poema que copsa el que tots pensem. Ho has expresat d'una manera meravellosa que he assaborit d'una forma una mica amarga, com el que escolta el metge que li diagnostica una malaltia de mal pronòstic però que tard o d'hora es cura.I aprofito la frase del gran Groucho Marx: "Si segueixes fent anys a aquesta velocitat, acabaràs morint-te.
    Felicitats pel grandíssim poema d'extrema lucidesa.

l´Autor

Foto de perfil de franz appa

franz appa

150 Relats

933 Comentaris

167772 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:

Franz Appa és membre del Col·lectiu d'Antiartistes, que agrupa diversos autors compromesos amb l'art no professional.
Podeu saber-ne més al bloc antiartistes

Una part de les narracions publicades a RC, estan sent compilades i ampliades al web Històries de Tavanne , un projecte narratiu dinàmic i en evolució constant.

El Col·lectiu ha publicat també un manifest. . El podeu llegir complet a manifest antiart
Heus aquí un extracte:

(...) l'art i l'artista que proposem hauria de desprendre's de la professionalització i del reclam dels intermediaris que valorin i pregonin el seu art. En el domini de la utopia, es tractaria de pensar un món on cadascú podria obtenir les seves necessitats de subsistència pel sol fet de la seva existència, i per tant s'alliberés de la necessitat de guanyar-se el dret a la pròpia existència. En un món de la utopia marxista, doncs, no caldrien reconeixements ni professionals de l'art, ja que la dedicació sense retribució seria factible.
En l'actual món globalitzat, queden espais per a la creació artística no mercantil? Queda una possibilitat de democràcia a l'art -un art on la majoria creï i l'artista sigui un igual entre iguals? La sospita és que cada cop hi ha d'haver més marges i racons on la força del mercat es fracturi i concedeixi camp a l'autèntica creació. L'evolució de les tecnologies de la comunicació -només cal pensar en internet, en efecte-, però també el cansament i avorriment de la massa davant el producte artístic que emergeix avui del mercat, fan pensar que no estem desbarrant sobre un horitzó hipotètic però irrealitzable. Més aviat ens fa pensar que estem apuntant al que hi ha de més fecund ja en el nostre immediat entorn.
En definitiva, estem proposant un art:
-No professional, és a dir, creat per artistes que no en facin de la venda del seu producte el seu principal mitjà de subsistència
-Centrat en un medi d'intercanvi lliure de productes, fonamentalment gratuït, o en tot cas no dominat per intermediaris professionals del comerç
-Democràtic, és a dir, creat per una majoria envers una majoria.

Correu a: antiartistes@gmail.com