Besllums.19

Un relat de: franz appa
Me’n vaig a peu
dins la tranquil•la cançó de la tarda,
sobre les ones indecises
de l’aire que rep l’inici
del darrer capvespre estival.
Vinc de la calor,
me’n vaig al fred,
als paisatges que es fan tèrbols
i sinuosos en la boira dels dies més curts.
M’atanso a l’hivern,
com un arbre que es despulla
del pes sobrer de les fulles mortes
i es queda adormit i quiet
oferint les branques netes
al fugaç vol inquiet
dels pardals sense niu.
Me’n vaig, descalç,
sota el cel impertèrrit,
abraçat a la pluja
sense volum ni pes.
Aquestes diminutes espases
de llum incorpòria
que em travessen fins al peu
que cobeja la terra molla,
el fang que vibra
sobre l’antiga pols.

Comentaris

  • Arribarà[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 03-11-2013 | Valoració: 10

    De mica en mica va arribant aquesta tardor tan desitjada. Aquesta setmana he estat de vacances a Ribes de Freser, caminant, dormint, menjant i pujant el senyor Balandrau un dia de tardor magnífic. L'herba de pujada, amarronada, era perfecte per a no relliscar. Un altre plaer llegir-te. Una abraçada.

    Aleix

  • betixeli | 01-11-2013

    És aquí exactament on tinc la sensació que he d'estar. Al bell mig de la boira grisosa, que tot ho endormisca i ho fa temporalemnt menys intens. M'agrada aquesta olor.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de franz appa

franz appa

150 Relats

933 Comentaris

133099 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:

Franz Appa és membre del Col·lectiu d'Antiartistes, que agrupa diversos autors compromesos amb l'art no professional.
Podeu saber-ne més al bloc antiartistes

Una part de les narracions publicades a RC, estan sent compilades i ampliades al web Històries de Tavanne , un projecte narratiu dinàmic i en evolució constant.

El Col·lectiu ha publicat també un manifest. . El podeu llegir complet a manifest antiart
Heus aquí un extracte:

(...) l'art i l'artista que proposem hauria de desprendre's de la professionalització i del reclam dels intermediaris que valorin i pregonin el seu art. En el domini de la utopia, es tractaria de pensar un món on cadascú podria obtenir les seves necessitats de subsistència pel sol fet de la seva existència, i per tant s'alliberés de la necessitat de guanyar-se el dret a la pròpia existència. En un món de la utopia marxista, doncs, no caldrien reconeixements ni professionals de l'art, ja que la dedicació sense retribució seria factible.
En l'actual món globalitzat, queden espais per a la creació artística no mercantil? Queda una possibilitat de democràcia a l'art -un art on la majoria creï i l'artista sigui un igual entre iguals? La sospita és que cada cop hi ha d'haver més marges i racons on la força del mercat es fracturi i concedeixi camp a l'autèntica creació. L'evolució de les tecnologies de la comunicació -només cal pensar en internet, en efecte-, però també el cansament i avorriment de la massa davant el producte artístic que emergeix avui del mercat, fan pensar que no estem desbarrant sobre un horitzó hipotètic però irrealitzable. Més aviat ens fa pensar que estem apuntant al que hi ha de més fecund ja en el nostre immediat entorn.
En definitiva, estem proposant un art:
-No professional, és a dir, creat per artistes que no en facin de la venda del seu producte el seu principal mitjà de subsistència
-Centrat en un medi d'intercanvi lliure de productes, fonamentalment gratuït, o en tot cas no dominat per intermediaris professionals del comerç
-Democràtic, és a dir, creat per una majoria envers una majoria.

Correu a: antiartistes@gmail.com