Atabuix

M'agradat. Sensibilitat i amor. No sabia el significat d'atabuix i m'agradat aprendre una nova paraula.

Una forta abraçada,
Xantalam

Gràcies pels teus comentaris als meus poemes. Potser per manca de temps no t'he pogut comentar gaire, ni conèixer la teva obra. Malgrat tot, crec que algún dels teus escrits és força humorístic. No en va, cal dir que la biografia és molt simpàtica i divertida. Al mateix temps, els teus comentaris acabats amb el famós "rebolica" són famosos arreu d'aquesta web. Si hi ha algú que reboliqui fort, aquest ets tú.

Pel què fa al teu poema, està prou bé, però no sé què em passa amb el valencià que hi ha paraules que no entenc pq no les he sentit mai. No obstant, crec que en valencià teniu paraules extraordinaries, antigues i tant descriptives que em fa posar la pell de gallina. Tot i ser llengües germanes amb el català, el vocabulari és tant vast en una i altra llengua, que dóna lloc a la temible ignorància de la gran majoria de mots poc usats.

És cert que a Castelló o en terres valencianes dieu a les patates: "creïlles"? Crec haver-ho sentit alguna vegada.

M'acomiado tot dient-te que et llegiré més sovint. Salut i rebolica!

per llegir-lo... m'he quedat sense paraules, prefereixo tornar-lo a llegir.
Som-hi.
I felicitats pels quatre anys.

Ferran

Amic Bonet...
Per aquest poema, que és un gran poema, amb aires estellesians, i pels teus quatre anys fent-nos gaudir dels teus relats i del teu bon humor de sempre, malgrat els ensurts.
Una forta abraçada!
... I molta salut!

FRANCESC

m'agrada la intensitat que destil·la, sembla sorgit de la veritat, de la font primera de l'amor.
I no té res a veure amb cursileries, el que molta gent imagina quan es parla d'amor.
Amor, deu ser aquest vers.

gypsy

Com que ja sé que no t'agrada que t'ensabonin massa, no et diré com m'ha agradat el teu poema i quin és el "rengló curt" que m'ha quedat enganxat a la llengua, que no deixa de repetir-ho pel simple goig de fer-ho sonar i escoltar-ne la cadència...
Només et diré, doncs, que m'alegra que, tot navegant, ens trobem i ens saludem de coberta a coberta, deixant esguards, mots i versos per estela.
( La mar passava
com una mà de seda,
i ho deixa, màgic. )

Si puc fer quelcom per distreure't del dolor de turmell i de la cama enlaire, avisa'm.

Molta i bona salut per continuar rebolicant, quasi-paisà!
Unaquimera

Ramón, m'has encomanat un somriure feliç.

" Mire la mar, els cavallons de l'aigua...
...
El recolzat amor i la cortina...
...
Atarantat, com d'un vi, per l'amor.
Colpejaré amb els dos punys la porta:
Et llevaràs, calladament del llit,
I m'obriràs i et besaré moltíssim."

D'enamorat a enamorat, una forta abraçada!!

Preciós poema, sota l'ombra sempre acollidora i càlida d'Estellés, aquest mestre de la descripció del plaer del sentit.
Goja, llogre, paraules que em sobten, que m'atabuixen, puntejant un text tan petit en formes com gran en sensacions.
No sé si es pot descriure millor l'amor que com aquí ho fas, així que et felicito molt sincerament.
franz