Amic paper

Un relat de: Marteta
''-Avui et necessito, paper. Amor meu, company. Avui et diré que tenc una enorme por a perdre-ho tot. Que tenc por al demà, que no puc aturar de pensar. Ja ho saps, som així, em menj el cap per res, bah, tonteries, no?
Si ho sé. Demà riure. Demà o l'altre, però riuré. Com sempre.
O pot ser no... pot ser plori... VEUS! Ja torna el pessimisme de torn, jo així no puc eh! no, no, amic, ajuda'm. Digue'm alguna cosa. Un consell.
Ah, ja no ho recordava, que tu no parles! Ai, ai, idò t'hauré de contar més coses fins que la por a l'obscuritat se'n vagi de mi i pugui apagar el llum i anar a dormir.
Això, el que et deia..
.Avui ha estat un dia difícil. A primera hora m'han donat l'examen de ciències: un quatre, un simple quatre.....però després, a economia, saps el que m'ha passat a economia??! no t'ho creuràs!....''



(I continuà així fins que s'adormí entre els braços del seu estimat amic, sense tenir por, sense pensar en què passaria demà. Dormí i somià, com cada dia, com cada nit, com mai esperava somiar aquell vespre.)

Comentaris

  • El mirall blanc[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 29-06-2013 | Valoració: 10

    El paper com el mirall blanc que ens acompanya s'acotxa al nostre costat. És llis i lliure com la llum que desprèn. Escolta sempre bé, no para d'escoltar-nos i no pregunta mai. És el company fidel del prestatge de fusta. Quan acabem d'usar-lo, sempre ens sentim millor; per què serà? Una abraçada Marteta.

    Aleix

  • Ei, molt maça la foto i tu...[Ofensiu]
    Annalls | 19-06-2013

    Idem!

  • Eterna por...[Ofensiu]
    Annalls | 19-06-2013

    .. tinguem l'edat que tinguem , el dema , el que no sabem, l'incert-essa fa por...
    Es per aixó que ens diuen que visquem el present, que ja comporta el seu propi esforç, però ens carreguem a més amb el dema i a vegades pesa molt, i ens venim abaix i el nostre amic paper ens ajudar a buidar-hi tots els temors que si ve no desapareixen es fan més livians.
    Un peto Marteta, gràcies pel teu comentari de la nana... no m'estranya gens que continuessis cantant quan el teu pare va callar... tu ja eres així...(adelantadeta).
    Anna

  • Visca l'amic paper[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 18-06-2013 | Valoració: 10

    Els que escrivim.... amb paper o a una pantalla que, per mi´, és paper.... establim una relació amical. Com tu escrius, el paper és testimoni de molt i gairebé de tot. I sempre és un amic. M'agrada el teu Relat.
    I gràcies pel teu comentari al Bon Dia.

  • escriure, marteta, per molts de nosaltres...[Ofensiu]
    joandemataro | 18-06-2013 | Valoració: 10

    és una necessitat que tu plasmes molt bé en aquest escrit. Una necessitat d'explicar, de treure de dins pors, angoixes, sentiments contradictoris... una recerca de nosaltres mateixos...

    i a més al publicar-ho, encara som més valents perquè ho compartim més enllà encara

    et felicito per tot plegat marteta !

    salutacions
    joan

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

227 Relats

394 Comentaris

166782 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Professora de filosofia.