ALICE capítol 11

Un relat de: il·lia Sàlvia Jaumandreu

Em vaig despertar a l'hospital, endollada en un munt de màquines. No sabia quina hora ni quin dia érem. Estava desorientada. Desitjava que tot el que havia passat hagués sigut un somni, però de seguida m'ho vaig treure del cap. Tot havia sigut massa intens per un simple somni, i, desgraciadament, recordava cada detall menys el perquè estava aquí.
El Sam estava assegut en un incòmode sofà amb els ulls tancats, però quan em vaig moure va obrir de cop els ulls. Veure'l em va alegrar.
- Alice! Com et trobes?- Es va aixecar d'una revolada perdent una mica l'equilibri, i se'm va acostar. Em va besar intensament. Com trobava a faltar aquells llavis. Allò em va omplir de felicitat, però també de pànic. Em vaig apartar.
- Si us plau, diga'm que tot s'ha acabat. Diga'm que et quedaràs amb mi.
- Et dic que tot s'ha acabat i et dic que em quedaré amb tu- Va respondre burleta, i es va posar a riure. Els seus ulls irradiaven de felicitat.- Per cert, demà ja et donaran l'alta. No és res greu. Vas patir un atac d'histèria. Casi em mates de l'ensurt, Alice- Va dir, i li va sortir una ganyota quan ho recordava.- Vas començar a tenir convulsions, els ulls se't van posar en blanc i estaves més pàl·lida que un cadàver.- El Sam va intentar posar la cara que feia jo en aquell moment, i era tan graciosa que no em vaig poder aguantar el riure.
Quan em vaig calmar, el Sam em mirava molt fixament, amb un somriure d'orella a orella. M'estava començant a posar nerviosa.
- Es pot saber perquè em mires així? Que només he patit un simple atac, tu mateix ho has dit... No he ressuscitat ni res per l'estil!-
- No és això... Alice, t'he de donar una notícia, que per mi és molt bona, espero que per a tu també.
- Va digues, odio els enigmes.
- Quant t'han fet les proves per diagnosticar el que t'havia passat, han trobat una sorpresa molt més interessant.
De poc que em desmaio.

Comentaris

  • Cometaris generals[Ofensiu]
    Calderer | 14-05-2010


    Et vaig prometre uns comentaris generals a la novel·la. Aquí et deixo algunes idees per tal de muillorar la prosa:


    .-Compte amb la repetició dels vaig, va, vam... que provoca la utilització del perifràstic ja que fa que la prosa resulti vulgar, cacofònica i repetitiva. Exemple:


    Em vaig prendre uns segons per respirar i calmar-me. Vaig tancar els ulls, i en obrir-los, tenia una noia de la meva edat mirant-me fixament i amb un somriure d'orella a orella. Em vaig quedar desconcertada. És clar, però si és la Carla!



    Vaig tancar els ulls, per prendre'm uns segons per respirar i per calmar-me. En obrir-los tenia una noia de la meva edat mirant-me fixament i amb un somriure d'orella a orella. Em vaig quedar desconcertada. És clar, però si és la Carla!



    Vaig entrar a les oficines i vaig saludar la Jane que havia tornat a treballar després de caure malalta durant dos setmanes de qui sap què. Vaig arribar al despatx i em vaig deixar caure a la cadira de l'escriptori amb un fals esgotament. Vaig llegir els informes de dos hores de treball i amb cinc minuts en vaig tenir prou per esbufegar.


    Aquí es nota més la repetició dels vaig... també que caldria posar dues setmanes, dues hores...

    .-Aquesta novel·la són, sobretot , records en primera persona. Cal, doncs, vigilar que el llenguatge no sigui encarcarat, que sigui molt lleuger, molt natural, que imiti el pensament. Al cap i a la fi són els records d'una persona, una noia. Cal anar en compte amb els enllaços de les frases, que no resultin massa forçats o massa literaris. La construcció i l'enllaç de les frases hauria de ser invisible, imperceptible.


    .-En el mateix sentit que l'anterior compte amb els adverbis acabats en -ment, procura substituir-los per formes més senzilles i àgils.


    Definitivament havia d'oblidar-ho tot. Però desgraciadament cada vegada que em mirava al mirall.....



    .-I també en el mateix sentit caldria evitar les frases rebuscades:

    Només amb la primera imatge que van reflectir els meus ulls vaig entendre molt bé el que passava.


    Només obrir els ulls i veure on estava vaig entendre el que passava.

    .-Ja et vaig comentar l'abús de possessiu.

    .-A vegades fas servir construccions de verbs massa llargues o complexes tipus "vaig començar a imaginar..." que si es repeteixen sovint fan malbé el text.

    .- El tema de les comes (una qüestió difícil on jo també m'equivoco sovint) caldria que el revisesis... i + coma es pot utilitzar però sovint és incorrecte... les frases llargues cal puntuar-les amb compte, que es puguin llegir bé en veu alta.

    El cap de setmana et comentaré alguns punts narratius i d'estructura de la novel·la.

    Lluís