Aire, sol, all i llimona

Un relat de: Jofre

Establir quins són els límits que no hauríem d'ultrapassar en l'àmbit humorístic pot semblar irònic, però no ho és especialment per a aquells que hem apostat sempre per una bona praxi professional en tots els paisatges on hi és implicat l'ésser humà.

Més que límits o fronteres, m'estimo més fer servir el terme llindar per un motiu ben senzill: al que no penso renunciar és a mantenir una porta oberta al diàleg i a la comprensió. Són innecessaris molts eufemismes que propicien interpretacions errònies i malentesos lamentables.

Així, doncs, és hora que tothom sàpiga distingir entre ironia, cinisme i sarcasme. Altrament ens podríem empassar un text com el dels Doctors Ham i Malura.



[...]

Normalment, les fugides endavant són conseqüència d'una incapacitat manifesta d'avaluar serenament una situació que es viu com a incòmoda.

En aquest sentit, l'Agnès ja ha afrontat conflictes similars i se n'ha sortit amb èxit; per tant no hauria d'estar neguitosa i menys encara preocupada.
És una actitud impròpia d'ella, però absolutament comprensible ateses les circumstàncies.

Primer es mostrà esporuguida i presa d'una visió peculiar de la realitat més immediata, fet que la va conduir a un aparent bloqueig. Superat aquest episodi de col·lapse inicial profund, ara manifesta clarament les seves reticències a analitzar conjuntament el problema i opta per avançar cap a terra de ningú.



És -com us dèiem- una fugida endavant que, en la majoria de les ocasions, acaba retornant la persona exactament al mateix punt de partida o, fins i tot, a un territori erm i inhòspit relacionat amb tot allò que va precedir l'esfondrament emocional, en aquest cas, de l'Agnès.

Aquest és un paisatge on hi podríem trobar les respostes a les preguntes que avui ens plantegem, és a dir començar a estendre sobre la taula unes estratègies essencials enormement útils per comprendre perquè l'Agnès actua i reacciona d'aquesta manera. Dissortadament, si durant aquest trajecte ella no va degudament acompanyada, per tal que paeixi tot el que ha sofert i acabi essent conscient de la nova conjuntura, recuperar el benestar perdut serà més costós i difícil.

En la majoria dels casos, aquestes decisions impulsives comporten un deteriorament progressiu considerable.

Consegüentment com més aviat tinguem l'Agnès al davant, millor -tant per a vosaltres, com per a nosaltres que us haurem d'anar assessorant en com evitar que en el futur la vostra filla sigui incapaç de sospesar els efectes dels seus actes.

Sobretot, no oblideu de venir amb l'Agnès el pròxim dia.
Com comprendreu, per a nosaltres, és força incòmode valorar el que vosaltres ens expliqueu sense poder observar-la detingudament.
Ens estimem més que vingueu tots tres; i no us amoïneu, que a l'entrada de la consulta hi podreu deixar el cotxet, en aquell racó just al costat de la taula on hi ha aquella senyoreta del vestit blanc.

Per cert, porteu-nos el xumet en qüestió, és simplement per ser fidels a la bona praxi pediàtrica que ens caracteritza.


Ham i Malura

Comentaris

  • hehehe[Ofensiu]
    quetzcoatl | 11-11-2005

    Bona idea, molt original i com sempre desenvolupada amb sorpresa. Un exemple pràctic, implícit i amb una peculiar manera de plantejar-ho. Sempre fresc...

    : )

    petons!

    m