Cercador
Llista categories
Recomanats editora
Detall intervenció
MELOREPTE 76: In a manner of speaking - Nouvelle Vague
Intervenció de: kispar fidu | 13-09-2009
perquè sempre costa tant escollir la cançó del Melo? (L'RPV resulta més fàcil!).
Però bé, finalment m'he decidit. Dubtava amb d'altres, però aquesta pot ser més interessant i a l'hora d'inspirar paraules molt millor.
Així que, aquí la teniu:
In a manner of speaking, Nouvelle Vague
1 sol poema per autor
Termini: fins diumenge 20 a les 22h
a reptar!
Gemma
Respostes
-
Ser el viatger
bronze | 15/09/2009 a les 11:20
Ve la teva veu
que del fons em parla
i el dia s'eleva
a la meva cambra
que tu has omplert
de viatges i mapes.
Ets com un país
de fràgils paisatges
per recórrer, lent,
per creuar incansable
i arribar a la fi,
on la Terra acaba.
M'esgarrapa el pit
el neguit d'estar-m'hi,
de ser el viatger
dels tossals intactes
del teu paradís
de fruiters i arbres.
La teva veu és
l'aire entre les branques.
-
RE: Mentre als vidres fueteja la pluja
rnbonet | 15/09/2009 a les 15:54
Justificació.- Diu un gran amic -per més justificació, co-autor de les millos maquetes en fusta que mai han parit homes (em justifique altra vegada?) i els vostres, si n'heu vist alguna a qualsevol "La llum de les Imatges- "que els homes ens passem tota la vida justificant els nostres actes devant les dones. Ell diu més bé la parella'. Jo ho faig extensiu a totes.
Llavors, ho diré altra vegada: Ai, xicona; no sé anglès!. Mea culpa'!
He estat, però, de jovenet, un fan' de la "nouvelle vague" francesa, en narrativa i cine. Així que m'he deixat portar per les imatges. I un poc per la melodia, però sense deixar de cua d'ull les meravelloses imatges
El resultat, le voilà!' Uns "renglons curts" senzillets com un bocí d'arròs blanc (que no m'agrada!!!)
MENTRE ALS VIDRES FUETEJA LA PLUJA
Els braços de la mar romanen quiets.
Talment via de tren a l'infinit.
Encesa la memòria, un àngel
s'aboca a un llibre
amb amorosa festa
mentre al muscle, una papallona tatuada
somnia remors de qualsevol vesprada.
Un fons d'infància.
Eixugant-se els llavis en l'espera,
una parella. Un cor. Una boca callada.
I rostres. I paraules pensades
de malenconia.
I sirenes a contrallum
-oblids congelats
de la primera albada-.
I una ploma d'àngel escriptor
que esquinça l'aigua
i la transforma en deeses fades silencioses,
ballarines de ballet
amb piano ardent.
La guspira del temps.
Fugida d'aigua.
Ja sonen arpegis
a ran de platja.
-
Càustica
deòmises | 19/09/2009 a les 00:58
He inventat un idioma de pluges i d'onatges,
Juganer per no dir res desconegut,
Per saber que la sorra és l'escut
De l'embat de la mar quan vol abraçar-te.
I viatges cap als paratges on els miratges
Construeixen deserts i finestres,
Obertes de bat a bat, desertes i maldestres
Mentre el núvol s'entortolliga al teu cos de marta.
He sabut que la paraula era senyera teva
En acaronar la nit i abrusar-me la pell sencera,
En perdre un combat contra el destí, que no té treva,
Enmig del temps, que acorrala la vida i l'esquartera.
I guareixes la sequera del cor amb llavis de llum,
Que em parlen i em gronxen en la flama que no es consum.
d.
-
Passes perceptible
perunforat | 20/09/2009 a les 15:49
Passes perceptible
Moriu quan us dic
suïcidant el significat que no té consol, cicatritzant la remor del soroll que us pronuncia i el regust impronunciable.
Pariu gemecs de passió
esculpint persones, ànimes anònimes que necessiten un nom .
Cosiu la boca que us escup
per aturar el retorn d'una onada feta accents, milers de comes i espais buits per on suren els absurds bèl·lics.
Tatueu un full en blanc
tenyint la saliva que us ofega, anotant versos per les parets estèrils que us engarjolen dins la boca.
Fibleu la pell
ericeu la por que relliga sol·licituds, feu de fang la caiguda pronunciada que dibuixa un precipici.
Desfeu nusos
cúmuls nus de carn que s'acaricien amb la follia humida d'un "t'estimo" que s'atura a la penúltima pendent dels llavis.
Feu-nos amb braços i cames, caducs al caure secs en el record titllat de fonètica.
-
AQUEST ÉS EL BÓ!!!RE: Passes perceptible
perunforat | 20/09/2009 a les 15:55
Passes perceptible
Moriu quan us dic
suïcidant el significat que no té consol, cicatritzant la remor del soroll que us pronuncia i el regust impronunciable.
Pariu gemecs de passió
esculpint persones, ànimes anònimes que necessiten un nom.
Cosiu la boca que us escup
per aturar el retorn d'una onada feta accents, milers de punts finals i espais buits per on suren els absurds bèl·lics.
Tatueu un full en blanc
tenyint la saliva que us ofega, anotant versos per les parets estèrils que us engarjolen dins la boca.
Fibleu la pell
ericeu la por que relliga sol·licituds, feu de fang la caiguda pronunciada que dibuixa un precipici.
Desfeu nusos
cúmuls nus de carn que s'acaricien amb la follia humida d'un "t'estimo" que s'atura a la penúltima pendent dels llavis.
Feu-nos amb braços i cames, de carn i aigua, caducs al caure secs en un record titllat de fonètica.
-
un canvi!! Passes perceptible
perunforat | 20/09/2009 a les 21:31
Passes perceptible
Moriu quan us dic
suïcidant el significat que no té consol, cicatritzant la remor del soroll que us pronuncia i el regust impronunciable.
Pariu gemecs de passió
esculpint persones, ànimes anònimes que necessiten un nom.
Cosiu la boca que us escup
per aturar el retorn d'una onada feta accents, milers de punts finals i espais buits per on suren els absurds bèl·lics.
Tatueu un full en blanc
tenyint la saliva que us ofega, anotant versos per les parets estèrils que us engarjolen.
Fibleu la pell
ericeu la por que relliga sol·licituds, feu de fang la caiguda pronunciada que dibuixa un precipici.
Desfeu nusos
cúmuls nus de carn que s'acaricien amb la follia humida d'un "t'estimo" que s'atura a la penúltima pendent dels llavis.
Feu-nos amb braços i cames, de carn i aigua, caducs al caure secs en un record titllat de fonètica.
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
Nous més llegits
- Un any més (633 lectures)
- SOMNI O REALITAT (622 lectures)
- La distància (610 lectures)
- L’ampolla de plàstic que volia ser SOStenible i el debut de Lamine Yamal (606 lectures)
- Beneit tabac (358 lectures)
- Agonia (220 lectures)
- La canya (192 lectures)
- Violència verbal (188 lectures)
- Nua (162 lectures)
- Monòlegs per a la mobilitat (156 lectures)
Nous més comentats
- Un any més (14 comentaris)
- La canya (11 comentaris)
- Deler de mar (10 comentaris)
- Monòlegs per a la mobilitat (9 comentaris)
- CANT A LA LLUNA (9 comentaris)
- Beneit tabac (8 comentaris)
- Quines vacances! (7 comentaris)
- Si he de morir (Refaat Alareer) (7 comentaris)
- Tres Suports (6 comentaris)
- SOMNI O REALITAT (6 comentaris)
Nous més votats
- La distància (Agrada a 4 relataires)
- LA LOLA (Agrada a 4 relataires)
- Un any més (Agrada a 3 relataires)
- SOMNI O REALITAT (Agrada a 3 relataires)
- Deler de mar (Agrada a 3 relataires)
- Avui he vist el mar (Agrada a 2 relataires)
- Jo mateix (Agrada a 2 relataires)
- La canya (Agrada a 2 relataires)
- CANT A LA LLUNA (Agrada a 2 relataires)
- Comiats (Agrada a 2 relataires)