COMENTARIS AL MELOREPTE11 (aquí millor...)

Comentaris Melorepte11:


Primer de tot, la Naiade i en deomises volem agrair-vos la vostra participació.

Amb la música de fons hem anat llegint els vostres reptes.


1- Rita O'Neal



"El món em cau als peus" és un molt bon relat que segueix la lletra de la cançó. Et qüestiones per què et sents malament, és com la vida mateixa: ens fem preguntes, de vegades ens sentim incompresos, ens enfonsem, veiem les injustícies que es fan al nostre voltant, mentre d'altres viuen la vida només pensant en ells. Però deixes la porta oberta. Potser a l'esperança d'un futur millor.



Per què el meu cor se sent tant malament?
Portes obertes.

Aquesta és la clau del poema. Dos versos que fan d'entrada i de sortida al poema. Dos versos que, per ells mateixos, podrien esdevenir una reflexió i una conclusió. Com bé diu la Naiade, el teu poema és una introspecció personal, un clar reflex del dia a dia de qualsevol persona sensible i incompresa. Sofriment i bellesa duts de la mà per la rima assonant que permet al poema tenir un ritme ben marcat, amb la combinació dels pentasíl·labs i els decasíl·labs (encara que "portes obertes" i "ningú em contesta" són tetrasíl·labs [en aquest segon vers se solucionaria amb la doble negació, més correcta en català: ningú no em contesta]), en estrofes de quatre versos cadascuna. Bon poema, bona proposta que transmet el missatge de la lletra de la cançó.

2- Rocafort



"La nostra cançó". Un bon poema tendre i romàntic. En Rocafort sembla centrar-se en el que la música li inspira. Els records dolços d'un passat que rememora cada cop que sent el so de la cançó: li arriben imatges d'una vivència que va marcar la seva vida. Tots hem tingut, tenim o tindrem moments màgics on una música de fons ens fa vibrar.



Tres versos amb la mateixa estructura endeguen i clouen el poema. En Rocafort no usa cap mètrica ni cap unitat estròfica. Però amb la descripció de l'escena amb tot detall ens porta directament a aquella primera cita, a la tendresa del primer petó, aquell que, estranyament, queda gravat en tota persona que ha estimat o que estima.




3- ametista



Amb les seves "Quatre espelmes grises" ens dóna una visió trista i, per desgràcia, bastant realista del desgast de la vida en comú. Amb un art genial ens descriu els silencis, les mentides, la intromissió dels sentiments que provoca la manca de diàleg entre la parella i va portant a moments que es viuen per pura rutina, i es repeteixen fins a arribar a ofegar. Al final m'ha semblat com un intent de ressorgir de les flames, per començar de nou, però amb un cert escepticisme.


Cursives que inicien una segona veu, que interrompen la veu principal. Rítmicament, amb cadències patètiques (de patetisme), quasi insuportables, amb el cansament de qui no sap què més fer per a capotejar els temporals cada cop més freqüents entre la rutina i la quotidianeïtat de la convivència. Un motiu per a que el cor se senti malament: saber que l'amor s'apaga, encara que s'encenguin espelmes del color que siguin. Grisor és tristor, melangia, enyorança de temps millors. Quatre? Anys? Ulls? Mans? Tendre i cru, real i estranyament preciós, ametístic poema.

Resumo el poema en els tres darrers versos (el fingiment mutu salva la parella):

Perquè ja no podem més,
sort que això ens salvarà de les cendres,
i de la crema final que se'ns demana.


4- gypsy

"Cercle", un poema molt original i profund, on ens deixes veure com en som de conscients de tot el que passa al nostre voltant, silenciosos observem com passa la vida, desfilant el passat, present i futur entreteixint-se un cercle d'amor indestructible.

Versos curts, agrupats en estrofes de tres versos cadascuna (excepte el darrer, que inclou el títol del poema). Zíngara, el teu estil escrit amb cruesa en aquest poema, reflex de la desgana de viure a contracor entre la gent que només sap viure amb el desencís. Melangia i tristesa i dolor en el cor i ganes de plorar i sabors amargs i negror i no-res. Tot això m'arriba en llegir-te. Tot això i més. Perquè la teva tristesa és arrabassadorament sensible.


5- Carme Cabús

"Gruta fresca". La Carme sembla que s'ha deixat portar per la imaginació ressorgint un poema encisador i suggerent com tots els seus. Revivint una experiència inoblidable. Que encara que el temps hagi passat, la flama segueix encesa.

Versos llarguíssims (de catorze síl·labes (amb dos hemistiquis de 7 síl·labes cadascun), estranyíssims en la lírica catalana, l'equivalència a l'alexandrí en castellà), estrofes de quatre versos. I un poema bell tant visualment com de contingut. Personalment, m'agraden els versos llargs perquè són solemnes, encara que són pausats i cadenciosos (exceptuant certs poemes que utilitzen els versos curts i són igualment melangiosos i solemnes, és clar).

Només perquè hi eres tu tot era una gruta fresca

Preciós començament per a un poema preciós. Com tots els que es poden llegir de la Carme Cabús. Austerament romàntic, sense dolceses fútils i parlant amb propietat, la que té la persona que parla amb el cor a la mà i sincerament. Gràcies per tanta poesia en el teu poema.

6- desideri

Ha encetat prosa amb "El prat de la tristesa" buscant una molt bona figura comparant l'estat anímic del protagonista amb un cavall desbocat. Molt ben expressat.


No m'allargaré amb la prosa d'en desideri perquè la Naiade ho ha resumit perfectament. Només destacaré la forma original d'usar la metàfora del cavall per a l'ànim d'un mateix.


7- Encara que deomises estigui fora de concurs, m'ha agradat molt, encara que sigui trist el seu poema de desencís.

Naiade i deomises