Rodoreda

Mira el lilà desfet i la ridorta
a l’ombra del capvespre: tristament
gira les fulles, amb els dits, el vent
I xiula baix davant de cada porta.

….

Però no sap …
que l’herba creix on mor la violeta
que de la vall a la muntanya espleta
ortiga tendra, romaní florit.

Música de VorAigua