Repte Poètic Visual171: Finestres

ja estic "afilant" els........................llapis de la inspiració...., tremoleu, competidors..Entra en acció la iai terratrèmol............wuauuuuuuuuuuuuuuuuu

De Alvaro Reja

Un quadre d’un altre gran artista, Álvaro Reja, a qui admiro i estimo molt. Es titula "Palencia soñada". Si voleu compartir la imatge, sobretot poseu el nom de l’autor.

....i una mica -només un poc- esdrúixola: l'onomàstica finestra.

Per qualsevol estació de l'any, o de tren, just a l'andana.



Salut i rebolica!

(EN QUATRE TEMPS)

"Bienvenido el vencedor por la gracia de Alá" - Ben Al Ahmar (1238 d.C.)

I. Què ens reserva la història?

Si llurs parets xerressin...
Si llurs finestres hi veiessin...
Déu meu! Què en seria de nosaltres?

II. La window

En fi, finestra a la destra...
Què ens ofereixes?
Treball al detall?
Tangents ascendents?
Calius proclius?
Voltes resoltes?
Translúcides argúcies?
Esdrúixola en la brúixola?
Històries de moratòries?
Seguicis dels suplicis?
Renecs dels cecs?
Què si no transparent llum del sol?
Què si no hores mortes sota el teulat?
Què si no testimoni mut dels avantpassats?

III. La obra mestra

Les coordenades geomètriques m’indiquen
amb tota certesa, puntualitat i determinisme,
que la giragonsa que fa el mur en la tangent
d’aquest incandescent punt, enmig del relleu
d’aquest llot de sang i sorra, és procliu a incidir
notòriament en el destí, innòcua redempció,
que a llurs obrers de la bòbila, els està reservat.

IV. A la bòbila quedo bocaclòs

Als obrers els toca polir cada segment,
Els manobres no s’engarbullen i s’espolsen,
Els tècnics redefineixen cada giragonsa amb providència,
Els treballadors reforcen cada element amb perícia,
Qui té manetes se li reserva detallar l’instant amb cadència,
El professional afaiçona els rombes i els trebols,
El feiner manipula amb decisió i concreció,
És cosa del mestre manufacturar els trets característics,
El picapedrer pica amb fermesa l’escarpa,
L’escultor ratlla cada recta, esculpeix cada volta,
L’arranjador retoca cada nimietat, cada sortint.
L’artista plasma la geometria més simètrica.

---

by llamp!

uauuu quines finestres!

Finestra endins,
desig de vida;
finestra enfora,
vida viscuda.

I recorde aquell temps de les finestres obertes de bat a bat, mostrant-nos un món interior, intern, casolà, allà als carrers del poble.O aquelles altres cobertes per randes, fantasmals,,ocultant qui sap quines històries que inventàvem..
Finestres opaques o lúcides, punt de mira i de mirada. Rectangles de pel·lícula de vida..

Finestra al món:
totes les vides!

Veure el món des d'aquesta obertura ínfima
emmarcada per una cortina de puntes antiga,
mirar com viuen els altres, atrafegats i esclaus
dels somnis de llum que mai no s'esdevindran,
veure l'engany en els ulls d'algú que t'estima
però que no té prou coratge per alliberar-se,
sofrir en silenci darrera d'una finestra perenne,
inabastable i closa pels qui hem perdut el tren.

Pols de joventut,
la teva finestra,
reclam de la lluna
des del sol del vespre.

Blau com els teus ulls
el cel s’hi emmiralla,
sols jo sé el misteri
que darrere amaga.

Alts els esglaons
fins la cambra teva,
no, no obris, no,
finestrons, sols vànova.

Panteix de petons,
vermell a la galta,
el teu cabell ros
s’estremeix al tacte.

I com la tendresa
nua, de pell blanca,
besa amb llavis molls,
cenyeix amb llaçada.

Finestra anodina
pels vianants que passen,
darrere teu deses
les fondes frisances.

Olor de la nit,
dels carrers que callen,
del lent pas del temps
que alena amb nosaltres.

La meva mirada
sempre més t’esguarda,
finestra que clous
l’infinit que passa.

Pols de joventut,
la teva finestra,
reclam de la lluna
des del sol del vespre.

Blau com els teus ulls
el cel s’hi emmiralla,
sols jo sé el misteri
que darrere amaga.

Alts els esglaons
fins la teva cambra,
no, no obris, no,
finestrons, sols vànova.

Panteix de petons,
vermell a la galta,
el teu cabell ros
s’estremeix al tacte.

I com la tendresa
nua, de pell blanca,
besa amb llavis molls,
cenyeix amb llaçada.

Finestra anodina
pels vianants que passen,
darrere teu deses
la fonda frisança.

Olor de la nit,
dels carrers que callen,
del lent pas del temps
que alena amb nosaltres.

La meva mirada
sempre més t’esguarda,
finestra que clous
l’infinit que passa.

[IMG]http://i1137.photobucket.com/albums/n515/Ogigia/finestra-1.jpg[/IMG]

Feta de llum

Entra i surt la llum y quan entra
acarona el cap dels gats,
el llom dels llibres preferits,
la brillantor muda en la porcellana,
les fotos que nomenen fantasmes
i una flor becqueriana a punt d'assolir
el somni d’insecte volador.

S’entreté en el cristall mirant-se
els llavis —deixa un bes sense baf
com un senyal imperceptible—
i després es transforma
en la columna horitzontal
de pols
que no s’assembla a la cendra,
que guarda misterioses partícules
surant...
...potser siguin restes de paraules
nedant en el silenci natal.

I quan surt la llum, s’endu
els meus ulls:
sóc aquesta llum en el verd nou
de les acàcies,
la llum que colpeja les finestres;
veus de llum,
sons lluminosos.

Ja no tinc records
de res que haguera tocat
fa un instant.

Estic feta de llum,
sóc nova del tot

Clausura, 1975

Finestra de reixa i de fusta,
que vetlles silencis d’austeritat.
Grinyoles i poc que t’ajustes,
i encara que a tots ens disgustes
obres escletxa a un món amagat.

Germana estimada, no danses,
ni cantes rondalles de trobadors,
prega ton cor, hàbit en negre,
sempre silent, rere la pedra
les cuites i penes dels pecadors.

d.

Talment ens atrapa la primavera
amb els seus colors vius,
de bat a bat obro finestra i porticons
per arpar una lluna incommensurable
de claror i somnis pol•linitzats.

Per fi hi ha llum a la cambra,
per fi cauen banderes tacades de sang,
per fi s’amanyaguen els nostres cossos
que a cegues no podia endevinar.
Per fi puc mirar-te, jaure amb tu,
ventilar el que abans era un bagul impenetrable
corromput per la foscor dels meus hiverns.
Per fi l’oratge bolca l’estàtica distància
i s’endinsa com un vers ho fa per un poema.
Per fi m’he obert a la lluna dels somnis
com finestra desclou el teu rostre de llum.
------------------------

Apunt final : no tinc finestra/es com a imatge, només imagineu-la, somnieu-la (o en plural)

"Los Jameos del Agua" (Lanzarote) Foto: © Rafael Herguido Llorens

UNA FINESTRA, EMPAR

A l'Empar Sáez "Xantalam"

Una finestra, Empar,
s’obri de bat a bat
entre nosaltres,
per veure el teu esguard
d’amiga i poetessa.

Una finestra, Empar,
i els teus i els meus,
ben aviat
tornarem a trobar-nos,
no ens calen dates especials,
ni commemoracions, ni històries...

Una finestra, Empar,
sense ventalles,
és el que necessitem
d’ara en avant;
Que corri el vent sense traves!
Del Nord al Sud i del Sud al Nord,
i barrejar-se,
fins arribar a ser un sol vent;
El vent de retrobar-se!

***