Detall intervenció

Repte Poètic Visual 216 [Convocatòria]

Intervenció de: rautortor | 05-06-2012


Aquesta vegada us proposo de fer cap a la cova de Zugarramurdi, als Pirineus navarresos. Aquesta gruta, impressionant per la seva amplitud i distribució, es va fer famosa perquè, segons diuen, acollia tota mena d’aquelarres amb tot el que això significava. Bruixes i bruixots hi celebraven les seves reunions i pràctiques màgiques i no tan màgiques, intentant defugir la rutina i les normes establertes. Sense fer cap mal, a pesar que no tothom opinava d’aquesta manera.
Bé, qualsevol ampliació queda a l’albir de cadascú. I, si voleu, podeu fer cap a aquest web que en parla.

http://bruixes.mhcat.net/index.php/ca/la-cacera-de-bruixes-a-catalunya

A Menàrguens, el meu poble natal, també vam tenir la nostra bruixa, Francina Redorta, una pobra vídua que fou jutjada i condemnada a la forca a Castellserà, sota la jurisdicció de Poblet.

Així, doncs, donant un gir considerable a la proposta anterior, us convido a deixar constància poètica d’aquests personatges tan singulars i no tan perniciosos ni malignes com la tradició ens ha volgut fer veure.

Si us animeu a escriure, teniu de temps fins dissabte, dia 9, a l’hora de les bruixes.

I, com ja sabeu, aquest repte va de poesia, en vers o en prosa, que tot és prou bo.

A veure si aquestes fotos us inspiren una mica.


Photobucket

Photobucket

Photobucket

No cal que agafeu l'escombra, però sí la ploma. Bon vol, col·legues!


Respostes

  • Sense escombra
    Mena Guiga | 05/06/2012 a les 14:29
    La dona s'amaga en la pròpia gola
    de foscor de por de rebuig d'enuig
    i es col·loca damunt la testa el crani del boc
    els cabells com socarrat bruc
    i ningú no entra en ella mateixa
    llevat d'ella mateixa.

    La dona en les profunditats de la gola
    amb herbes i bolets i arrels
    i bulbs i alès d'ales i potes i plomes i ulls
    amb olles i olles que arrenquen bulls
    de fum fosc de por de rebuig d'enuig
    abillada de tenebra s'esguerra s'esbreva
    aigualeix la seva essència i l'escampa
    degoteig del sostre, xaragalls a la pedra
    ungles que escriuen que descriuen incompresa saviesa.

    La bruixa en la cova.



    + Mena amb escombra.

  • Bruixeries d'amor
    magalo | 07/06/2012 a les 00:37

    Bruixa sóc i et faré màgia
    i el ritual de l’amor,
    seré amulet protector
    i pactaré amb el diable.

    Vull ser també talismà
    i qui t’unti amb ungüents màgics,
    i fer-te grans prediccions
    mentre et llegeixo les cartes.

    Sóc la que vol embruixar-te,
    jugar amb tu a poders ocults,
    i endevinar que el futur
    sempre més podré estimar-te.

  • Pots i vols (out of contest, into cave)
    Mena Guiga | 07/06/2012 a les 14:14
    Et pots i vols
    tornar-te bruixa de la cova.
    Perquè hi covaràs
    anys i somnis
    temps i pena
    desitjos ebris
    mots inexistents
    esguards pregons...
    al fons de la cova.

    Et pots i vols
    tonar-t'hi,
    la bruixa de la cova.
    Tub i túnel
    humitat i crosta
    toc de pedra
    tuf de fred...
    pots i vols
    ser la bruixa de la cova.

    I sí, rius, feréstega.
    Esclates, gens malèvola.
    Impactes, gens covarda.
    Tu,
    la bruixa de la cova
    que cove i coves
    perquè pots i vols.


    *Mena que pot.
  • RE: Repte Poètic Visual 216 [Convocatòria]
    Mena Guiga | 07/06/2012 a les 14:15
    tornar-t'hi i faltava la primera erra!
    • RE: RE: Repte Poètic Visual 216 [Convocatòria]
      Mena Guiga | 07/06/2012 a les 14:16
      i que 'coves i coves' em faltava una essa al primer covar!
      Falta erra, falta essa....com vaig!!!
  • Déus estranys
    Carme Cabús | 08/06/2012 a les 16:29

    Encara urpen els dracs
    la fonda cova
    des d’un temps ancestral,
    món primigeni,
    encara hi vénen bruixes
    poderoses,
    encara el sol hi tem
    un encanteri.

    Pels camins transhumants
    d’espessa boira
    s’arriba al cau d’uns déus
    d’estirp incerta
    amb una força densa
    com la roca
    amb una fúria intensa
    com la terra.

    Encara a les entranyes
    s’hi encenen
    els ulls d’uns déus antics,
    molt més que els homes,
    udolant al poder
    de les tenebres,
    perduts en l’infinit
    dins d’una cova.
  • Cacera de bruixes.
    Carles Ferran | 08/06/2012 a les 18:43

    Com pots predicar la paraula d’un déu
    prepotent i sàdic, capaç de cremar viva
    una criatura per la seva diferència?.
    Com pots definir-te com a servent d’un déu
    misogin i sanguinari, que et mana esclafar
    i esquarterar cossos en el seu nom?.
    Perquè aties les masses en nom d’un déu
    que fomenta la incultura i sectarisme
    i defineix pecat i càstig al seu albir?.
    Com, en nom de un déu tan bàrbar i cruel
    pots sense judici condemnar a oli bullent
    perquè la teva supèrbia dimana de la seva?.
    La diferència és perillosa, inquisidor,
    la diferència és el germen
    que pot fer-nos pensar alternatives,
    cercar llibertats, viure d’altre forma,
    creure en la natura i en l’amor fraternal,
    en relacions basades en igualtat i justícia,
    menyspreant els déus venjatius i egoistes,
    mentiders i xantatgistes.
    Tantes dones massacrades, dones sàvies,
    remeieres, intuïtives, mares-terra generoses;
    d’altres folles, oligofrèniques, dismòrfiques,
    tot es feia servir per definir-les, per etiquetar-les,
    per assetjar-les, per acusar-les,
    per arrencar-les de ritus antiquíssims,
    de creences tel•lúriques, més antigues
    que el déu que les encalçava, que les escarnia
    i finalment occia de la forma més horrible,
    per a escarment i avís de desafectes i tebis.

    En nom de déu.

  • Solstici (fora de concurs)
    Xantalam | 09/06/2012 a les 17:36
    Solstici

    S’han despoblat les selves obscures.
    La llum acut al primer crit
    (clamor d’ombres esventades),
    s’omple el dia més llarg i la foguera
    s’atansa cremant el rostre ocult de l’aire.
    El bram del dia allargassat esbocina
    la tarda en menudes rialles.
    En la penombra s’hi arrela la mà
    a unes engrunes de boca,
    com flor única en el rocall,
    blanca,
    ben ancorada a la llum que recorda.
  • Transparència factícia
    deòmises | 09/06/2012 a les 18:23
    Diré mandràgora, benjuí, gripau,
    I el conjur de
    la tempesta serà escriny
    Badat per als segles que vinguin, l'enginy
    De viure en un únic cop l'eternitat.


    Diré translucidesa, farga i afrau,
    Xiuxiueigs que borbollen a foc lent, viu

    En l'alambí, amb verí d'escorpí, gasiu
    Com la pedra factícia de la maldat.


    I seré opacitat per a la meva ombra
    Mentre digui reguitzells de mots, paraula
    A paraula, i galopi a lloms d'una escombra,

    I seré aliment de la foguera, baula

    En aquesta cadena al voltant del boc,
    Transparent barjaula com el vers que sóc.



    d.
  • En queda el rastre
    Anaïs | 09/06/2012 a les 21:40
    Endins, endins,
    allà on el neci
    no hi té cabuda
    allà on els àngels
    no hi saben arribar...

    Endins, endins,
    s’hi troben unes
    ànimes tocades
    per la màgia.

    De nassos prominents
    i cabells llargs,
    deixen l’escombra aparcada
    i acaricien gats negres.

    Allà, endins,
    guspires voleien,
    troncs crepiten
    sota d’olles d’argent.

    Allà, endins,
    càntics i rituals
    conjurs, receptes,
    rutines ancestrals.

    Elles ho saben,
    elles s’arrisquen,
    elles temen
    perdre-hi el cap.

    Del defora, a fora,
    n’arriba la música
    i unes orelles
    ho volen escoltar.

    No s’atreveixen a entrar,
    males llengües els avisen
    sobre aquest món
    misteriós i desconegut.

    La mà de la llei actua
    recta, impassible,
    tot rastre elimina...

    Condicionat, arreglat,
    net i polit
    per ser visitat.

    Ara ja hi entren
    segurs i tranquils
    escolten les històries
    dels saberuts.

    Però...
    endins, molt endins,
    allà on els focus
    no s’han instal•lat
    se segueixen sentint
    les ànimes tocades per la màgia.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.