RE: Repte 264: INQUISICIÓ

Nota: la B i la V de "bella voluptuosa" van en cursiva. Disculpes, no sé com es fa.

Dubte: una de les paraules clau la tinc unicament al títol. Per mi el títol és indissociable del relat, i per tant hauria de contar... però alhora admeto que contant les paraules del títol em passaria de les, escasses, 400 màximes. Per tant, em remeto a la jurisprudència en el tema. En tot cas, havent tallat casi 200 paraules ja no em vindria d'aquí :)

Ferro roent , tarda ensopida

El blau grisós de la plaça quedava estripat pels esgarips procedents de la sala. En Ricard podia sentir la trepidació progressiva dels següents de la llista. Primer el desconsol, després la por, l'ansietat, l'embalbament i, finalment, res.
Des de feia més d'una hora seia en un banc acompanyat d'altres inquisidors que, com ell, encara havien d'acabar la jornada. Estava avorrit. Oh, no es tractava del tedi propi d'un capvespre estiuenc. Sabia que l'ambient podia ser qualsevol cosa excepte tediós. No només pels vilatans, també els seus companys deixaven l'ànim a disposició dels crits i les seques llàgrimes dels qui seran els següents a cridar. No, l'avorriment el provocaven els companys. L'excitat Jordi, incapaç de seguir la declamació d'en Roger El Fervorós.
"La pietat, amic, no ens correspon a nosaltres. El món temporal, guiat per l'espiritual, s'ha d'encarregar d'assolir la puresa a la terra, d'allà..."
Quedava poc per la ronda nocturna. Necessitava relaxar-se.
"Recordeu la vella dels pits grossos? La que sanglotava durant l'auto de fe", va tallar-lo.
"Ricard, estem-"
Però en Jordi saltaria a totes. "Què li passa?"
"Ha passat tres cops. Ha creuat el carrer, ha tornat amb una ampolla d'aigua i fa cinc minuts ha tornat a creuar."
"I t'ha encantat el botar de-"
"Jordi, no fugis d'estudi, estàvem-"
"Estaves! Tu sol"
Amb en Roger donant-se per vençut, en Jordi va tombar-se cap a ell. No podia deixar d'admirar la facilitat amb la qual obviava repetidament el dogma que els havia dut allà.
"Digues, la bella vuluptuosa..."
"Res… només si creieu que té algú a la sala. O pendent d'interrogatori"
"Pistafalses herètic! Ens has-"
Va aturar-se perquè el secretari del tribunal se'ls hi apropava.
"Vosaltres tres, a les deu a la secretaria. I recordeu, aquesta mitjanit entra en vigor la nova llei, podeu utilitzar els nous mètodes".
Darrere seu va tornar a passar la vella, abraçada a una barra de pa, alentint-se on se sentien més els crits. Eren llàgrimes allò que es fregava furtivament?
El silenci només era trencat per esgarips cada cop més espaiats. Els seus companys tornaven a discutir, animats per la noticia. La pràctica habitual havia estat sancionada. Però a ell tant li feia. Només volia sumar pel seu historial. Dos pagesos tossuts i un intel·lectualoide messiànic i la vacant al consell seria seva. I amb aquest context, d'aquí a l'eternitat. En nom del Pare, de la vella o de qui fos.