Detall intervenció

MELOREPTE 213 - "EL BESO"

Intervenció de: brins | 23-01-2013

**



Espero que aquesta cançó tan actual de Pablo Alborán,"El beso", us inspiri força, companys!

Envieu-nos les vostres poesies o proses poètiques abans del proper dimecres, dia 29 de gener, a les 21 hores. Moltes gràcies


brins



Respostes

  • Termini: dimecres que ve, dia 30 de gener
    brins | 23/01/2013 a les 20:23
    Gràcies, iong txon! M'havia confós.
  • Demència (o El boig de la Ronda)
    deòmises | 25/01/2013 a les 01:06
    Diré el bes i vindrà a la memòria la pluja i la nit,
    El boig que et ronda sense remei quan l'engruna
    Més ínfima d'un mot teu és un udol trist a la lluna
    Que ens guaita i ens empaita els somnis i el delit.

    I retindré en la gola el crit i el desig per cadascuna
    De les passes que ens separen, per minvar el neguit
    De voler i no poder, el joc i el foc i la passió pel dit
    Que et ressegueix l'esquena, dèbil castell que s'enruna.

    Diré el bes i retornarà l'eclipsi de la raó al meu Univers,
    Satèl·lit d'aquest món creat al teu voltant, on la pupil·la
    És foscúria brillant en trencar-se la promesa del silenci.

    I retindré a les palmes l'escalfor del teu cos, el pervers
    Pou que m'engoleix i em tempta i em remou la tranquil·la
    Vida al teu servei, perquè cada segon que visqui et pensi.



    d.
  • Petó emmetzinat
    iong txon | 25/01/2013 a les 18:11
    Felicitats Pilar per la teva tria. Trobo que ho has encertat amb aquesta cançó tan bonica, amb una melodia que recorda el "fado" portuguès.

    Aquest és el meu poema:


    He pregat a la lluna
    darrere la finestra
    li he demanat el teu afecte
    la teva comprensió
    M’ha escopit a la cara
    i m’ha dit “egoista!
    això no és amor”

    així doncs…

    Si pogués fer-te un petó
    seria un petó d’escurçó
    No puc viure amb tu en el no-res
    aïllats del món

    així doncs…

    “Sense poder-te tocar,
    sense poder-te abraçar,
    ja veig que seguiré
    fent parlar la gent”

    …Però malgrat tot
    seguiré caminant,
    la vida continua
    mai enrere, sempre endavant

  • RE: MELOREPTE 213 -
    brins | 25/01/2013 a les 19:58
    Moltes gràcies pel poema i per les teves paraules, iong txon. M'alegra molt saber que aquesta cançó t'agrada.
  • Bi-petó (fora de concurs. Brins, no et queixis, que he escoltat la teva petició!)
    Mena Guiga | 27/01/2013 a les 15:44
    El meu petó: sadolla de color de tot el que amago i regalo. El meu petó.
    El teu petó: és tendre i juganer com l'infant que s'ha fet gran.

    El meu petó i el teu petó que no són res
    si no en formen UN que ja no vola, sinó que ÉS.




    Mena (amb permisos de vol regular i irregular inclosos).
    • Amb tot, em deixava tres mots!
      Mena Guiga | 27/01/2013 a les 15:45
      El meu petó: sadolla de color de tot el que amago i regalo. El meu petó.
      El teu petó: és tendre i juganer com l'infant que s'ha fet gran. El teu petó.

      El meu petó i el teu petó que no són res
      si no en formen UN que ja no vola, sinó que ÉS.
  • Naufragi a punta d’alba [o la follia muda d’un adolescent]
    rautortor | 27/01/2013 a les 18:49

    Sempre hi ha un bes nàufrag
    mar endins dels meus somnis.

    En la vaga reminiscència dels records,
    en les sensacions extraviades,
    cerco i recerco tothora la teva boca,
    aquella boca que no va voler respondre
    al meu delit, antull, tal volta, o curiositat...
    amor? Què era l’amor aleshores?

    On s’ha quedat el primer bes,
    on l’he perdut? Fa tant de temps...
    Ella em mirava i jo ho sabia.
    Jo la mirava de reüll, com qui té por,
    perdut en dubtes i prejudicis.
    Era un infant càndid i foll, i no sabia
    que el foc no crema si no l’encens.

    Besos robats, després, sense mesura,
    marcits i orfes, vols diferits, foraviats.
    Vaig retrobar-la i ja no em mirava.
    Jo la mirava de fit a fit, sense cap por.
    Assaig inútil, castell enrunat pel desamor.

    Llavors vaig adonar-me,
    tot i els meus somnis,
    que el temps no passa en va.

  • Boig
    Anaïs | 29/01/2013 a les 09:38
    Si voler-te besar
    vol dir que estic boig,
    que em tanquin.

    Si voler-te besar
    és un delicte,
    compliré condemna.

    Si voler-te besar
    és un pecat,
    cremaré a l’infern.

    Quin dolor més gran
    no poder veure’t,
    quin suplici més gran
    és no poder tocar-te.

    Em flagel•les si em dius que no
    em mates si te’n vas.
    Si això és estar boig,
    que em portin al manicomi.

    (29/01/13)
    • RE: Boig
      Anaïs | 29/01/2013 a les 09:38

      Perdó, la data del final hi sobra, gràcies.
  • Llum
    diamant | 30/01/2013 a les 17:57

    Escarboto la terra del temps
    i a sota no hi queden relíquies,
    perquè estàs fet de llum i d’espai
    i de les meves mans,
    que t’esculpien.
    Ressona amb impacte el teu esclat
    a tots els racons de la memòria,
    i bull el cor del magma desbocat
    dels teus petons
    i del teu cos de joia.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: