MELOREPTE 213 - "EL BESO"

…dimecres que ve és 30

Gràcies, iong txon! M'havia confós.

Diré el bes i vindrà a la memòria la pluja i la nit,
El boig que et ronda sense remei quan l'engruna
Més ínfima d'un mot teu és un udol trist a la lluna
Que ens guaita i ens empaita els somnis i el delit.

I retindré en la gola el crit i el desig per cadascuna
De les passes que ens separen, per minvar el neguit
De voler i no poder, el joc i el foc i la passió pel dit
Que et ressegueix l'esquena, dèbil castell que s'enruna.

Diré el bes i retornarà l'eclipsi de la raó al meu Univers,
Satèl·lit d'aquest món creat al teu voltant, on la pupil·la
És foscúria brillant en trencar-se la promesa del silenci.

I retindré a les palmes l'escalfor del teu cos, el pervers
Pou que m'engoleix i em tempta i em remou la tranquil·la
Vida al teu servei, perquè cada segon que visqui et pensi.


d.

Felicitats Pilar per la teva tria. Trobo que ho has encertat amb aquesta cançó tan bonica, amb una melodia que recorda el "fado" portuguès.

Aquest és el meu poema:


He pregat a la lluna
darrere la finestra
li he demanat el teu afecte
la teva comprensió
M’ha escopit a la cara
i m’ha dit “egoista!
això no és amor”

així doncs…

Si pogués fer-te un petó
seria un petó d’escurçó
No puc viure amb tu en el no-res
aïllats del món

així doncs…

“Sense poder-te tocar,
sense poder-te abraçar,
ja veig que seguiré
fent parlar la gent”

…Però malgrat tot
seguiré caminant,
la vida continua
mai enrere, sempre endavant

Moltes gràcies pel poema i per les teves paraules, iong txon. M'alegra molt saber que aquesta cançó t'agrada.

El meu petó: sadolla de color de tot el que amago i regalo. El meu petó.
El teu petó: és tendre i juganer com l'infant que s'ha fet gran.

El meu petó i el teu petó que no són res
si no en formen UN que ja no vola, sinó que ÉS.




Mena (amb permisos de vol regular i irregular inclosos).

Sempre hi ha un bes nàufrag
mar endins dels meus somnis.

En la vaga reminiscència dels records,
en les sensacions extraviades,
cerco i recerco tothora la teva boca,
aquella boca que no va voler respondre
al meu delit, antull, tal volta, o curiositat...
amor? Què era l’amor aleshores?

On s’ha quedat el primer bes,
on l’he perdut? Fa tant de temps...
Ella em mirava i jo ho sabia.
Jo la mirava de reüll, com qui té por,
perdut en dubtes i prejudicis.
Era un infant càndid i foll, i no sabia
que el foc no crema si no l’encens.

Besos robats, després, sense mesura,
marcits i orfes, vols diferits, foraviats.
Vaig retrobar-la i ja no em mirava.
Jo la mirava de fit a fit, sense cap por.
Assaig inútil, castell enrunat pel desamor.

Llavors vaig adonar-me,
tot i els meus somnis,
que el temps no passa en va.

Si voler-te besar
vol dir que estic boig,
que em tanquin.

Si voler-te besar
és un delicte,
compliré condemna.

Si voler-te besar
és un pecat,
cremaré a l’infern.

Quin dolor més gran
no poder veure’t,
quin suplici més gran
és no poder tocar-te.

Em flagel•les si em dius que no
em mates si te’n vas.
Si això és estar boig,
que em portin al manicomi.

(29/01/13)

Escarboto la terra del temps
i a sota no hi queden relíquies,
perquè estàs fet de llum i d’espai
i de les meves mans,
que t’esculpien.
Ressona amb impacte el teu esclat
a tots els racons de la memòria,
i bull el cor del magma desbocat
dels teus petons
i del teu cos de joia.