Fuetejant el cos

Em mullo, esgarrinxant l'ànima,
que nodreix el meu cor, palpitant,
mentre em consumeix el dolor
de veure com te m'escapes.

Ballo sense compàs, com un burot
sodomitzat per la cantarella dels gemecs
que surten de la teva glotis amunt,
paralitzant el cos asòmat pel meu sentir.

Expiro el meu alè, somort i lànguid,
fuetejant fins l'últim instant el meu cos
gronxant descompassadament, a l'albir,
amb l'esfereïdora música del meu plor.