M'ha agradat molt el relat .
Està molt ben escrit i molt suggestiu.
Ara bé, sempre tot el que llegim és pura suggestió ja que per mi, fer-se gran, no és en absolut un eufemisme.
Per mi, l'unic que es torna vell, són les coses.
A partir del moment que les persones, per mi, no són coses, és lògic que no es facin velles sinó grans (fisiologicament) que és un adjectiu que considero molt més adient.
Considero que les persones, a mesura que fan anys i maduren es fan més grans (intell.lectualment) també.
Grans en la seva sabiduria, grans en el seu compartir amb els altres, grans com a persones que tenen experiències, que saben més de la vida, que són més responsables...
Sempre i per damunt de tot, estic parlant de persones amb P majúscules i qui diu persones , també diu animals.