www.nousamics.com

Un relat de: Karkinyoli

La narratologia em va batejar com a Personatge Pla, així que oficialment aquest és el meu nom. Malgrat això, estic convençuda que tu em deus haver vist alguna vegada amb un nom diferent, però segurament no t'enrecordes. He tingut milers de noms i he aparegut en milers de novel·les, en llengües diferents i d'autors que no es coneixen entre ells o que sí que es coneixen, però no es cauen gens bé. Diuen que no avanço, que no hi ha res que em mogui i que no tinc una personalitat completament dibuixada, en definitiva, que sóc allò que alguns en diuen, un personatge tipus.

En el meu cas sóc la secretària. Tinc molts cossos i he viscut en molts països. De vegades sóc molt prima, quasi esquifada, porto ulleres i mai no parlo amb ningú, o més ben dit, ningú no parla amb mi. En aquests casos, el meu paper és lluirar cartes importants - que donaran peu al desenvolupament de la trama- als protagonistes. De vegades he fet un descobriment que sembla prou important, però com que l'autor no m'ha atorgat gaire intel·ligència, no sóc capaç d'endevinar de què es tracta i tot es queda aturat fins que un personatge amb més capacitats que jo, ho esbrina i la novel·la segueix endavant. Quan sóc així amb prou feines tinc amics o familiars, sembla que la meva vida privada no interessa ningú, o és possible que no en tingui. Mai no tinc l'oportunitat d'anar a casa, rebre una trucada personal o anar a fer un cafè amb les companyes o amigues de fora de la feina. Sóc bona treballadora, i fa anys que treballo a l'empresa, però no recordo haver participat mai de cap sopar, de cap dinar, ni de cap altra activitat que no siguin les hores que passo asseguda a la meva taula. L'autor insinua que he estudiat, però a ningú no li importa si em sento agust o no, si m'agrada la meva feina o la detesto, o si sóc feliç o no. Algun cop m'he enamorat d'un company, però ell mai no m'ha mirat més de dos segons seguits o m'ha dit alguna frase més llarga que el tradicional bon dia. Quan ja no sóc necessària pel desenvolupament de la novel·la, em fan desaparèixer sense cap tipus de recança. O bé canvio de feina sense donar explicacions a ningú, o si he de donar peu a l'entrada d'un personatge més important que jo, acaben amb la meva vida d'una forma tràgica: em suicido. L'autor o els protagonistes s'afanyen a explicar que no estava prou bé del cap, o que uns problemes personals, que jo sempre he desconegut, m'han ofegat.

En d'altres ocasions sóc una noia despampanant, normalment rossa o potser també amb els cabells molt negres, els meus pits són força grossos i em vesteixin com em vesteixin els altres sempre consideren que vaig un pèl massa atrevida. Quan faig aquest paper tampoc no tinc cap amiga ni cap familiar. Tot i que no parlo amb ningú, sé que molts companys mal parlen o es riuen de mi. Malgrat tot, no puc enfadar-me, perquè no sóc prou intel·ligent com per adonar-me'n o poder-me ofendre. Quan faig aquest paper, a banda de la vida laboral, també tinc vida sexual. Sóc la distracció d'algun company de feina que, evidentment, té un paper molt més important que el meu, mantenim relacions sexuals a l'oficina o em porta a algun escenari on succeeixen fets molt importants per a la història, però evidenment no me n'adono. Sovint he mantingut relacions sexuals amb el cap. Ell és casat i jo no sóc res més que un passatemps. Mai ningú no s'ha preguntant si m'he enamorat del meu company, si sento alguna cosa o m'agradaria poder anar més enllà de les revolcades de quinze línies. A l'autor tant li fa si em fa fàstic el panxut del cap o si aspiro a un ascens professional.
Quan faig aquest paper el meu final encara és més tràgic que l'anterior. A les novel·les negres sóc brutalment assassinada. Troben el meu cos nuu, tot brut de sang, i ningú no s'ofèn o sent llàstima per la manca de dignitat o el patetisme de la situació. En aquest cas, o bé sóc un entrant per una colla d'assassinats més importants, de personatges que sí que han tingut vida, o bé algun investigador es dedica a remoure un passat que desconec, i que no coneixeré mai, per esbrinar la identitat del meu assassí.
Sento haver escrit tant, o haver avorrit els lectors, com que mai no h hagut de desenvolupar cap activitat intel·lectual a les novel·les, no sé ni si sé escriure. El cas és que m'agradaria conèixer un altre personatge pla com jo, a ser possible una altra secretària. Tant m'és quin hagin estat els seus cossos, noms i petits papers. M'agradaria molt poder fer una amiga, però tinc molta por de fer el meu primer descobriment, i esbrinar que jo sóc totes les secretàries de totes les novel·les que han existit, existeixen i existiran.

Comentaris

  • Com pot ser!...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 20-02-2009 | Valoració: 10

    Com pot ser, que aquest relat no tingui -al meu humil parer-, més comentaris? Com pot ser això?
    L'he vist en els últims comentats, i m'ha encantat. Reconec que cada vegada m'agraden més les lectures àgils, senzilles, entenedores de primera lectura... això últim potser ja ho he dit massa vegades, però és així.
    Per cert els fruits secs que portes a dins (ho dius a la bio) també m'agraden!
    - Joan -

  • i els vells?....[Ofensiu]
    jesus_cat78 | 20-02-2009 | Valoració: 10

    també són .com?

l´Autor

Karkinyoli

33 Relats

52 Comentaris

29430 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Ara ja us puc dir que vaig néixer el 10 d'abril d'un any que acaba en 4. Sempre he estat àries, i fa uns anys, vaig esbrinar que el meu ascendent també és àries. Des d'aleshores, que m'he permès ser un pèl més nerviosa per no haver de contradir els astres.
Vaig estudiar filologia i treballo a aquell lloc que tothom critica. Sempre he estat a Sants on m'agradaria poder-hi tornar sempre .Espero que gaudiu de mi amb les meves paraules i us oblideu dels fruits secs que porto a dins.