Vull ser dolenta

Estava decidida. Portava temps jugant amb la idea de fer-ho, fins i tot s'havia convertit en la meva principal fantasia. I un dia em vaig dir: -Per què no dur-la a la pràctica?

Per portar a terme el meu pla, però, havia de fer-ho fora del poble. La gent acaba parlant més del compte, i després tothom et recorda per una cosa absurda que un dia vas fer.
Volia actuar de forma totalment anònima. I on millor que a Barcelona?

El pla consistia en triar un home i ser dolenta amb ell! Perquè m'entenguis... el que volia era trencar-li el cor a algú, sense miraments.
No t'ho volia dir així. T'explico:
Les darreres relacions que vaig tenir no van sortir bé. Quan a un home li dius que no vols anar al llit amb ell, ja es creu que ets una reprimida. Jo tinc molta passió per donar, però sempre acabo fent el paper de dura. Uns pensaments m'encoratgen a mostrar-me recta per intentar dominar els sentits que m'arrossegarien. I penso: segur que si em deixo anar creurà que sóc una fresca!
Tampoc m'ha agradat mai ser una presa fàcil. El meu lema sempre ha estat:
-El qui vol alguna cosa, que lluiti!
Però la majoria d'homes no volen lluitar, volen luxúria!
Així que, per un cop a la vida, vaig decidir actuar com un home. Estava disposada a fer un pas que creia que no faria mai. Buscaria un home, i me n'aniria al llit amb ell a la primera cita! I a més... havia de ser prou forta com per no tornar-lo a veure mai més. Tot estava ben planificat, no intercanviaria números de telèfon, ni donaria cap adreça, ni cognoms.
Estava farta del comportament femení que havia portat fins a aquell moment, i per una sola vegada a la vida, volia una cita esbojarrada i plena de passió.
El dissabte triat, curiosament, no estava nerviosa. El que em disposava a fer fins i tot m'excitava.
En trepitjar la discoteca, per un moment, vaig sospesar els dubtes que s'agrupaven, feia temps que no anava a cap, però estava segura que era el millor lloc per trobar les presses al meu abast.
En entrar, la llum parpellejant i el soroll de la música em van fer sentir petita. Vaig entendre que no seria tan fàcil com em pensava: com es pot triar un home sense poder parlar amb ell? El físic no és una qualitat que m'atregui en excés. Més aviat, sempre em decanto pels homes pel tracte amable i gentil, per la seva intel·ligència i per la manera d'actuar davant la vida. I ara havia d'escollir un home, en menys de dues hores i pràcticament sense parlar amb ell.
La barra estava plena de gent. No volia estar allà, dempeus, mirant la desenfrenada feina del cambrer. Amb la beguda a la mà, vaig donar un tomb actuant com fan els animals. En lloc de caminar i deixar-me veure, em vaig asseure en un lloc estratègic per quedar-me observant. Era un banc encoixinat i prou ample com per que se m'autoconvidés algú. A la mà duia la meva coca-cola, i al meu davant tenia la pista de ball.
De seguida se'm va acostar un home. Però el seu alè a alcohol em va fer fugir d'ell. Li vaig dir que tenia parella. Al següent pesat no li va importar que tingués companyia, i sense semblar massa impertinent, li vaig dir que era lesbiana.
No portava ni una hora que ja se m'havien acostat sis més. No volia anar al llit amb qualsevol! Tampoc era això!
Però m'adonava que estava sent massa selectiva, i corria el risc d'anar amb un home que m'agradés massa. I en veu baixa em vaig dir: "Ves alerta amb el que fas, avui no t'has d'enamorar de ningú. No estàs cercant l'home de la teva vida. Tan sols estàs buscant un home per endur-te'l al llit i després sortir corrent".
Sort que els homes no són com els animals. I no poden olorar una femella en zel. Si no estaria en un greu problema! Em vaig posar a riure tota sola i, en aquell moment, va passar per davant el meu candidat. Ho vaig saber tan bon punt el vaig veure. No se m'apropà. Tan sols em va mirar i després d'assegurar-se que jo feia el mateix es va fondre entre la gent.
No volia anar-lo a buscar, però me'n moria de ganes. Tenia uns ulls preciosos. I el millor d'ell era justament això: la mirada amb la que em va fulminar. "Aquest és l'escollit" vaig pensar.
Al cap de cinc minuts va tornar a passar, però sense mirar-me, i si ho va fer, es deuria assegurar que no me n'adonés. Em vaig desil·lusionar, no volia anar-li al darrere. I, sense voler-ho, ja experimentava una atracció que m'anava envaint ràpidament. Però estava decidida a arribar fins al final. La intenció era trencar el cor d'algú, i no que me'l trenquessin a mi!
Em vaig aixecar per canviar de lloc abans que se n'adonés. Estava segura que si realment hi havia alguna cosa entre nosaltres es prendria la molèstia de buscar-me. Efectivament! Un cop em va trobar, vaig llegir en aquell moviment dels llavis que havia estat una bona estona intentant veure'm un altre cop. Tot i dissimular-ho molt bé, va fer veure que no s'alegrava d'haver-me retrobat, i es va tornar a perdre entre la gent que ballava. Era evident que estava temptejant el terreny. No s'acostava a mi per timidesa, per por d'una negativa. La seva aparent vergonya em va encantar. I va ser llavors quan vaig deixar de fingir que no el veia. Me'l mirava directament als ulls de la forma més descarada que sabia. I cada vegada que el veia el seguia fins que el perdia entre la multitud.
-Hola -em va dir una veu masculina des del meu darrere que em va sonar a música celestial-.
-Hola...
Era ell!. M'havia quedat sense paraules, estava realment sobtada. Dins meu es va crear una mena de lluita perquè l'últim que volia era enamorar-me de la persona que havia d'abandonar sense miraments.
-Em dic Albert. I tu?
-Cri... Àngels. Em dic Àngels -vaig dir després de dubtar uns moments-.
Que estrany, vam estar parlant una bona estona, i la connexió que sentia amb ell era més forta que en cap de les anteriors relacions que havia tingut. Com podia ser dolenta amb un home tan encantador? Però, de sobte, tot va canviar.
L'Albert subjectava el seu got amb la mà esquerra, no vaig poder evitar el veure una aliança daurada.
Era un home casat! Oh...
De cop em vaig sentir utilitzada. Jo era la seva víctima. Els papers s'havien estat a punt d'intercanviar. Vaig decidir canviar de tàctica. En el fons em va entristir que fos casat. Però ja no em volia fer enrere. Em vaig armar de valor i vaig pensar "A per ell!".
No calien més preàmbuls. Aquella nit havia de ser meu. L'anell em va servir per fabricar-me una armadura contra l'enamorament.
Quan li parlava... m'anava apropant expressament a la seva galta deixant que les nostres pells es freguessin. Cada cop que ho feia, intentava que els meus pits topessin lleugerament contra els seu cos. Me'l vaig mirar, i sense esperar el que sempre esperava en aquestes situacions, em vaig avançar per fer-li un primer petó. Va ser molt càlid, sense intercanviar llengües. L'Albert va quedar embadalit i la seva timidesa va fer que trigués una mica a reaccionar. Però, quan ho va fer, em va tornar el millor petó que ningú m'havia fet mai. Encara ara, quan hi penso, tinc un calfred de plaer.
No era qüestió de fer petons i prou. Havia d'anar més de pressa. Em volia endur l'Albert al llit aquella nit! Estava més segura que mai que això era el que volia. Ell era un home casat, estava amb mi per ser infidel a la seva parella. No tenia miraments amb mi. Ni va dubtar un segon del que estava fent.
La meva mà va acaronar la seva pell per sota la camisa. Tenia una esquena fantàstica. Aquest comportament meu va provocar-lo i ell va fer el mateix amb mi. Va posar-me la mà a la cintura, juoquinejant amb el meu melic. La meva respiració va accelerar-se quan vaig notar que els seus dits pujaven per dins la camisa. Va resseguir els sostenidors fins a l'esquena i amb gran habilitat me'ls va descordar amb una sola mà. Em va mirar per veure la meva reacció, però jo havia tancat els ulls, i en obrir-los vaig dibuixar en els llavis un somriure ple de picardia.
Sense dir-nos res, li vaig agafar les mans per conduir-lo per la discoteca. Ell em va seguir fins que va advertir que el que pretenia era sortir a fora. Llavors em va frenar com si s'hagués deixat alguna cosa, com si allà dins hi hagués algú que anava amb ell, es va girar mirant de buscar alguna cosa entre la gent, no li vaig donar l'oportunitat que m'expliqués què s'hi deixava, el vaig tibar cap a fora i ell va accedir a que l'arrossegués.
Un cop al carrer, no sabia on anar. On van les parelles que volen intimitat? Dins d'un cotxe? A un hotel? A l'interior d'un portal fosc? No volia tocar el meu vehicle, tenia por que s'aprengués de memòria el número de matrícula. Aquella nit havia estudiat fins el més petit detall perquè l'Albert no em pogués trobar mai.
En qüestió de segons es va adonar de la meva incertesa i em va agafar de la mà. Recordo aquell instant d'una manera molt especial, ja que en un gest tant insignificant com aquell em va transmetre una sensació de seguretat que em va fer confiar en ell. No em preguntis el per què, no ho sé. Els seus ulls em van omplir de pau, una pau que mai abans havia experimentat. Just en aquell moment va començar a ploure, i l'aigua em va fer despertar de les meves fantasies.
Vam córrer fins arribar al seu cotxe i ens vam arraulir a dins. L'Albert anava a posar la clau al contacte quan jo em vaig enfilar damunt d'ell. Durant uns segons de sorpresa va seguir reposant les mans al volant mentre jo el besava dolçament. Els meus dits s'enredaven en els seus cabells. L'aigua de la pluja queia amb persistència sobre la capota del cotxe, fent que qualsevol altre soroll quedés esmorteït.
Les seves mans m'anaven rebregant la roba precipitadament. Em descordava un a un els botons de la brusa, besant-me la pell amb desig cada cop que li quedava un tros del meu cos al descobert. No em podia concentrar en el que vindria després, tampoc m'hagués importat gaire no sortir d'allà dins. Estava segura que ningú no ens veia. El carrer era desert i l'aigua de la pluja ens tapava les finestres com una cortina. Els nostres cossos acalorats entelaven els vidres
cada cop més. Recordo el soroll de l'aigua de la pluja a sobre del cotxe. Era com si estigués intentant trobar la manera d'entrar i participar en el nostre joc de passió.
L'Albert estava suat, el cabell era ben moll, m'excitava veure'l tant encès. La roba se li enganxava al cos marcant-li a la camisa humida la musculatura dels braços. Mai abans havia experimentat tant foc en tan poc temps. Em sentia intuïtivament primitiva, seguint un desig sense censures. M'agradava el recorregut de les seves mans traçudes maniobrant dins la meva roba. El cor em bategava frenèticament, i per un moment vaig voler comprovar el seu batec posant-li la mà al pit. Quan vaig comprovar que teníem el mateix ritme cardíac desbocat, li vaig agafar la mà perquè ell també comprovés les meves pulsacions desenfrenades. Ens vam aturar per mirar-nos als ulls.
-Vine! Aquí a prop hi ha un hotel -va dir ell, treient la clau del contacte-.
Em vaig tornar a seure en el meu seient. Ell es va enretirar un floc de cabells humits amb la mà esquerra i, en fer-ho, vaig tornar a veure aquell maleït anell...
Des d'aquell moment no vaig deixar de pensar en la seva dona. Estava tenint una aventura amb mi, n'estava segura, i en lloc de parlar-li i preguntar-li, vaig decidir continuar amb el meu pla.
Vam entrar en un hotel resguardats sota d'un sol paraigües. Ens van donar la clau 32 i vam pujar les escales entre petons i rialles. Quan vam entrar a l'habitació, la nostre roba es va convertir en una sèrie de pistes que conduïen al llit, com les molletes de pa del conte. Ens vam deixar caure sobre el somier, que va grinyolar. Em va fer l'amor embogit per l'excitació que portàvem. De tant en tant, s'aturava per mirar-me. Els nostres ulls es trobaven en tot moment. Em besava una i altra vegada abans de tornar a agafar un moviment compassat. Se m'esborronava la pell de plaer.
-No paris... no paris -li xiuxiuejava-.
Però, com si ell no em volgués escoltar, va parar en sec i em va mirar somrient. Em tornava a besar els llavis, el coll, els pits, el melic, el maluc, el genoll, resseguint cama a baix fins al peu, deixant un rastre fi de saliva, semblava que se m'hagués passejat per la pell un cargol deixant-me a la vista un caminet brillant. Jo em tapava la cara, em feia pessigolles amb aquell recorregut. En advertir-ho va tornar a pujar prenent la mateixa direcció però cap amunt, fins retrobar-se amb els meus llavis que el buscaven.
Va reprendre el moviment rítmic. Amb les cames el vaig agafar per la cintura, cenyint-lo sense deixar-lo escapar. Ens vam agafar de les mans per damunt dels nostres caps sense deixar de mirar-nos als ulls. I en cada petó ens estrenyíem els punys.
Semblarà estrany, però l'Albert no m'estava follant, en realitat em feia l'amor amb molta passió. I tu creuràs que és el mateix, però no!
-Et desitjo -va dir-me-. Ets meravellosa. Et vull sempre amb mi.
-Sóc un somni -li vaig dir-. No sóc real.
L'Albert no va prestar atenció a les meves paraules. Jo tampoc a les seves.
Ens vam adormir. Em vaig despertar la primera, les seves mans m'envoltaven per darrere d'una forma deliciosament tendre. Sense fer soroll, vaig vestir-me per marxar.
En arribar a casa em vaig estirar al llit sense treure'm la roba i em vaig adormir fins al migdia. Al despertar em vaig llevar trasbalsada, em sentia malament, era com si em faltés alguna cosa: necessitava a l'Albert!
Em vaig posar les sabates de qualsevol manera mentre corria cap a la porta. Vaig pujar al cotxe per tornar a l'hotel amb l'esperança de trobar-lo encara allà. Sense mirar ni com, ni on deixava el vehicle.
-Albert, Albert, Albert... -em deia una veueta una vegada i una altre des de que havia sortit de casa-.
L'home de la recepció em va dir que feia dues hores que havia marxat tot sol. Li vaig demanar que em digués el nom complert amb el qual s'havia enregistrat. Amb el dit va resseguir una petita llista fins deturar-se on posava "habitació 32".
-Aquí només diu Albert -va murmurar l'home sense deixar de mirar la llibreta-. Als que paguen l'habitació per endavant no els demano les dades.
Després d'aquell dia vaig entendre una cosa: no puc ser dolenta!
Ara ja fa dos mesos des d'aquella nit, i, des d'aleshores, torno a Barcelona cada dissabte al vespre i m'endinso en una o altre discoteca.
Si trobes una noia tota sola, asseguda en un racó fosc amb una coca-cola a les mans, no li diguis res. No t'hi acostis. Ni tan sols et mirarà. Segurament seré jo, esperant retrobar algun dia l'Albert...

Gemma34