Vull morir, viu!

Em sap greu haver provocat una valoració tant baixa. He cercat el teu correu i no ho he trobat.
En alguns Relats faig el dissemina i hi ha gent que vol aportar un comentari però no vol crear una contransenya a RELATSENCATALÀ.
Respeto als seus motius i llavors, excepcionalment, recullo els seus comentaris i valoració.

No hi ha la figura "lector" per a fer-ho? Tant per als uns com per als deus...

Només és un apunt.

El teu relat m'ha commogut... I m'ha sobtat, ha fet que encarés una veritat inamovible que he de tenir amb mi mateixa, algun dia, m'ha fet posar en primera persona aquestes frases i dir-les de manera empàtica, és a dir primer les he interpretat com que alguna persona propera a mi em feia aquesta comanda i jo em poso en lloc d'ella, i després com si jo mateixa ho estigués demanant per a mi. Ha estat en aquest moment quan he sentit que cada frase és una manera d'afrontar la vida i la mort d'una manera valenta, activa i sentida.

Que has posat els teus desitjos per morir en pau, amb armonia amb tot el que estimes i necessites. Una conclusió, una tria, del millor de la vida.

Vull morir amb els ulls oberts , i tant! per no deixar de veure la bellesa .. i continuar-la si es possible.

Gràcies.

Jimbi

De ben segur que el teu desig de morir amb tot el que demanes el tindràs !, els que t'estimen si no ho poden fer en aquell moment , segur que ho han fet abans, en vida , mentre morim cada dia essent estimats que importa el precís instant de la mort?
He perdut ésser estimats , de sobte i no he pogut ni donar-los-hi la mà, ni hi vaig ser a temps , però em tenien al seu cor, m'havien tingut sempre donant-los-hi en vida tot el que tu demanes i que jo també voldria Ha de ser preciós poder-se acomiadar així, però no podem triar !
Hem de viure intensament cada instant, tenim dret a ser feliços !
M'ha emocionat el teu poema ,
Gràcies,
Núria

Si un ha de morir, que sigui de la millor manera possible. Però a vegades la vida té sentit de l'humor, i és ben negre, i la mort t'arriba quan menys t'ho esperes, i de la pitjor manera possible. Sería fantàstic poder decidir, poder triar com morir, i si fos possible, t'asseguro que també demanaria morir com tu descrius en aquest relat sincer.

(ja l'he afegit jo, Joan. Sense problema).

Una abraçada.

Realment molt ben expressat, aquest impuls que ens fa donar i rebre amb igual d'intensitat, i que és la vida. Molt ben expressat, també, aquest desig de consciència fins el darrer moment.

La coma vol ser una mica de separació de dos moments, la mort i l'atenció conscient. I també sense la coma m'agrada, dos moments relacionats. Gràcies.

Perquè ens has de permetre seguir gaudint de les teves lletres molts anys més,

Un poema impressionant i uns comentaris molt profunds.

Només voldria fer una petita apreciació: no li sobra la coma al títol?

Al poema defenses l'arribada de la mort sentint-te viu. No estaria millor dir: VULL MORIR VIU!

Segurament vaig errat. No sé...

Quan penso en la mort penso que es una part de la vida, per tant jo també voldria esser comscient de la meva mort i estar envoltada per tots aquells que estimo. Per la meva banda, també he de dir, què quan algú que jo estimi hagi de morir, no amagarè el cap sota l´ala, estarè al seu costat acompanyant , plorant i rient...

Morir de la manera més tranquil·la possible, envoltat d'amics, familiars i amor...
La millor manera de morir es sabent que no estaràs sol en aquell moment i que no t'has de sentir trist ni enfadat, només feliç de saber qui està allà i que tu, d'una o altra manera, també seràs allà amb ells, potser no físicament, però hi seràs.

Potser no m'explico o aquest tema no te res a veure amb el que està escrit, però així és com ho sento...
M'ha agaradat molt i t'asseguro que et seguiré llegint.

petons!!!

Martaplanet

Gràcies per compartir-ho. M´ha semblat que està fet amb molta valentia i tendresa, tothom no té aquesta força, malgrat que ho trobo trist, no estic preparada per afrontar la mort amb aquesta naturalitat.

Seria una molt bona manera de morir o de perpetuar-te al records de qui t'estimen.
Molt tendre i profund, felicitats.

VEIG QUE HO TENS MOLT CLAR, I L'ESCRIT ES MOLT BONIC I ADIENT PERÒ JO EN AQUESTES DATES M'ESTIMO MES ELS PANELLETS.

Joan aquestes reflexions demostren que ets un ésser superior,un poeta que es treballa día a día els seus desitjos,els seus sentiments,la seva personalitat,la seva relació amb el món i les persones.Es per aixó qui vinc a les teves tertúlies.A mí personalment la sola idea de la mort em trasvalsa em bloquiieija i m'aterroritza.Ademés malgrat que no crec en cap deu no he arribat al grau de sabiessa que deia en Paniker,en la entrevista que en vas enviar.Deia ell que aquesta consisteix en arribar a no preocuparse pel que passi després de la mort.Jo voldria morirme sense adonarm'en, sense despedirme de ningú i menys de mi mateix,ja sé que es egoista pero sospito que el destí que s'entesta en enviarnos el contrari del que volem no em concedirá aquest desig.

digne ha estat la vida , digne serà la mort .
mentrestant , però .
Endavant amb les lletres !

Ja ho intento, ja.
però hi ha tantes variants,
tantes persones "decidint" pel malalt...
Aquets moments tan dignes, a vegades costa de mantenir-los ferms.

Per desgràcia es demana, (s' exigeix!)
morir rodejat de tubs i aspiradors,
en un ambient "aseptic" lluny de la seva vida,
lluny de les mans càlides de fills i nets.

Avet

Hola molt maco
A mi em falta una:
Vull morir plenament la vida
Gràcies per compartir-ho
Mercè

Quin goig el de viure, ens vens a dir: Atent, mirant els que ens miren; notant la presència d'algun dels que ens volen; escoltant adéus, o fins aviats; plorant amb llàgrimes pròpies i les dels altres; sentint petons a les galtes i els llavis; mostrant la cara llissa o arrugada, amb les mans agafades a d'altres mans; amb un bon amic a prop; amb llibres oberts i la companyia de l'Amistat, la Confiança, la Creativitat, la Comprensió i el Sentit del Humor. I tot amb els ulls ben oberts que més tard ja tancaràs o te'ls tancarà algú.

No podria imaginar un cant a la vida més reeixit i ben trobat.que el que ens brindes.
Enhorabona,

Ramon

Viure-la plenament, fins el final.
Viure-la vitalment. Plenament.

M'hi apunto. I m'agrada com ho dius:. Clar, fort, breu.

Morir d'aquestes maneres són molt maques i dignes, però millor no morir-se.
Jo em vull morir fos en la natura, en el mar ondulat i sentint-me part de la terra.

Salut i records!
ullsblaus1

M'ha agradat.

Juges amb aperents contradiccions que ressalten la importància del fet de viure, tot comparant-la amb la mort?

Salut i paraules!

Aquest poema està bastant bé, dolç i simpàtic... Li faltarien algunes millores, però m'ha agradat molt la atenció, per la qual cosa li poso un "9".

A reveure, senyor Joan!!