Vivim

Perquè no avanceu,
aturats pel judici dels altres?
A què espereu,
per eixir i ser vosaltres?
El temps no espera a ningú
i potser un dia mirareu enrere
i us adonareu que no heu viscut.
Per això sortiu,
noteu com l'aire us omple els pulmons,
busqueu la bellesa amb la mirada
i gaudiu de la quotidianitat.
Mengeu, mengeu tot el que us plagui
i beveu! Però no sempre fins a perdre els sentits.
Parleu i debateu però sobretot escolteu,
canteu encara que no en sapigueu,
i balleu! com bojos balleu!
Rieu, rieu fins a caure enrere
però quan calgui ploreu,
i dieu la veritat mirant-vos als ulls.
Beseu-vos i abraceu-vos,
tant és si discutiu,
però incondicionalment estimeu-vos.
Feu-vos sentir especials, perquè ho sou.
Deixeu-vos portar sovint
i guieu-vos pel camí de llum.
No us pregunteu a diari si sou feliços,
però atrapeu i allibereu-vos
de tot el necessari per ser-ho.
Viviu, sobretot viviu,
que morir, ja morirem.