Sonet(s) d'un sonat (IV)

Ara dius que es hora que me'n vagi,
però crec que el teu cos vol una altra cosa,
és un sí però no, i no sé si et faig nosa
o si vols gaudir de tot el que et faci.

Sóc jo, de veres, no practico el plagi,
que em creguis pretensiós m'és una llosa,
doncs prendré d'exemple el vol de l'alosa
per alliberar-me d'aquest naufragi.

Començo a pensar que el millor és marxar,
porto massa temps a contracorrent
nedant amb forces però lluny de la riba.

Igualment ara ja no em vols parlar,
fa massa mal viure de tu absent
ja no tolero cap mirada esquiva.